La senyora Casucreu es veu que es pensa que el seu marit li posa banyes. Sabem, però, que el senyor Casucreu és innocent d'aquest delicte en particular.
La senyora Casucreu va al psicòleg. Donada la dificultat objectiva que suposa per al psicòleg conèixer si això de les banyes és real o suposat - tenint en compte que no creu oportú fer comprovacions sobre el terreny i es basa només en la informació que la senyora Casucreu li proporciona - li diu que procuri no pensar-hi i que tregui de dins els seus veritables desitjos.
Pel que es veu, el veritable desig de la senyora Casucreu és lliurar-se del senyor Casucreu, si més no això és el que ella declara.
Per tant, el psicòleg aconsella tallar l'hemorrà gia i recomana que es procedeixi al divorci.
A mi em sembla bastant previsible que si la senyora Casucreu li diu al seu marit que vol divorciar-se perquè ell li posa banyes, en el suposat cas que això de les banyes no sigui veritat, el senyor Casucreu es rebotarà , sobretot tenint en compte que el divorci pot provocar fà cilment l'expulsió del senyor Casucreu del domicili on conviu no només amb la senyora Casucreu sinó amb tres casucreus de tamany mitjà en plena adolescència.
També és previsible, segons el meu modest parer, que si la senyora Casucreu els diu als petits casucreu que es vol divorciar i el senyor Casucreu els diu que ell no vol, ells tendeixin a posar-se del cantó del pare, llevat que aquest sigui un carallot de primera, i que per tant, a la senyora Casucreu li convé pactar amb el seu marit una sortida digna i justa abans de parlar amb els fills.
Una altra previsió que no em sembla gens descabellada és que, amb independència del desenllaç material del sainet, un divorci plantejat d'aquesta forma acabarà a la llarga amb un allunyament traumà tic de la mare respecte els seus fills.
Seria també encertat recomanar la senyora Casucreu que abans de divorciar-se, si aquest és el seu desig (que ningú no pot objectar, el matrimoni no és una condemna) li convé reconèixer que la causa no és una actitud imaginà ria i increïble del seu marit, sinó la seva voluntat legÃtima de ser feliç, entre altres raons perquè qualsevol que conegui el senyor Casucreu i els seus fills sabrà dir-li que ells tenen una confiança indestructible en el seu pare i que si te la pensada de esmentar la causa que ella al.lega pel divorci, el millor que li pot passar és que els seus fills pensin que és boja, i que no és gens descartable que opinin que és una persona perversa i estúpida.
No seria tampoc desencertat suposar que si la qüestió acaba en un divorci contenciós i el jutge acaba donant la custòdia dels fills al seu pare (hipòtesi que, encara que no sigui segura, te certes possibilitats de ser certa), la senyora Casucreu sigui considerada socialment com una mala mare, ja que la sabiduria popular tendeix a identificar com a tals les persones del sexe femenà que en son privades, per molt que la realitat sigui o hagi de ser diferent. I que aquesta consideració social enfonsi l'equilibri psicològic, ja precari, de la senyora Casucreu.
Per alguna raó, els psicòlegs semblen considerar que la única variable rellevant és la voluntat de la senyora Casucreu. Si la senyora Casucreu creu que serà feliç divorciada, el que cal fer és ajudar-la. La hipòtesi que el senyor Casucreu faci alguna cosa diferent a sortir per la porta i pagar tots els calés que li demanen, no cal considerar-la, donada l'estupidesa congènita del gènere masculÃ. En qualsevol cas, si el senyor Casucreu fa una cosa diferent a la que el psicòleg considera que ha de fer, quedarà demostrada la perversitat dels models socials i la opressió atà vica de la dona en general i de la senyora Casucreu en particular.
A mi em sembla que, com en l'acudit del cocodril, el primer és mirar sota el llit. I a continuació pactar al preu que sigui.
De moment, la única cosa que s'ha esdevingut és que els casucreus petits estiguin cada cop més units al pare.
I si no us ho creieu, mireu aquest email, enviat per la casucreu mitjana
olaaaa un altre cop!
ostiii io no timaginava a tu escribin axi...=S wenuuu k espero k et vagi MOL be el dia del teu sant, que es avuii!!! =D i wenu ara esteu mirant una peli i jo te vingut a escriure aixoo!
i et dedico akesta kanso, ke lestic escoltant i es presiosa:
Pare,
digueu-me què
li han fet al riu
que ja no canta.
Rellisca com un barb
mort sota un pam
d'escuma blanca.
Pare,
el riu ja no és el riu.
Pare,
abans que torni l'estiu
amagui tot el que és viu.
Pare,
digueu-me què
li han fet al bosc
que no hi ha arbres.
A l'hivern
no tindrem foc
ni a l'estiu lloc
on aturar-nos.
Pare,
el bosc ja no és el bosc.
Pare,
abans de que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.
Sense llenya i sense peixos, pare,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat per les enrunes, pare
i tancar amb tres panys la casa
i deia vostè,
pare,
si no hi ha pins
no es fan pinyons
ni cucs, ni ocells.
Pare,
on no hi ha flors
no es fan abelles,
cera, ni mel.
Pare,
que el camp ja no és el camp.
Pare,
demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.
Pare,
ja són aquÃ...
Monstres de carn
amb cucs de ferro.
Pare,
no, no tingeu por,
digueu que no,
que jo us espero.
Pare,
que estan matant la terra.
Pare,
deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra.
Â
ja se k no te gaire a veure pero magrada moltisim i kom k es diu pare... =) e volgut dedikartelaa!!!
Â
F
FE
FEL
FELI
FELIC
FELICI
FELICIT
FELICITA
FELICITATS ** PAREEEEE!!!!
ets el millo pare del mon i realment no se que faria sense TU :) t'estimo moltisim pare;
GRACIES;
GRACIES;
GRACIES;
Â
per TOT,,
Â
teresaaaaaaaaaaa
>olaaa pareee
>mira k estava aki aburrida i e dit li enviare un misatge al pare aviam
>si sanima i si guanya mols dinersss ^^ i wenuuuuu k ets el millo pare
>del monnnnnn i avui no puk escriure mol pro un altre dia si, o sigi k
>avui anire al gra:
>
>
>miratuuu ehhh ;)
>
>
>apaliisss k et vagi mol b i recorda k sense els teus diners... no farem
>re daxoooo!
>
>pro wenu lo k ve abans es k estigis sa i feliiiiissss
>
>adeuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!*** =)
Què voleu que us digui senyors/ores "anònims"; si expliquéssim la nostres històries Ãntimes com ho fa l'Amadeu tots quedariem ben retratats, o empalagosos o exagerats, o pseudo-mà rtirs, o ...
En qualsevol cas, si em permeteu la provocació, crec endevinar que els comentaristes anònims sou dones. Una història similar a la de l'Amadeu escrita per una dona possiblement hagués aixecat comentaris positius, de "mare coratge" que tira endevant amb els seus fills. L'Amadeu és un home i s'estima els seus fills, a sobre ho diu i ha aconseguit quedar-se'ls en el divorci i no perdre els mobles en l'intent? Felicitacions.
El senyor Casucreu té un xic de versemblança qüasi qüasi de cregut, què fa pensar que conviure amb ell esdevé per moments en una comdemna.
I sembla tenir un interés desmesurat pels fills tot al contrari que el seu interés per la dona. I de vegades no m'estranya que aquesta puga arribar a pensar que li posa les banyes, per molt bonic que ho pugues pintar.
Encara que conec homens majors que pensen que perdre a la dona de vista, els facilitaria una vida amb més llibertinatge.