M’adscric a l’escola de Daniel Pennac: si un llibre no em satisfà , el deixo córrer. Hi ha tantes obres per llegir que em sembla absurd forçar-me a deglutir un text que no m’atrapi per alguna raó o altra.
Â
De fet, Daniel Pennac ha recopilat els drets imprescriptibles del lector, que val la pena de recordar tal dia com avui:
Â
- El dret de no llegir.
- El dret de saltar-se pà gines.
- El dret de no acabar un llibre.
- El dret de rellegir.
- El dret de llegir el que sigui.
- El dret al bovarisme (malaltia de transmissió textual).
- El dret de llegir on sigui.
- El dret d’arreplegar d’acà i d’allà .
- El dret de llegir en veu alta.
- El dret de fer-nos callar.
Â
He renunciat, per voluntat pròpia, al primer dret, però m’acullo a tots els altres. Inclòs el bovarisme (que és una tendència al fantasieig).
Â
La majoria de llibres que acabo pertanyen a la categoria d’amens. M’han proporcionat estones agradables, m’han il·lustrat amb alguna frase brillant i, senzillament aixÃ, ja han acomplert la seva missió.
Â
Alguns els classifico com a recomanables. Són els que em marquen prou per a aconsellar-los a lletraferits i, sobretot, per a conservar-los de cara a una relectura més endavant, dins d’uns anys.
Â
Finalment, hi ha els llibres envejats, aquells que m’hauria agradat d’escriure a mi. No són necessà riament els canònics –els aplaudits per crÃtics i acadèmics, els destacats a enciclopèdies i manuals… Són aquells que presenten una història, uns personatges, una estructura del relat, una dinà mica dels dià legs… que encaixen a la perfecció en la meva manera de concebre la literatura ideal. Per això, m’hauria agradat signar-los.
Â
A tÃtol d’exemple, n’esmento quatre de la literatura en llengua anglesa:
Â
Patricia Highsmith (1968): The cry of the owl
Ursula K. Le Guin (1986-1990): The Earthsea cycle
Matthew Kneale (2000): English passengers
Julian Barnes (2005): Arthur and George
Tots quatre són extraordinà riament amens, notòriament recomanables i frustrantment envejables.
Els dos primers ténen una prestatgeria especial i els utilitzo sovint. Els altres també ténen prestatgeria, però una mica més de pols.
Estic totalment d'acord amb l'escola de Daniel Pennac, no sabia com es deia però jo aplico de forma molt similars els mateixos principis i em nego a "invertir" temps, el recurs més democrà tic però més preciat que tenim, en acabar un llibre si no em satisfà suficientment.
Quan als llibres envejats, amens, i recomanables, desafortunadament per mi no n'he llegit ni un i conec només a un dels autors. Confeso la meva ignorà ncia en aquest sentit i prometo redimir-me'n en breu, llegint-los tots i fent-te'n saber `què en penso.
Bona diada i grà cies pels teus posts, que, si més no a mi, sempre m'il.lustren.