El blocs neixen, creixen, es reprodueixen i moren. Com tot a la vida. El blocaire o bloguer pot passar per una crisi de sequera, que és la cosa més normal del món, perquè les Muses van de bòlit i, de vegades, no donen a l'abast. Lògic. Començar és fàcil. El que costa és tenir una certa continuïtat, no repetir-se, aconseguir créixer sense entrar en la típica espiral de la decadència. Seguixo molts blocs. N'he vist "morir" uns quants. D'altres sobreviuen amb prou feines, a empentes i rodolons... Alguns han estat capaços de reproduir-se i multiplicar-se sense perdre pas la inspiració, sinó reduplicant-la. El que encara no he vist és un blog que se suïcidi. Estaria la mar de bé. Primer hauria d'avisar. Després, en directe, podria autoliquidar-se de manera original. Jo, ara per ara, no en sento cap necessitat, tot i que no renuncio a exercir aquesta llibertat en el futur... Hi ha massa blocs. I la majoria són dolents, pataters, prescindibles. ¿Per què no se suïciden? Ens farien un favor. ¿Per què aquesta dèria d'escriure quan no tens res a dir? No t'hi sentis obligat, de veritat. Delete you. Elimina't. Suïcida't. ¿A què esperes?
|
|
