Les aventures tragicòmiques del Ramiro Bielsa, o com això del Casucreu és un joc de criatures.
Aprofitant, sabeu perquè se'n diu la querella catalana? Segur que és cosa d'en Felip V.
El Ramiro Bielsa convivia amb l'Helena Roig des de feia molts anys, però mai no s'havien casat. Ella tenia una filla d'una relació anterior, però el Ramiro li havia fet de pare, i quan va esclatar el drama, la noia, que ja tenia gairebé vint anys, no havia conegut cap altre pare que ell, i el considerava com a tal.
Un bon dia, El Ramiro i l'Helena van decidir bifurcar els seus camins, van repartir-se els béns, i van començar a volar cadascú pel seu camÃ.
Molt abans de separar-se, el Ramiro i l'Helena havien anat un estiu de vacances a Mallorca i hi van conèixer-hi un agent immobiliari amb el que van simpatitzar. Van decidir crear una societat per desenvolupar un projecte que tenia bones perspectives, i van aportar cadascun d'ells una tercera part del capital. Com que l'agent immobiliari tenia força feina i el Ramiro dirigia una empresa molt coneguda i important, l'Helena va encarregar-se de la gestió econòmica de la societat i, en especial, va prendre la decisió que un cop acabada la promoció, signaria les escriptures de compra-venda amb un raconet invisible a Hisenda, és a dir, amb una mica de negre, que sempre fa de bon pair.
En el moment de la separació, la societat de Mallorca no va ser repartida, perquè van considerar que com que tan el Ramiro com l'Helena tenien un 33% de les accions, el repartiment era molt fà cil. Quan s'acabés la promoció, dividirien per tres i cadascú es quedaria amb la part que li toqués.
La sorpresa se la va endur el Ramiro el dia que va rebre una notificació d'una querella criminal per delicte societari i apropiació indeguda. La seva ex havia decidit denunciar que l'empresa treballava amb diner negre i que els altres dos socis (el Ramiro i l'agent immobiliari) se'l repartien sense passar-li la seva part.
A primera vista, la querella era una mica poca-solta, perquè si l'empresa treballava amb diner negre i hi havia alguna responsabilitat penal, aquesta afectava no només el seu ex-company, sinó a la mateixa Helena, que coneixia molt bé la sistemà tica de l'empresa se n'havia encarregat ella. D'altra banda, si Hisenda exigia els impostos no pagats, el patrimoni resultant es reduiria, i a ella n'hi tocaria menys a l'hora del repartiment.
Quan els advocats del Ramiro van enfocar el tema, van mirar d'arribar a un acord econòmic amb els de l'Helena. L'Helena va demanar llavors un milio i mig de euros, una xifra descabellada. El patrimoni net real de l'empresa era d'uns 500.000 euros, és a dir que a l'Helena li tocaven 165.000. D'altra banda, els impostos no pagats sumaven uns 250.000 euros, de forma que l'amenaça de revelar la informació a Hisenda era poc efectiva.
L'Helena, en realitat, demanava aquesta xifra perquè el Ramiro, després de separar-se, havia venut la seva empresa i n'havia tret sis milions d'euros, i ella considerava que li tocava una part del pastÃs.
Això, pel que es veu, és una querella catalana. Algú que presenta una demanda que pot perjudicar greument el demandat però sense esperança que una resolució judicial favorable el beneficïi. L'objectiu de la demanda és forçar que el demandat, per tal d'evitar els mals que se'ns seguiran, afluixi la mosca.
No sé perquè es diu aixÃ.
(To be continued)
PS L'altre dia, quan vaig començar les aventures del Ramiro Bielsa vaig tenir un esglai perquè se'm va acudir que potser hi havia algú que es digués aixà de debò. Per sort, al Google no surt ningú amb aquest nom.
si. és veritat, al google no surt cap Ramiro Bielsa, però... jo sóc una Helena Roig !
salutacions.
helena roig.