Tinc un amic que té una simple filosofia de vida : “i què?”.
De fet aquesta simple frase curta respon a tots els interrogants, judicis i exclamacions que se’ns puguin ocórrer.
La meva dona té una amant. - I què?
No m’agrada la meva feina. - I què?
Tinc dubtes que la meva parella m’estimi. - I què?
Aquella noia d’allà, la que està asseguda al costat del vell de les ulleres, va deixar la seva parella per un paleta de la obra que feien al costat de casa seva. Resposta: - i què?
Es genial. Hi ha amagat en aquest simple diàleg molta saviesa. Per què, qui som per jutjar amb el nostre intel·lecte -ignorants dels sentiments i situacions alienes-, qualsevol situació que passi a la vida dels altres??.
Jutgem, sota la nostra manera de percebre, vides que no ens pertanyen i accions que no tenen el mateix valor per a tothom.
