La Fundació Joan Maragall en el darrer dels seus quaderns recull la conferència que el bisbe de Bilbao Juan MarÃa Uriarte va fer a Barcelona amb motiu de la lliçó inaugural de la Fundació. Recullo un fragment que crec exemplifica bé el que hauria de ser la posició de l'Església en relació a la solució polÃtica al procés de pau. És un fragment de sentit comú, que en altres circumstà ncies semblaria innecessari i més aviat obvi, però que ara que una part de l'Església espanyola , ha fet de la unitat d'Espanya una qüestió moral pot resultar fins i tot atrevit. Quins temps!
"En el cas del PaÃs Basc, no correspon a l'Església d'establir quins són els instruments necessaris per mantenir la seva identitat ni per articular la seva solidaritat. Les fórmules polÃtiques aprovades pels pobles són respectables i no s'han de modificar a la lleugera, si no és que ho requereixin raons greus del bé comú. Tanmateix, no tenen un valor absolut i intangible. Sempre que un model respecti els drets humans i s'implanti i es mantingui dintre de vies pacÃfiques i democrà tiques, l'Església no pot ni sancionar-lo com a exigència de l'ètica, ni excloure'l en nom d'aquesta. En consqüència, ni l'aspiració sobiranista, ni l'adhesió a un autogovern major o menor, ni la preferència per una integració més o menys estreta en l'estat espanyol són, en principi, per a l'Església dogmes polÃtics que requereixin un assentiment incondicionat. Cada ciutadà haurà de discernir quina és la fórmula polÃtica més justa i més favorable per a la pau i per a la cohesió social. No correspon a l'Església aquest discerniment".
