Potser hi ha hagut pocs moments més negres per l’art català que l’exili provocat per la victòria de les tropes franquistes el 1939. Obligats a marxar, nombrosos artistes i intel·lectuals van deixar un pobre panorama després de protagonitzar un esclat creatiu sense precedents. Bona part d’aquest moviment va tenir relació amb la guerra i vam trigar molts anys a prendre de nou contacte amb els resultats, ben bé fins que es va acabar la dictadura.
Un dels camps destacats en l’art d’aquells temps difícils va ser el cartellisme i, d’entre els seus representats, la figura inoblidable deCarles Fontserè(Barcelona, 1916). Seria estrany ara mateix, fins i tot pels que no van viure la guerra, no reconèixer el camperol amb el braç en l’aire i la falç a la mà, encapçalat per la paraula llibertat. Des de París a Nova York, passant per Mèxic i els camps de concentració francesos, Fontserè va viure amb intensitat el seu exili, però el llibre que ara es reedita és el primer d’unes memòries que van suposar als anys 90 del passat segle un esplèndid fresc sobre l’art i la societat de l’època, i que es completen amb els volums Un exiliat de tercera (1999) i París, Mèxic, Nova York (2004)...
Memòries d’un cartellista del 36 (1931-1939), és el volum d’un artista que va posar l’ànima en tots els seus treballs, i també un gran testimoni escrit del que van ser els anys de la República i la Guerra Civil, però no sols a nivell artístic sinó també a nivell social. En bona mesura perquè l’autor no només destaca per la seva perícia plàstica, també hi trobem una especial aptitud a l’hora de retratar ambients i d’analitzar fets que, no per llunyans, ens resulten menys interessants. A més a més s’afegeixen bona cosa de fotografies per il·lustrar les seves paraules.
El conjunt d’aquest llibre ens dóna una oportunitat excepcional de saber més sobre com podria haver estat l’art a Catalunya si no s’haguessin tallat les ales d’uns personatges que marxaven amb pas ferm cap a la modernitat. Un llibre, doncs, de referència, imprescindible, apassionant.
Suposo que vas enfeinat i és per això que no et prodigues tant. T'he proposat un joc, al meu bloc, que en va passar en David Figueres. Si ho trobes, passat pel meu bloc i veus el què.
Felicitats pel teu bloc que he visitat avui per primera vegada.
Jo sóc escriptor, coordinador del Club de Lectura de Tortosa i, des de fa poc, blocaire. El meu bloc es diu Tens un racó dalt del món, igual que el meu primer recull de contes que, al mateix temps, també és un anagrama del meu poble, Cornudella de Montsant. Al bloc tambñe proposo jocs literaris perquè tothom participi i, fins i tot, he promès premis.
Suposo que vas enfeinat i és per això que no et prodigues tant. T'he proposat un joc, al meu bloc, que en va passar en David Figueres. Si ho trobes, passat pel meu bloc i veus el què.
...no vas desencertada. Aquest mes d'abril ha estat massa enfeinat, però sembla que ja va passant. No se sap que és pitjor, però.
Em passo pel teu bloc i me'l miro, el joc. No en sóc gaire partidari, però venint de la meva amiga Victòria...
Una abraçada.
Hola Xulio,
Felicitats pel teu bloc que he visitat avui per primera vegada.
Jo sóc escriptor, coordinador del Club de Lectura de Tortosa i, des de fa poc, blocaire. El meu bloc es diu Tens un racó dalt del món, igual que el meu primer recull de contes que, al mateix temps, també és un anagrama del meu poble, Cornudella de Montsant. Al bloc tambñe proposo jocs literaris perquè tothom participi i, fins i tot, he promès premis.
Et convido a visitarlo a http://jmtibau.blogspot.com i també la meva web www.escriptors.cat/autors/tibaujm on hiha penjats un parell de contes.
Al meu bloc he posat un link per a connectar-se amb el teu.
salutacions
Jesús M. Tibau
Ja tenia notícies de tu pel teu llibre "Postres de músic", un bon recull de contes breus, segons crec.
Gràcies per les teves paraules i per l'enllaç. Jo també, després de veure el teu bloc, l'he enllaçat amb el meu.
Espero que mantindrem el contacte.
Una abraçada.