Una curiositat del nacionalisme català és que la qüestió de la natalitat quedi exclosa del debat polÃtic.
La majoria dels nacionalismes consideren que una baixa taxa de natalitat dels que formen part de la nació acabarà provocant onades migratòries que posaran en perill la seva pervivència.
A Catalunya la idea que domina és que es tracta d'una terra d'acollida i que la nació catalana serà defensada pels nouvinguts si sóm capaços d'explicar-los la importà ncia de la seva pervivència. Que igual que els Pepes, els Manolos i els Pacos que van venir d'Andalusia tenen néts que es diuen Mireia, Jan i Pol, els Mohamed, les Aishas i els Xinxan engendraran nous catalanets que d'aqui vint o trenta anys donaran un nou impuls a la nació catalana.
En certa manera, això parla bé del nacionalisme català , una idelogia basada en trets no genètics ni religiosos, sinó la llengua, la cultura i la literatura. També és revelador de l'optimisme dels catalans, que creiem que la força de la nostra pedagogia mourà a la gran massa d'immigrants (una setena part de la població, amb una curva d'edat infinitament més jove) a aprendre un idioma que no els fa cap falta per a la majoria de les activitats que fan cada dia.
Als vuitanta en Pujol va tenir la pensada de dir que calia que les famÃlies havien d'anar pel tercer fill, i la gent s'ho va prendre a broma. Quan jo, als trenta-un anys, vaig tenir el tercer fill, hi havia gent que em feia la broma que el president estaria content amb nosaltres.
En canvi, el pujolisme, tan de dretes que diu que és, mai no va impulsar cap polÃtica d'ajut a la famÃlia perquè, deixem-nos estar de fineses, la taxa de natalitat està estretament lligada al nivell de recolzament econòmic per part de l'estat. La qüestió és que les polÃtiques d'ajut a la famÃlia tenen un regust inconscient al franquisme, i la gent les refusa, o, com a mà xim, és indiferent a això que en diuen recolzament a la famÃlia.
De tant en tant surten informacions sobre els ajuts migradÃssims que Espanya i Catalunya donen a la famÃlia. No fa gaire, una estudi afirmava que per tenir els mateixos ajuts que una famÃlia sueca amb tres fills, una famÃlia catalana n'hauria de tenir divuit.
Si ara un partit polÃtic digués que augmentarà els ajuts per fill i que congelarà , posem per cas, les pensions de jubilació, o els sous dels funcionaris, algú el votaria? Aquà sempre diem el mateix: que siguin més eficaços en la gestió i que baixin les despeses de defensa. Però això d'afavorir la famÃlia, què vols que et digui, no ven, o sigui que els partits procuren no comprometre's gaire.
Això del català , la veritat és que és un miracle. No fa gaire vaig llegir que els primers vint-i-dos cognoms més frequents a Terrassa eren d'origen castellà . El vintitresè era Salvadó. Vivim en un paÃs en que una folgada majoria dels ancestres són forans i, tot i això, continuem creient que la nostra llengua sobreviurà .
Tan de bò...
