Aquest és l'article publicat aquesta setmana a Vilaweb Meliana, per Josep Lluís Seguí:
"La paraula política", per Josep Lluís Seguí.
Article d'opinió.
[14.04.2007]
He vist que el PP de València, de cara a les eleccions autonòmiques, fa servir un eslògan senzill i contundent. CONFIANZA. És clar que això només es pot dir des del poder, i amb la confiança que aquesta posició és suficient perquè l’electorat confie en aquesta confiança que se li demana. N’hi ha redundància, que és la mateixa que ofereix i demana el partit instal·lat al poder des de… ni me’n recorde ja quanta anys, ai!
Per contra, el PSOE veig que fa servir un que diu NOUS TEMPS. Un eslògan que em sonà modern i antic alhora. Una mica als “Temps moderns” de la pel·lícula de Chaplin-Charlot. I pense que els nous temps ja han pasat. Això va ser quan el 82. Després, és clar, tot ha sigut un retorn a la foscor para-franquista, dins del que ha pogut dur-nos el PP en els marges de la Constitució i les forces de l’oposició i resistència. I això dels “nous temps” em sona, de manera coherent, amb l’eslògan de la candidata a l’alcaldia del poble on visc, Alcoi.
No res a dir del seu programa, que no conec i no és assumpte meu comentar-lo. Sí que m’interessa això dels eslògans. I el d’aquesta candidata socialista (ací, l’alcaldia la té el PP amb majoria absoluta) diu PARLEM DE PROGRÉS . M’agrada això de “parlem”, perquè proposa alguna cosa de poc habitual actualment, ni als àmbits polítics, ni tampoc als de cada dia. Parlar, dic, en el sentit de dialogar, d’escoltar per a ser escoltat, per a establir una comunicació dialogant; dialèctica. Els meus dubtes estan en això de “progrés”. Per suposat que estem per las idees progressistes en allò social, la cultura i en tots els àmbits en els que això supose benestar i igualtat. Però el progrés, aquest significant fort, es qüestionà ell mateix amb la Postmodernitat, (amb els nous temps), que sorgí d’aquesta mateixa qüestió. Ens pensàvem que tot el progrés era bo, i es demostrà que no era així. Residus tòxics, armes de destrucció, usos desmesurats de la tecnologia, la degradació, progressiva, del medi ambient produïda per elements mateixos del progrés… Ja dic, és un dubte sobre l’absolut del progrés. I la consideració que la proposta de parlar, “parlem”, sí que es progressista en el millor sentit. Parlem-ne, sí, del que siga.
© Josep Lluís Seguí - 2007
Vilaweb Meliana i El calaix d'iblitz no comparteixen necessariament les opinions dels seus col·laboradors ni es fan responsable d'elles.
"La paraula política", per Josep Lluís Seguí.
Article d'opinió.
[14.04.2007]
He vist que el PP de València, de cara a les eleccions autonòmiques, fa servir un eslògan senzill i contundent. CONFIANZA. És clar que això només es pot dir des del poder, i amb la confiança que aquesta posició és suficient perquè l’electorat confie en aquesta confiança que se li demana. N’hi ha redundància, que és la mateixa que ofereix i demana el partit instal·lat al poder des de… ni me’n recorde ja quanta anys, ai!
Per contra, el PSOE veig que fa servir un que diu NOUS TEMPS. Un eslògan que em sonà modern i antic alhora. Una mica als “Temps moderns” de la pel·lícula de Chaplin-Charlot. I pense que els nous temps ja han pasat. Això va ser quan el 82. Després, és clar, tot ha sigut un retorn a la foscor para-franquista, dins del que ha pogut dur-nos el PP en els marges de la Constitució i les forces de l’oposició i resistència. I això dels “nous temps” em sona, de manera coherent, amb l’eslògan de la candidata a l’alcaldia del poble on visc, Alcoi.
No res a dir del seu programa, que no conec i no és assumpte meu comentar-lo. Sí que m’interessa això dels eslògans. I el d’aquesta candidata socialista (ací, l’alcaldia la té el PP amb majoria absoluta) diu PARLEM DE PROGRÉS . M’agrada això de “parlem”, perquè proposa alguna cosa de poc habitual actualment, ni als àmbits polítics, ni tampoc als de cada dia. Parlar, dic, en el sentit de dialogar, d’escoltar per a ser escoltat, per a establir una comunicació dialogant; dialèctica. Els meus dubtes estan en això de “progrés”. Per suposat que estem per las idees progressistes en allò social, la cultura i en tots els àmbits en els que això supose benestar i igualtat. Però el progrés, aquest significant fort, es qüestionà ell mateix amb la Postmodernitat, (amb els nous temps), que sorgí d’aquesta mateixa qüestió. Ens pensàvem que tot el progrés era bo, i es demostrà que no era així. Residus tòxics, armes de destrucció, usos desmesurats de la tecnologia, la degradació, progressiva, del medi ambient produïda per elements mateixos del progrés… Ja dic, és un dubte sobre l’absolut del progrés. I la consideració que la proposta de parlar, “parlem”, sí que es progressista en el millor sentit. Parlem-ne, sí, del que siga.
© Josep Lluís Seguí - 2007
Vilaweb Meliana i El calaix d'iblitz no comparteixen necessariament les opinions dels seus col·laboradors ni es fan responsable d'elles.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocsmitja.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
![Pixel Gelatine [photography]](http://baladre.info/imatges/pixelgelatine.png "Pixel Gelatine [photography]"){kind=tracking}
![Macblogs.net [The Mac blogosphere - La blogosfera Mac]](http://baladre.info/imatges/macblogs/macblogslogo200.gif "Macblogs.net [The Mac blogosphere - La blogosfera Mac]")
