Costa de creure però encara s'escolta de tant en tant la necessitat d'articular allò tan maragallià de la "nació de nacions" o el reconeixement de la "pluri" o "multi" nacionalitat de l'Estat espanyol.
Veient en canvi el reportatge de Telemadrid i altres declaracions recents de polÃtics espanyols d'esquerra i dreta, un se n'adona que no tenim pas dret a obligar a ningú a ser una nació. La seva nació s'identifica amb un Estat, de manera que convertir aquest Estat en plurinacional significaria entre altres coses, deslligar l'Estat d'una nació concreta i convertir-lo en una mena d'entitat neutral dedicada a garantir drets individuals i col.lectius (en definitiva allò que diuen que és ara, però que de fet no ho és ni de bon tros)
És possible això?. És possible també que castellans, extremenys, riojans, andalusos, cà ntabres... adquirissin de sobte una consciència de nació "diguem-li nació castellana" que juntament amb les altres nacions históriques s'avinguessin a un pacte Estatal (una mena d'acord confederal) que preservés una à mplia autonomia per cada una de les nacions?
Veient en canvi el reportatge de Telemadrid i altres declaracions recents de polÃtics espanyols d'esquerra i dreta, un se n'adona que no tenim pas dret a obligar a ningú a ser una nació. La seva nació s'identifica amb un Estat, de manera que convertir aquest Estat en plurinacional significaria entre altres coses, deslligar l'Estat d'una nació concreta i convertir-lo en una mena d'entitat neutral dedicada a garantir drets individuals i col.lectius (en definitiva allò que diuen que és ara, però que de fet no ho és ni de bon tros)
És possible això?. És possible també que castellans, extremenys, riojans, andalusos, cà ntabres... adquirissin de sobte una consciència de nació "diguem-li nació castellana" que juntament amb les altres nacions históriques s'avinguessin a un pacte Estatal (una mena d'acord confederal) que preservés una à mplia autonomia per cada una de les nacions?
Un servidor és escèptic, i per això creu que parlar de plurinacionalitat és més aviat en el cas espanyol, marejar la perdiu.
Hi ha una part de l'Estat que identifica nació i Estat com s'ha fet tota la vida, i això que altres haguem anat adquirint consciència (en base a una llengua, a una història, etc...) de ser "nació sense estat" ho consideren una anomalia inexplicable i molesta. Doncs bé, crec sincerament que ells tenen dret, si s'hi troben cómodes (i la majoria, exceptuant alguns comuneros castellans o uns pocs andalusistes, ho estan) a continuar aixÃ, per molts anys.
Crec però que també la resta de nacions, inclosa la nostra, ha d'anar cercant vies pacÃfiques per poder "seguir existint", i de moment sembla que la d'esdevenir un Estat no ha de ser pas una via que pugui descartar-se.
Sigui el que sigui però, si us plau, que no continuïn donant més la llauna amb allò de la plurinacionalitat a Espanya. Ara, si es refereixen a Europa llavors, parlem-ne
Doncs vostè amb la seva oposició està negant un dret fonamental dels pobles, reconegut per la Declaració Universal dels Drets Humans, i per tant el seu comportament és el de col·laborador amb el govern de l'Estat. Sap quin nom té aquesta actitud? ....
Ah! els vuit besavis de la meva dona són catalans, de la Terra Ferma, i per descomptat també, el mateix que jo, fervent partidà ria de la separació d'aquesta Espanya carpetovetònica. I és el mateix que hem imbuït al nostre fill.
Doncs actituds com la seva són les que em fan dubtar tantÃssim. Espanya ara no és carpetovetònica com vostè diu. Hi pot viatjar sense travessar cap frontera i veurà que no tothom és d'extrema dreta, com realment ha progressat i com s'ha posat a nivell europeu. Naturalment, hi ha de tot a tot arreu. També entre "nosaltres" hi ha qui confon les coses.Â
Segons tinc entès la Declaració del Drets Humans no contempla els drets del pobles sinó només els dels individus. Aquesta, naturalment, és una mancança.Â
Li pregunto amb tot el respecte: què pensar fer amb els col·laboracionistes com jo ? Espero que no m'imbueixi de res i que em permeti continuar vivint on he nascut.
Â
Perdoni, vostè pot viure on vulgui i com vulgui i jo no sóc ningú per permetre-ho o no, i per aquesta mateixo raó jo demano i exigeixo que em preguntin si vull pertànyer a aquest Estat. Un paper, al que malauradament jo vaig votar positivament el 1978, és un paper, i com vostè diu, el dret dels individus també és per sobre de les constitucions i altres documents aliens, i per aquest motiu també vull el dret de votar lliurament la sortida d'aquest Estat. Constitució, per cert, signada i ratificada sota el signe de la por als militars i altres poders fàctics que en una veritable democràcia haurien d'haver estat escombrats dels llocs de responsabilitat, com va fer Alemanya i Itàlia després de les seves dictadures.
Li asseguro que l'Estat ha pogut canviar econòmicament, però el recel i el menyspreu per part de la major part dels seus habitants envers tot allò que suposi llengua, cultura o forma d'èsser dels catalans s'ha mantingut en el temps. I això li dic amb coneixement de causa motivat pel meu origen.
Jo també vull viure en una Nació, on no hi he nascut, però a la que considero como meva i a la que vull que avanci en tots els terrenys, en tots, i que tingui el dret de decidir lliurament el seu futur, i vostè pot seguir col·laborant amb qui en vulgui.ÂÂ
Ah!, però encara dubta que l'única opció per a la nostra existència com a Nació és tenir un Estat propi? Potser que la joventut li faci ser permeable a les mentides i falses promeses dels governants espanyols i els seus infiltrats a casa nostra, però per l'edat que tinc puc assegurar-li que tot allò d'autonomies i plurinacionalitat és una fal·là cia. Â
Tinc ci.nquanta-nou anys, extremeny de naixement i producte de la immigració de començament dels anys setanta, i per la meva experiència, coneixements i professió he arribat a l'estadi de separatista, radical si vol anomenar-lo aixÃ, però no vull saber res d'aquesta Espanya carpetovetònica. Que preguntin a Pepe Rubianes què poden fer-ne, d'ella esclar.