cucarella |
diumenge, 8 d'abril de 2007 | 11:11h
No el busqueu als diccionaris perquè no hi trobareu aquest mot: parecabotes. Tampoc no el busqueu en el llistat d'aquesta iniciativa d'Apadrina una paraula perquè no m'ha abellit de participar-hi. És sinònim de parot (Libèl·lula de diferents gèneres, com el Gomphus, Agrion, Anax i Cordulegaster, segons el Diccionari Alcover-Moll). És conegut encara a Xàtiva i en alguns pobles dels voltants, fins a Quatretonda. De sempre li he tingut estima, fins al punt que aquest va ser el malnom amb què vaig batejar un dels personatges de la novel·la Bogart & Bogart, el cap de la policia municipal que sempre està fent la guitza a Moisès Bordera: Franc Parecabotes. "La seua cara, per la qual el sarcasme popular li havia encolomat el malnom de Parecabotes, era una espècie de carabassa enorme: les galtes extremadament unflades com un perenne tocador de trompeta, sense gens de barbeta, nàpia xata i esclafada i uns ulls immensos i botats".
Tot i amb això, fa un grapat d'anys em demanaren, per a una revista de la qual ara no recorde el nom, que triara un mot que m'agradara per qualsevol raó, i llavors vaig triar prenyaburres. No el busqueu tampoc en cap diccionari. El vaig triar perquè sentia molt a dir, i la trobava sovint escrita, una expressió que m'irritava perquè la considerava calcada del castellà: "Marieta l'últim!", havent com hi havia en català una expressió pròpia que tenia aquest mateix sentit. Nosaltres, a Xàtiva, sempre exclamàvem, i fugíem amb un coet al cul perquè ningú no volia quedar l'últim: "L'últim prenya!". De prenyaburres.
Tot i amb això, fa un grapat d'anys em demanaren, per a una revista de la qual ara no recorde el nom, que triara un mot que m'agradara per qualsevol raó, i llavors vaig triar prenyaburres. No el busqueu tampoc en cap diccionari. El vaig triar perquè sentia molt a dir, i la trobava sovint escrita, una expressió que m'irritava perquè la considerava calcada del castellà: "Marieta l'últim!", havent com hi havia en català una expressió pròpia que tenia aquest mateix sentit. Nosaltres, a Xàtiva, sempre exclamàvem, i fugíem amb un coet al cul perquè ningú no volia quedar l'últim: "L'últim prenya!". De prenyaburres.
Aquesta expressió: l’últim, prenya! recorde haver-la utilitzada sovint i de ben menut a l’Alcúdia, però nosaltres dèiem l’últim, penya!. Malgrat el sense sentit que suposava, les cames ens tocaven el cul. Ara ja entenc realment perquè calia córrer!