Una munió de blocaires ocupa la pista de l'aeroport per acomidar-se. Fa molts anys, i en blanc i negre, una parella es deia adéu en circumstàncies similars. Ella, ara també, es resisteix a agafar l'avió. Tres anys sobrevolant el Raval donen per molt. Tres anys de teclejar bocins de quotidianitat.
Aquella vegada, l'home del barret i la gavardina, va dir a la dona que estimava que si aquell avió s'enlairava i ella no hi anava a dins, algun dia se'n penediria: potser no avui, ni demà; però aviat, molt aviat, tot serien plors.
Ella, en aquest moment, també dubta. Una retirada a temps sempre és una bona retirada. Això no li ho diu l'home de la gavardina, li ho diem nosaltres. L'altra dona, aquella vegada, va ser més melodramàtica: "¿Però què passarà amb nosaltres, Rick?".
L'home de la gavardina, amb el mateix posat inexpressiu de sempre, li digué, agafant-la per les espatlles i mentint tan bé com podia que sempre els quedaria París. A nosaltres no ens en cal dir cap de mentida: sempre, sempre ens quedarà "L'aeroplà del Raval".
L'aeroplà de la Tina, tan autèntic com una mirada d'infant, tan eficaç i eloqüent, com un infant que ha crescut sense concessions. La trobarem en altres viatges i mirades
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
L'aeroplà de la Tina, tan autèntic com una mirada d'infant, tan eficaç i eloqüent, com un infant que ha crescut sense concessions. La trobarem en altres viatges i mirades
Ens llegim!