Avui que també fa una agradable pluja -però encara no ens hem oblidat de l'omnipresent Sol.
Un poema de MÃ rius Torres (1910-1942) :
Un poema de MÃ rius Torres (1910-1942) :
- LA CIUTAT LLUNYANA
- Ara que el braç potent de les fúries aterra
- la ciutat d'ideals que volÃem bastir,
- entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
- Pà tria, guarda'ns: - la terra no sabrà mai mentir.
- Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
- ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
- que creure i esperar la nova arquitectura
- amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
- Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
- Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha, potser,
- que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
- batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
- que de torres altÃssimes s'allarga pels camins,
- i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
Salut i fins aviat, company!