Ho planteja Enric Juliana aquest diumenge en la seva crònica de La Vanguardia, Meditaciones en torno a una taza de café. "¿Qué haría hoy Acció Catalana? Seguramente, tomar la bandera de la
centralidad económica, del aeropuerto y de la metrópolis, por tanto, y
proponer que el día de la constitución de los nuevos ayuntamientos haya
pronunciamientos unánimes."
El subdirector i delegat a Madrid de La Vanguardia proposa que s'aprofiti la constitució dels ajuntaments resultants de les eleccions municipals del 27 de maig per aprovar mocions en suport a la gestió descentralitzada de l'aeroport de Barcelona. Ja ho veieu. L'aeroport com a caball de batalla un cop desaprofitada i mig perduda l'oportunitat històrica estatutària.
Benvinguts siguin a la causa sobiranista, encara que sigui a través de les pistes del Prat, l'empresariat i la classe político-mediàtica d'ordre. Després de la demostració de força empresarial ["Important, això d'avui", magnífica crònica d'urgència de Martí Estruch], amb el pacte de no interferència política, havíem quedat que era l'hora de la societat civil. Tocava recuperar la filosofia pujolista del peix al cove, per anar esgarrapant aeroports i xarxes de rodalies. Si els ensurts ho permeten, és clar.
Com que Rodríguez Zapatero necessita missatges clars —i catalans, si m'ho permeteu— no és mala idea aquesta d'aprofitar la constitució dels ajuntaments per tancar files a l'entorn d'una reclamació sorgida des de la base —és l'hora de reconèixer el mèrit dels Ramon Tremosa [web millorada], Germà Bel [web amb domini.cat] i Pedro Nueno [fitxa]— amb complicitat empresarial i recel polític. Un clam a favor de l'economia, del país i la seva gent. Un clam contra el centralisme anacrònic que només té un referent similar a prop: Romania.
[Aeroport intercontinental amb gestió individualitzada]
El subdirector i delegat a Madrid de La Vanguardia proposa que s'aprofiti la constitució dels ajuntaments resultants de les eleccions municipals del 27 de maig per aprovar mocions en suport a la gestió descentralitzada de l'aeroport de Barcelona. Ja ho veieu. L'aeroport com a caball de batalla un cop desaprofitada i mig perduda l'oportunitat històrica estatutària.
Benvinguts siguin a la causa sobiranista, encara que sigui a través de les pistes del Prat, l'empresariat i la classe político-mediàtica d'ordre. Després de la demostració de força empresarial ["Important, això d'avui", magnífica crònica d'urgència de Martí Estruch], amb el pacte de no interferència política, havíem quedat que era l'hora de la societat civil. Tocava recuperar la filosofia pujolista del peix al cove, per anar esgarrapant aeroports i xarxes de rodalies. Si els ensurts ho permeten, és clar.
Com que Rodríguez Zapatero necessita missatges clars —i catalans, si m'ho permeteu— no és mala idea aquesta d'aprofitar la constitució dels ajuntaments per tancar files a l'entorn d'una reclamació sorgida des de la base —és l'hora de reconèixer el mèrit dels Ramon Tremosa [web millorada], Germà Bel [web amb domini.cat] i Pedro Nueno [fitxa]— amb complicitat empresarial i recel polític. Un clam a favor de l'economia, del país i la seva gent. Un clam contra el centralisme anacrònic que només té un referent similar a prop: Romania.
[Aeroport intercontinental amb gestió individualitzada]
El que pasa, es que recorrim a moviments ciutadasn devant la poca empenta dels polítics que tenim.
Pot ser els tenim perque ens els mereixem. De moment, clar.
Un PSC sense grup parmamentari i que no votarà mai en contra el PSOE (si alguna vegada ho fes, un altra gall cantaría, però no ho fará mai, ni per CAT ni per ningú).
CIU que pacta un Estatut amb en ZP (que després ens han deixat com una patena) i un lider que vol ser ministre a Madrid a cualsevol preu.
ERC que juga a fer-se el valent i que son cobardets (governent amb els espanyolistes del PSC).
Amb aixó no es pot demanar gaire.
Solució: demanen als Ajuntaments actes simbólics quant la culpa es del Tripartit.
Si no queda mes remei…
A Madrid inauguren els tunels de la M-30- Els mes llargs! I no son de peatje!
Era un exemple, vale?
Ametllers florits sota la pluja...
http://entrellum.blogspot.com/2007/04/ametllers-florits-sota-la-pluja.html
Per altra banda, en Juliana és un espanyolet que no gosa dir que la independència ens portaria automàticament la gestió dels aeroports. Aquest senyor té tanta hispanodependència que va protagonitzar aquest incident (podeu escoltar-lo aquí):
Al programa "L'Oracle" de Catalunya Ràdio de 15/2/2007 tractaven el procediment judicial de l'11-M. Quan Oriol Junqueras (sobre l'11-M però també sobre la guerra civil i tota la història d'Espanya) gosa dir "Sense veritat comuna no pot haver-hi una nació comuna", Enric Juliana l'acusa dient que se'n fot dels morts i que "Aquests (morts) eren els meus". Carme Chacón (PSOE) també s'afegeix al linxament. Oriol Junqueras respon que ell, de sensibilitat per els morts, en té per a tots els morts humans del planeta terra (no es fixa en la seva nacionalitat). Juliana només pot respondre amb supèrbia i paraules buides: "Si vol una recomanació, sigui una mica més valent i una mica menys frívol".