Aquests dies, si passegeu pels nostres boscos mediterranis, gaudireu de l'espectacle de la floració de les estepes. Aquests arbustos de marges i clarianes, discrets i aparentment poc espectaculars, reserven forces tot l'any per poder oferir la seva cara més colorista des de l'inici de la primavera fins al mes de juny. Tot un miracle de la natura.Als Països Catalans hi ha diverses espècies d'estepa, però les principals són tres: l'estepa negra (Cistus monspeliensis) que rep aquest nom pel verd fosc de les seves fulles allargades; l'estepa blanca (Cistus albidus), que deu el nom al borrissol blanquinós que en cobreix les fulles, i l'estepa borrera (), de fulles rugoses que s'utilitzaven per treure la borra dels jerseis de llana. D'aquí el nom.
Aquestes denominacions cromàtiques, que responen a l'estat de la planta durant la major part de l'any, no s'han de confondre amb el color de les seves flors. Així, tant l'estepa negra com la borrera fan les flors blanques, mentre que l'estepa blanca les fa de color rosat.
Aprofiteu el cap de setmana per apropar-vos a qualsevol bosc de la terra baixa i gaudiu del miracle de les estepes.
(Foto: Estepa borrera. Jordi Lon)
Les estepes son una de les meves plantes preferides.
Treuen la bellesa de la pròpia sezillesa i son resistents a sol i sequera. I a més, no es deixen transplantar a cap test o torreta.
Tot un exemple!
A més, s'han adaptat d'allò més bé a les perturbacions del bosc mediterrani. Són plantes piròfites, amb llavors resistents al foc que aprofiten els incendis per escampar-se.
Quanta intel·ligència acumulada!