Les declaracions i articles d’en Joan Carretero han portat cua, lògicament. I, de fet, en Joan es va poder explicar degudament durant el consell nacional del partit el proppassat dissabte. Es va expressar en la lÃnia que s’havia manifestat en els mitjans de comunicació. Per tant, poques sorpreses…
Considero, però, que no es pot menystenir el malestar que expressa, i que ha aconseguit sumar un bon nombre d’ adhesions. Són aquestes el reflex que quelcom està passant al sà d’ERC?
No coincideixo, no puc coincidir en la visió que ofereix de que cal actuar com un veritable moviment transversal amb l’objectiu d’assolir la independència del nostre paÃs. Com a ERC, penso que hem d’actuar com a partit polÃtic que som, és a dir, fidels a la nostre ideologia, que ens situa com a independentistes , però també - i de forma dià fana - en l’espai de l’esquerra no dogmà tica, de l’esquerra socialdemòcrata. És a dir al cap i a la fi, a l’esquerra.
En aquesta aspiració podem convergir, feliçment, amb altres partits que també treballin per l’autodeterminació, però mai l’independentisme pot ésser una ideologia. La independència és un objectiu !!
Al mateix temps, tot el moviment que encapçala l’exconseller de Governació, denota un malestar latent enfront la direcció del partit, al seu funcionament i a la pròpia distribució de les tasques dels mà xims dirigents. També parla de la necessitat d’aprofundir en la democrà cia interna i en els mecanismes de presa de decisions, sobretot les més estratègiques.
Efectivament, aquà coincideixo en que queda molt per millorar i que hi ha à rees amb importants llacunes que ens caldrà abordar en profunditat en un futur proper…
I sinó, que algú ens expliqui en quin òrgan de la direcció del partit - executiva, permanent o consell nacional - s’ha pres la decisió d’un possible canvi de govern (??) segons s’accepti o no un referèndum per l’autodeterminació?
Llums i ombres en un moment on haurÃem d’estar tots concentrats en les eleccions municipals…
Ara mateix, si hi haguessin eleccions, no us votaria, em quedaria a casa. I en Carretero, no crec que sigui cap messies, però almenys parla i actua amb sentit.
Repeteixo, crec que sou molts els que treballeu pel pais d'una manera valida (tu entre ells), però ERC ha malbaratat el capital i la gran esperança fruit dels resultats del 2003. Que els que han dirigit el partit pleguin, i que gent nova agafi les regnes.