joanvila |
dilluns, 26 de març de 2007 | 09:34h
Dijous hi va haver a Figueres una jornada sobre energia eòlica. Va ser un acte important que va aportar informació sobre els avantatges i els inconvenients dels parcs eòlics a casa nostra. Les ponències varen ser presentades per Ferran Relea, director de l´ICAEN, per Ramon Carbonell, president de l´associació Eoliccat, per Jaume Morron, d´Ecologistes en Acció i per mi mateix en representació de Pimec. Hi van assistir representants del món empresarial, del sector eòlic i representants dels ajuntaments de Colera, Sant Climent Sescebes, Avinyonet de Puigventós, La Jonquera i Portbou.Es varen dir coses importants. Altrament a la necessitat de canviar l´ús de la generació elèctrica amb combustibles fòssils per fonts renovables, es va apuntar que el sector de l´energia eòlica aporta prop de 100.000 llocs de treball entre llocs directes i indirectes. Es va dir que amb l´energia eòlica comencem a ser un referent mundial, no només per ser el segon país amb més potència eòlica, sinó pel pes que aquesta energia té en el conjunt i pel ràpid desenvolupament de la tecnologia feta aquí. Quan sentia això, em va venir al cap el declivi del sector de l´automòbil i del tèxtil, i del recanvi que això podria suposar.
La meva ponència anava per proposar actuacions que serveixin per superar el sostre d´energia eòlica que pot absorbir el sistema elèctric espanyol. Com que la corba de consum d´electricitat és molt variable entre el pic i la vall, l´energia eòlica té un límit per poder entrar en el sistema elèctric sense risc que caigui la xarxa. Les mesures a prendre per modular la corba de consum elèctric són diverses; unes són en base a tarifes baixes a la nit i altes de dia, també de possibilitat d´interrompre el consum. Altres, com aprofitar les tecnologies de generació flexible, com la cogeneració amb motors que permet aturar de nit fàcilment, com reforçar la xarxa elèctrica amb interconnexions amb Europa. Finalment l´augment de les tecnologies d´emmagatzematge amb centrals de turbina-bomba. D´això ja n´havíem parlat en un article. Ara però la proposta era concreta, a les nostres comarques.
Per una part es tracta de reconvertir els tres pantans consecutius, Sau, Susqueda i el Pasteral per un altre sistema turbina-bomba. Avui aquestes centrals només produeixen electricitat quan turbinen el cabal ecològic del riu, cada vegada més petit. Sau i Susqueda treballen durant unes sis hores al dia produint una potència al voltant dels 25 MW. Si aprofitem els pantans de forma que Sau és el vas superior i Susqueda és el vas inferior, durant 6 hores al dia es poden produir més de 200 MW. A la nit, durant 8 hores es pot tornar l´aigua que ha baixat de Sau a Susqueda altre cop cap a Sau. La mateixa cosa es pot fer amb els altres dos embassaments. Susqueda pot turbinar de dia fins l´embassament de el Pasteral produint uns 150 MW i a la nit es pot tornar l´aigua altre cop a Susqueda. En aquest cas les possibilitats són inferiors pel fet que el Pasteral té poc volum per embassar.
Els pantans tenen tres funcions: regular el cabal d´aigua de les avingudes, fer d´estoc d´aigua pel consum i produir electricitat. En els darrers anys hem perdut aquesta darrera funció. La transformació a turbina-bomba torna a donar utilitat energètica als embassaments, permetent millorar la flexibilitat del sistema elèctric que ajudi millor penetració a l´energia eòlica.
Encara hi ha una altra possibilitat per a centrals reversibles. Són les mini centrals turbina-bomba. Es tracta de petites centrals amb cabals d´1 m3/s a 1,5 m3/s i salts entre 800 i 1000 m. funcionant durant 6 hores al dia. A la nit l´aigua es torna a pujar al dipòsit superior. A diferència de les grans centrals on és la mateixa màquina la que fa de turbina i de bomba, en aquestes minicentrals les màquines han de ser diferents, una turbina Pelton i segurament dues bombes. El potencial al Pirineu català és d´uns 500 MW, cosa que no és per menysprear.
Aquesta proposta concreta permet resoldre de la millor manera la generació elèctrica a les comarques de Girona. Per una part podem tenir generació eòlica de fins a 400 MW entre l´Alt i Baix Empordà, una potència amb cogeneració de 200 MW si la llei hi ajuda (avui en tenim cap a 100 MW) i una potència de punta hidràulica de 375 MW, més 80 o 100 MW que podria haver amb minicentrals al Pirineu de Girona.
Ja ho veuen, no fa falta la central de cicle combinat. Aquesta central no resol res en concret. Ni aporta prou potència de curtcircuit per evitar la línia MAT, ni és la millor forma de produir energia sense problemes, doncs el seu consum d´aigua és superior als 50 l/s en un riu que hi ha moments que té només 1.000 l/s de cabal.
Una dificultat per desenvolupar centrals reversibles és la posició de l´ACA que només veu l´aigua des del punt de vista biològic. L´altra dificultat és el fet que les companyies privades necessiten que l´operació sigui rendible per poder invertir en aquesta transformació. Per això cal que la diferència de preu elèctric entre la nit i el dia sigui més gran del que és ara.
En fi, per superar els límits de penetració d´energia eòlica al sistema elèctric espanyol es requereix tecnologia, imaginació, fer el sistema més intel·ligent i, sobretot, voluntat i convenciment que el camí es pot fer.
Vivim moments de forta transformació. El desenvolupament de parcs eòlics necessita tenir projectes per visitar i parlar dels efectes i defectes d´aquestes tecnologies. Fer pedagogia. Això és el que hem fet a Figueres, amb un prec als ajuntaments assistents: que posin almenys un generador eòlic com a monument al vent en un parc del seu municipi. Els ajudarà a resoldre el seu cost d´energia, fomentarà l´acceptació de la tecnologia vencent resistències immobilistes i, per una vegada, farà honor al nom de la ciutat que ens ha acollit: el Palau del vent.
Els pantans tenen tres funcions: regular el cabal d´aigua de les avingudes, fer d´estoc d´aigua pel consum i produir electricitat. En els darrers anys hem perdut aquesta darrera funció. La transformació a turbina-bomba torna a donar utilitat energètica als embassaments, permetent millorar la flexibilitat del sistema elèctric que ajudi millor penetració a l´energia eòlica.
Encara hi ha una altra possibilitat per a centrals reversibles. Són les mini centrals turbina-bomba. Es tracta de petites centrals amb cabals d´1 m3/s a 1,5 m3/s i salts entre 800 i 1000 m. funcionant durant 6 hores al dia. A la nit l´aigua es torna a pujar al dipòsit superior. A diferència de les grans centrals on és la mateixa màquina la que fa de turbina i de bomba, en aquestes minicentrals les màquines han de ser diferents, una turbina Pelton i segurament dues bombes. El potencial al Pirineu català és d´uns 500 MW, cosa que no és per menysprear.
Aquesta proposta concreta permet resoldre de la millor manera la generació elèctrica a les comarques de Girona. Per una part podem tenir generació eòlica de fins a 400 MW entre l´Alt i Baix Empordà, una potència amb cogeneració de 200 MW si la llei hi ajuda (avui en tenim cap a 100 MW) i una potència de punta hidràulica de 375 MW, més 80 o 100 MW que podria haver amb minicentrals al Pirineu de Girona.
Ja ho veuen, no fa falta la central de cicle combinat. Aquesta central no resol res en concret. Ni aporta prou potència de curtcircuit per evitar la línia MAT, ni és la millor forma de produir energia sense problemes, doncs el seu consum d´aigua és superior als 50 l/s en un riu que hi ha moments que té només 1.000 l/s de cabal.
Una dificultat per desenvolupar centrals reversibles és la posició de l´ACA que només veu l´aigua des del punt de vista biològic. L´altra dificultat és el fet que les companyies privades necessiten que l´operació sigui rendible per poder invertir en aquesta transformació. Per això cal que la diferència de preu elèctric entre la nit i el dia sigui més gran del que és ara.
En fi, per superar els límits de penetració d´energia eòlica al sistema elèctric espanyol es requereix tecnologia, imaginació, fer el sistema més intel·ligent i, sobretot, voluntat i convenciment que el camí es pot fer.
Vivim moments de forta transformació. El desenvolupament de parcs eòlics necessita tenir projectes per visitar i parlar dels efectes i defectes d´aquestes tecnologies. Fer pedagogia. Això és el que hem fet a Figueres, amb un prec als ajuntaments assistents: que posin almenys un generador eòlic com a monument al vent en un parc del seu municipi. Els ajudarà a resoldre el seu cost d´energia, fomentarà l´acceptació de la tecnologia vencent resistències immobilistes i, per una vegada, farà honor al nom de la ciutat que ens ha acollit: el Palau del vent.
Benvolgut Sr. Vila,
Havent vist avui el seu article al Diari de Girona -molt interessant- he cregut adient fer-li saber una cosa que guarda relació amb la gestió de l'aigua i que és l'estudi de diagnosi de la situació del riu Ter que hem fet des de l'Ateneu Naturalista, que no sabem si coneix. Pensem que és adient que les persones amb criteri com vostè se'n puguin formar una opinió. L'estudi es pot descarregar a:
http://www.ateneunaturalista.org/Documents/Jornades_Medi_Natural_2007_Riu_Ter_Versió_Completa_20070223.pdf
i hi ha alguna altra informació a la web de l'entitat (http://www.ateneunaturalista.org) en la secció de la Comissió del Ter.
Alhora, en el petit calaix de sastre desendreçat que és la meva web (http://lsala66.spaces.live.com/) hi he reproduït una petita col·laboració que vaig fer per al butlletí de l'Ateneu, El Xot, titulada "Tot no pot ser" i en la qual poso de manifest la contradicció actual que tenim en les polítiques d'aigua i d'energia.
Gràcies per endavant i enhorabona pels seus articles, clars, serens i objectius.
Salutacions cordials,
Lluís Sala
President en funcions de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista
Gràcies pel comentari. M'afalaga de debó. Sempre he pensat que la lluita de Francesc Ferrer en la defensa del cabal del riu Ter a Girona va ser injustament suportada pels habitants de les nostres comarques. He pensat força sobre el tema dels transvassaments d'aigua. De fet, l'aigua i l'electricitat tenen les mateixes lleis, físiques i filosòfiques. Tinc una teoria força consistent sobre transvassar aigua. Faré un article d'aqui dues o tres setmanes al respecte, amb una proposta agosarada, com a mínim imaginativa. Per suposat s'ha de poder posar en pràctica, que per això m'ho miro des del costat d'enginyer.