Estic trist. Vint anys de lluita d’Acció Cultural, d’esforços econòmics i sacrificis personals acabaran aquesta setmana amb la absurda censura de TV3 al País Valencià. Ja no estic ni enrabiat. Com dic estic sobretot trist. En plena era de la comunicació, amb internet, la televisió per satèl·lit i el cable, quan tothom ja ho pot veure tot, encara hi ha qui lluita contra una cultura clausurant-ne i censurant-ne els mitjans. És el triomf del sectarisme polític més absolut. Deixo de banda si Tv3 és tant interessant i important ara com fa vint anys (potser aquesta reflexió és la única que em consola mínimament).
Que Camps o algun altre feixista del PP intenti fer barrabassades com aquestes és dolorós però previsible. Avui més que mai cal, però,senyalar amb el dit dues persones per la seva activa participació i complicitat en aquesta bestiesa: un és Montilla, que com a ministre d’indústria va atorgar la freqüència analògica de TV3 al País Valencià a la Sexta, per amiguisme o per pagar favors polítics; qui sap. L’altre és Joan Clos: ara que és ell ministre d’indústria està a les seves mans evitar-ne el tancament. Però el seu silenci fa presagiar el pitjor.
Impotència és el que sento. Pensar que d'aquí a poc ja no podré veure les notícies, el Porca Misèria, els debats polítics, els temps... una pluralitat que mataran d'un tret. He enviat els meus pensaments a ACPV i la meva ajuda i suport. De moment no es pot fer res i només m'he adherit al suport i indignació que sentim. Com pot ser que Canal9 sigui tan dolent!! i com pot ser que no es vegi a Catalunya. Canal9 i IB3 s'haurien de poder veure d'una manera lliure a tots els territoris de parla catalana/valenciana/balear.
Com pot ser que Canal9 sigui tan dolent!! i com pot ser que no es vegi a Catalunya. Canal9 i IB3 s'haurien de poder veure d'una manera lliure a tots els territoris de parla catalana/valenciana/balear.