OriolSoler |
dimecres, 21 de març de 2007 | 07:12h
La batalla d’quests dies entre el factòtum de Virgin, Richard Branson, i el magnat multimèdia Rupert Murdoch per controlar la televisió de pagament a Gran Bretanya em serveix per parlar una vegada més sobre la necessitat d’empreses grans, molt grans, en el camp de la indústria cultural catalana i, sobretot, per posar sobre la taula que el discurs que la xarxa democratitza els mitjans de comunicació (que bé, som lliures, tots podem editar, tots podem emetre!) és molt discutible. En parlem un moment? (Continua..)
Començaré per la segona part i amb una afirmació agosarada: la xarxa no democratitzarà els mitjans i no afavorirà les minories. M’explico, l’accés a continguts gratuïts s’acaba, els continguts de qualitat son molt i molt cars i no hi ha mercat publicitari per pagar la segmentació de continguts que s’imposa amb la digitalització. En aquesta línia la gran batalla entre Branson i Murdoch per controlar l’aixeta digital, l’accès digital a cada casa i el compte bancari de cada britànic, és la batalla per poder cobrar els continguts multimèdia de forma sistemàtica demà passat. En aquesta lògica s’interpreten les inversions que estan fent en aquesta batalla ja que per aquesta aixeta arribarà la musica, el cinema, la televisió i, clar, s’acabarà la pirateria i tothom pagarà.
I en la mateixa línia les grans corporacions multimèdia estan combatent pels continguts de referència (futbol, cinema...) i per les marques prescriptives que generen de forma massiva audiència.
És per això que el discurs des de determinats sectors del país que la xarxa democratitza els mitjans i ens permet existir als més petits és un discurs, crec, massa superficial. La xarxa permet una certa democratització (només una certa perque les audiències dels mitjans fora dels grans grups multimèdia son baixíssimes) fins que estigui implantada, quan estigui implantada clar que podrem emetre o editar, però sinó prenem la iniciativa no tindrem eines ni per cobrar pels continguts, ni tindrem continguts suficients, ni força prescriptiva per que la gent vingui als nostres mitjans.
I acabo pel començament, l’atomització que pateix la indústria cultural catalana va en contra del futur. Ha de ser una prioritat de la gent que estima el país, empresaris, polítics, creadors, contribuir a construir empreses grans. Nosaltres estem disposats a anar fins on calgui i amb tothom que calgui, és una de les gràcies del cooperativisme.
Hola, estic d'acord amb això de que es necessiten gran grups catalans, però també és veritat que els grans grups catalans tenen avui una actitud més conservadora, poc innovadora. Pel que fa a la tecnologia i la xarxa, tenen una estratègia defensiva més que ofensiva, tenen por, no saben cap on van, les innovacions vindran de la mà de gent menys poderosa...
Tant debò
genís |
dijous, 22 de març de 2007 | 02:12h
Bé, a veure si teniu sort i us associeu amb altres editorials, com Pagès, Moll, Bromera; amb altres cooperatives, com Abacus; amb el grup Bonpreu (pel que fa a llibres; les revistes ja hi són); amb altres grups de comunicació, Grup100%, Comunicació21, Grup Enderrock...
Certament abrandat
josepselva |
dimecres, 21 de març de 2007 | 07:46h
No se que farà la
gent en el futur però jo no he pagat ni pagaré per cap contingut digital que m’arribi
a casa a traves de la pantalla o de les ones, ni música ni cinema ni tv, el meu
punt de vista es enfrontat: son ells que m’haurien de pagar perquè jo m’ho miri,
sense mi ells no son res, a qui deixo entrar a casa no pot pretendre que a més
li pagui. Ho pago quan vaig al cine , a un concert, compro un CD o un DVD, no
pas a qui es vol introduir a dins de casa. Si volem que la
xarxa es mantingui dins un espai de llibertat, hem d’actuar així o al contrari
engreixem el compte corrent dels nostres opressors intel·lectuals. Beneits un cop més.
L'has clavada, JosepSelva. Tot això de la cultura de pagament i del negossiasso que se li suposa parteix d'una base discutible i per comprovar: la gent pagarà per deixar-se envair casa seva? Ha de ser aquest, el fonament del negoci cultural del futur? Malament anem...
Aquest bloc va néixer el juliol de 2006 per compartir de forma
intermitent i informal com evolucionava el projecte de grup cooperatiu al
voltant de la indústria cultural que impulso amb altres amics, Cultura03.
El 8 de juny de 2007 vaig deixar el bloc i em vaig comprometre a continuar
al cap de dos anys per veure, de forma esportiva i sabent els riscos de fer
evidents els errors, i els encerts, com havien evolucionat les coses en el
nostre projecte, en la indústria cultural local i en la indústria cultural
global amb la perspectiva del temps.
Complint aquest compromís, Núvol Vermell torna a posar-se en marxa durant
un any, les regles del joc son les mateixes:
Intentaré escriure cada dia de dilluns a divendres sobre el projecte de
Cultura03 i sobre la indústria cultural i de la comunicació catalana i i del
món. Res més.
Donaré detalls sobre persones i reunions , fracassos i èxits, idees
pròpies i alienes... amb la única intenció de compartir la il·lusió per
aquest projecte empresarial.
Respectaré, és clar, la confidencialitat que exigeix la confiança de
tanta gent i l’elemental prudència sobre els projectes en curs que encara
no estan consolidats.
Finalment, no criticaré a ningú. Ni als polítics, ni a la competència
i menys als de casa. Només bones idees, dades, coses que passen amb l’únic
objectiu de construir, de compartir, de créixer.
I n’hi afegeixo una de nova:
Si que accepto comentaris però caldrà fer-los en el meu facebook,
de la mateixa manera que vull fer aquest bloc amb alegria, no em ve de gust
que em flagel·lin anònims impertinents.
Bé, a veure si teniu sort i us associeu amb altres editorials, com Pagès, Moll, Bromera; amb altres cooperatives, com Abacus; amb el grup Bonpreu (pel que fa a llibres; les revistes ja hi són); amb altres grups de comunicació, Grup100%, Comunicació21, Grup Enderrock...
No se que farà la
gent en el futur però jo no he pagat ni pagaré per cap contingut digital que m’arribi
a casa a traves de la pantalla o de les ones, ni música ni cinema ni tv, el meu
punt de vista es enfrontat: son ells que m’haurien de pagar perquè jo m’ho miri,
sense mi ells no son res, a qui deixo entrar a casa no pot pretendre que a més
li pagui. Ho pago quan vaig al cine , a un concert, compro un CD o un DVD, no
pas a qui es vol introduir a dins de casa.
Si volem que la
xarxa es mantingui dins un espai de llibertat, hem d’actuar així o al contrari
engreixem el compte corrent dels nostres opressors intel·lectuals. Beneits un cop més.