rocfernandez |
dimarts, 20 de març de 2007 | 14:00h
Fa temps recordo que un amic periodista m'explicava que els mitjans de comunicació dels EUA abans d'unes eleccions publicaven una editorial dient quina línia seguirien principalment si demòcrata o republicana. Aquest mateix amic em comentava que als Estats Units era impensable que un director de diari sopi amb un polític, que la separació era molt marcada per garantir la independència dels mitjans.Aquí el tema de la independència dels mitjans va just en la direcció contrària. No només els mitjans estan condicionats per la publicitat institucional i les subscripcions si no que arribem a extrems com el fet que el germà d'un conseller sigui director d'un diari. Ara a més hem pujat un grau fins a l'extrem que el cap de comunicació del President de la Generalitat, Toni Bolaños, pugui permetre's el luxe de trucar un mitjà no només per pressionar-lo sobre una informació publicada sinó a més per amenaçar un periodista dient-li “te juro que no voy a parar hasta joderte” pel fet de publicar un article que no era del seu gust. I va afegir “anirem per vosaltres. Os enfonsarem”. La conversa entre Bolaño i Barbeta va ser després que el diari La Vanguardia publiqués, el passat diumenge, un informe en què es veia una clara retallada de l’Estatut per part del Govern de Zapatero davant el Tribunal Constitucional.
Si d'alguna cosa es caracteritzen els socialistes que manen ara a la Generalitat és pel seu sectarisme, en això han estat uns campions sempre, fins i tot amb els seus mateixos... si no que li preguntin a en Maragall, allà on sigui. Per ells la llibertat d'expressió i premsa és una nosa, és un problema. Només així s'entén que un personatge com el senyor Bolaños segueix en el seu lloc. La reflexió però va més enllà. Quin país tenim que no sap reaccionar davant d'uns fets tant greus?. Quina classe periodística tenim que es deixa coaccionar i no respon?. En altres països que sovint critiquem alguns valors com la separació de poders, la llibertat d'expressió, la llibertat de premsa són en si valors intocables. Als EUA va caure un president per un fet similar (cas Watergate) i un altre, Bill Clinton va tenir un llarg procés judicial per haver mentit. Aquí queda com un estira i arronsa polític un tema que en el fons denota un atac directe al sistema i als valors que garanteixen el correcte funcionament de la societat i de la democràcia.
El que no fan alguns mitjans sembla que si ho fan alguns des de la societat civil, si no mireu aquest Bloc sobre el cas Bolaño Gate com ja l'han batejat.
Ja en tenim prou amb en Vendrell de demagog. Feu l'escola que està molt bé, feu feina però no perdem els papers.