Quan ara fa uns dies presentàvem, en català, dues preguntes parlamentàries a la Comissió i al Consell demanant poder usar aquesta llengua en les preguntes escrites a ambdues institucions (veure Eurodiputats i eurodiputades pregunten en català al Consell i a la Comissió) ja sabíem que no seria gens fàcil. Efectivament, ahir mateix em varen telefonar de l'oficina que gestiona les preguntes a tràmit confirmant que tenien 'un problema' relatiu a dues preguntes que havia presentat conjuntament amb d'altres diputats i diputades ja que estaven redactades en català, i que, com que el sistema de tramitació de preguntes estava informatitzat només acceptava les llengües oficials del Parlament. Veure Noticia TV3. (segueix...) Ens trobem, per tant, amb el primer escull. Això ens obliga a passar al pla B.
Ara podem fer tres coses. En relació al Consell i a la Comissió, podem enviar les preguntes igualment, però en forma de carta, cosa que ja està contemplada en els acords signats entre el Govern espanyol i cadascuna de les dues institucions, i que de fet, en tant que ciutadà/na, qualsevol persona pot fer.
En relació al Parlament Europeu, però, que és de fet on ens hem trobat amb la primera dificultat administrativa, allò que toca és dirigir una carta a la Presidència explicant la situació i demanant que, en virtut a l'Acord al qual es va arribar el passat mes de juliol en la mesa del Parlament (veure Ús del català al Parlament Europeu: un pas petit, però important, i que comença a fer justícia), caldria solventar aquesta circumstància.
La tercera opció seria presentar novament les dues preguntes, aquest cop en una llengua oficial, adjuntant en annex la versió original en català. Així, almenys, la pregunta quedaria registrada, i en qualsevol cas hauria de ser resposta tant pel Consell com per la Comissió.
La meva proposta és fer totes tres coses, simultàniament, i així ho he fet saber a la resta de companys i companyes que varen signar la pregunta.
Font foto: Parlament Europeu
De vegades caldria dir les coses amb valentia i no enganyar la gent. La Unió no pot reconéixer un idioma quan eixa llengua no té un cert estatus dins d'un Estat membre. Per dir-ho en uns altres mots: no podreu intervindre oralment al Parlament, si abans no és possible fer-ho al Congrés -i no caldria ni escriure açò, perquè tu ho saps i fins tot -crec- ho has escrit ací -a la bitàcola. El valencià/català no rebrà el tracte del maltés, si abans Espanya no atorga a la nostra llengua una oficialitat de la qual no gaudeix ara mateix. Perdeu el temps amb gestos inútils de cara a la galeria. L'afer només es pot solucionar a Madrid i és allà on cal pressionar. Si el Psoe vol aprovar els pressuposts del 2008, que moga el tema de la llengua a l'Estat, així s'obrirà el camí a Europa. Els ciutadans ens podem dirigir en valencià/català a la Unió -per exemple al Defensor del Poble europeu. Sí, però eixe text, es tradueix al castellà, que és llengua oficial. La traducció la paga Espanya. De la mateixa manera, que el text que rebrem del Defensor del Poble europeu, ens arribarà en valencià/català perquè Espanya pagarà la traducció. En resum, reconeixement 0. D'igual manera, la documentació que es tradueix al valencià/català, no té cap VALIDESA JURÍDICA i la paga Espanya. Una presa de pèl. FETS QUE SOLUCIONEN els problemes i no COLLONADES que apareixen al diari. Aconseguirà Zapatero el suport d'Iniciativa per als pressuposts del 2008 sense que haja de canviar el règim de les llengües d'Espanya?
No va per tu, Raül, però què collons hi feien els socialistes intentant comunicar-se amb el parlament europeu en català, quan ells mateixos impedeixen que es parli català al Congrés dels diputats de Madrid?
Ens agradi o no, l'UE la construeixen els estats i el que se suposa que ens representa no només no vetlla pels nostres interessos sinó que és el nostre primer enemic. Això sí, quina vergonya que al parlament turc no es pugui parlar kurd!