Wow! Benvingut Barça si és que algun dia t'havies perdut. 0-4. Amb Etoo cruspint-se de nou la gespa. Maco, maco. Fàcil, fàcil. Però avui, dilluns 19 de març, he descobert que fa exactament 2 anys que vaig començar a escriure aquest bloc. Buf! Quanta malaltia. Quina teràpia.
Dos anys que són dues lligues i una Champions. Viatges a Londres, Lisboa, Milà, París i Liverpool. Una Assemblea de Compromissaris amb el cunyadíssim de protagonista estrella. Unes eleccions que no van ser eleccions. Un 0-3 al Bernabeu. També un Barça-Zamora en família. O un seguiment del Mundial des del bar La Gaviota de Gràcia. L'orgasmàtica caiguda de l'imperi galàctic. L'adéu d'ídols com Gerorge Best o Jesús Rollán. Moltes tardes de glòria, moltes cerveses amb braves, molts gols celebrats i més de dues afonies.
Són dos anys recollits en 212 posts que han rebut el miracle de 706 comentaris. Des que Vilaweb va decidir contar la gent que entra al bloc (diria que el juny o juliol del 2006) han passat per aquí 24.686 visites, més de 2.500 al mes.
I el millor és que continuarem. Jo, per sort o per desgràcia, seguiré escrivint per no abandonar la teràpia personal i alleujar-me la malaltia culer. Els qui vulgueu podeu seguir llegint i comentant (o criticant) allò que dic i, si us animeu, podríeu contribuir a ampliar la bloc-esfera culer. I, el més important, tots plegats continuarem gaudint dels partits i els títols que ens queden per guanyar.
Molts èxits amb el teu bloc. M'agrada molt.
Endavant, i visquin el Barça i Catalunya!
El culé xilé
Això de mantenir actiu un blog és una tasca complicada. I si a més aconsegueixes mantenir l'interès i que la gent s'interessi pel que dius, doncs això s'ha de celebrar.
Enhorabona!
Nosaltres tot just acabem de començar.
http://tipsdemerengue.blogspot.com
Segurament per modèstia no en faràs cas, però crec que - de tot plegat - ja n'haurien d'apendre molts periodistes dels diaris espanyols escrits a Catalunya. Junt amb en Basté i en Riera d'El 9, estàs entre els que més bé escriuen sobre futbol; articles amens i que no es redueixen als tòpics que vicien el gremi. El mèrit teu però, és que ho fas per afició... o per malaltia!
Segurament per modèstia no en faràs cas, però crec que - de tot plegat - ja n'haurien d'apendre molts periodistes dels diaris espanyols escrits a Catalunya. Junt amb en Basté i en Riera d'El 9, estàs entre els que més bé escriuen sobre futbol; articles amens i que no es redueixen als tòpics que vicien el gremi. El mèrit teu però, és que ho fas per afició... o per malaltia!