Avui hem pogut llegir com les gasten els responsables de comunicació del President Montilla: amenacen als periodistes que no escriuen al seu dictat amb "joder-los". No crec que diguessin "fotre'ls". No. Diuen "joder-los". És curiós: els socialistes controlen més que mai tots els ressorts del poder i això, lluny de fer-los sentir forts i asserenar-los, els descentra i els altera de tal manera que acaben deixant traslluir la seva autèntica manera d'entendre la política. Per un servidor, que des de fa anys els acostuma a tractar i sap com actuen fins i tot amb els seus, això no és cap sorpresa. Però m'envaïa una certa impotència quan veia que això no era percebut per la societat i els mitjans de comunicació. Ara, sortosament, comença a canviar la percepció externa de tot plegat..
Un altre episodi del mateix estil l'hem viscut aquest matí, davant la Sagrada Família. Hi havia convocat un acte de commemoració del 125 aniversari de la primera pedra del temple i del centenari de La Santa Espina. Cal dir que, a més, s'hi afegia la qüestió del pas o no del traçat del TGV pel centre de la ciutat i el risc que això suposaria pels habitatges i per l'obra de Gaudí. Molta gent, un acte amarat de civisme, legítima expressió de la ciutadana. Doncs bé: de sobte arriba l'alcalde envoltat de la seva guàrdia de corps: a més del lògic dispositiu de seguretat, una corrua de persones - molts d'ells càrrecs de confiança municipals i membres del PSC - s'han obert pas a base d'empentes fins a ocupar l'entorn de l'alcalde i intentar evitar - de forma bastant patètica, cal dir-ho - les protestes d'alguns ciutadans que cometien el gravíssim delicte ( ! ) d'expressar amb cartells la seva opinió sobre el traçat del TGV.
L'entorn de l'Alcalde ho ha impedit. Com si manifestar-se no fos un dret democràtic. No ho deien però estic segur que ho pensaven: la calle és nuestra i ningú no té dret a posar-ho en dubte. Mentre, milions i milions d'euros públics es destinen a lloar la ciutat i l'alcalde: la guia de Barcelona, la guia Passejar per Barcelona, la guia dels autobusos...amb tirades de milers d'exemplars repartides pels diaris de la ciutat que tampoc deuen fer fàstics als diners municipals que els hi entren, d'altra banda. Sort que la seva professionalitat i independència està fora de tot dubte, perquè si no, podríem arribar a pensar que el que pretén l'Ajuntament és condicionar-los.
Que un diari sigui en castellà o en català és lliure elecció de l'empresa, i a més la doctrina del messies carod us diu que heu d'estimar el castellà com us estimeu a vosaltres mateixos. Que no te n'has assabentat,noi? Que no saps que pots arribar a president de la Generalitat gràcies a ERC si et dediques només al castellà? En quin món vius, Albertito?