Ja tindrà a bé el Sime publicar la rectificació que ha acceptat en el jutjat en els termes que cal. Mentre ho escriu, li he demanat permís per publicar la meua opinió, evidentment subjectiva. Sóc el seu amic, ja ho avise.Si ell ho considera convenient, publicarà l'acord al qual ha arribat amb els regidors socialistes que signen la demanda, però la rectificació ha estat reclamada per un parell de paràgrafs d'un article d'opinió, clarament diferenciat el dia de la seua publicació de la resta d'informacions del lloc web edeta.org. En un d'ells es deia que Toni Adrià se'n havia aprofitat del càrrec i en l'altre que l'alcaldesa ho havia consentit. No vaig a entrar en l'encert de la redacció, ja ho faré d'ací un mes, però la jurisprudència del Tribunal Constitucional, que ha de vetlar per la salvaguarda dels drets fonamentals -en aquest cas tant de la protecció del dret a l'honor com de la llibertat d'expressió i d'opinió- només demana la versemblança dels fets descrits o contats i la seua contrastació per atorgar-li categoria a una opinió. I versemblança no vol dir veritat. A males, el senyor Adrià hagués sortit escaldat de la qüestió, no ho dubteu. Més encara si, cas d'haver crescut l'afer, hagués intervingut la Unió de Periodistes Valencians. I a punt he estat de sol.licitar-li empara, la qual cosa li atorgava a la qüestió trascendència com a poc provincial.
Però el que realment volia era parlar de les conseqüències de l'actuació d'aquestos regidors, que a més de ser-ho, ho haurien de semblar. Si més no en tarannà.
La primera ja la coneixeu. Ha desaparegut la web edeta.org, que publicava més de 200 notícies al mes, era el primer referent informatiu local i, entre altres coses, atesa la seua orientació ideològica, li feia al PSPV una part de la feina d'oposició que, s'ha de dir clarament, molt, molt bé no estaven fent ells.
La segona recialla ha estat que el famós carrer torçut és ja un dels més coneguts del poble, tot i que molts no sàpiguen on està. Ja aniran enterant-se. D'haver-ho deixat com estava, hagués sigut un assumpte oblidat que es perllonga en el temps uns pocs mesos. I del qual encara se'n parlarà.
No necessite defensar la trajectòria personal del Sime. No crec haver conegut persones més honestes. El fet de ser amic seu no m'aparta de l'atenció a allò que considere important en tot aquest afer. I és que intentar frenar la llibertat d'expressió i opinió a través de la via judicial, quan tenien a la seua disposició la web o aquest bloc per haver dit la seua, sembla una mesura impròpia d'aquells que acampen en la vida pública sota el paraigües del socialisme. Aquells que es consideren socialistes atenen a altres interesos, més enllà del particular; siga aquest interés una casa o la necessitat de continuar vivint del càrrec. Al remat, la salvaguarda del seu dret a l'honor també la va demanar Carlos Fabra quan començaren a publicar-se informacions sobre el patrimoni del president de la Diputació de Castelló. I no estem parlant del mateix cas, és evident.
Ah! I el millor és l'advocat amb el qual van acudir els demandants. Els que sou de Llíria sabeu molt bé qui és. Demaneu-li al Sime, que, afortunadament, no és igual que ells i ha acceptat l'acord. Que creguen que tenen raó no importa. Allò rellevant és que no la tenien.
La primera ja la coneixeu. Ha desaparegut la web edeta.org, que publicava més de 200 notícies al mes, era el primer referent informatiu local i, entre altres coses, atesa la seua orientació ideològica, li feia al PSPV una part de la feina d'oposició que, s'ha de dir clarament, molt, molt bé no estaven fent ells.
La segona recialla ha estat que el famós carrer torçut és ja un dels més coneguts del poble, tot i que molts no sàpiguen on està. Ja aniran enterant-se. D'haver-ho deixat com estava, hagués sigut un assumpte oblidat que es perllonga en el temps uns pocs mesos. I del qual encara se'n parlarà.
No necessite defensar la trajectòria personal del Sime. No crec haver conegut persones més honestes. El fet de ser amic seu no m'aparta de l'atenció a allò que considere important en tot aquest afer. I és que intentar frenar la llibertat d'expressió i opinió a través de la via judicial, quan tenien a la seua disposició la web o aquest bloc per haver dit la seua, sembla una mesura impròpia d'aquells que acampen en la vida pública sota el paraigües del socialisme. Aquells que es consideren socialistes atenen a altres interesos, més enllà del particular; siga aquest interés una casa o la necessitat de continuar vivint del càrrec. Al remat, la salvaguarda del seu dret a l'honor també la va demanar Carlos Fabra quan començaren a publicar-se informacions sobre el patrimoni del president de la Diputació de Castelló. I no estem parlant del mateix cas, és evident.
Ah! I el millor és l'advocat amb el qual van acudir els demandants. Els que sou de Llíria sabeu molt bé qui és. Demaneu-li al Sime, que, afortunadament, no és igual que ells i ha acceptat l'acord. Que creguen que tenen raó no importa. Allò rellevant és que no la tenien.
Però que podem esperar d'una exalcaldessa, néta d'alcalde franquista, i per cert torna a anar en les llistes del psoe-(bloc) (tampoc m'
ixen les majúscules).i que em dius del passat familiar del titular d'aquest blog
Jo visc molt prop del carrer Torçut i cada vegada que el veig encara em pregunte amb quina regla fan els plànols del nostre poble per a tindre tan poqueta gràcia. I que això no pugam dir-ho, la cosa té c ...