The Cavern
Això de The Cavern és un 'pilotaçu'. Resulta que hi ha The Cavern Club, The Cavern Shop, The Cavern Pub i qui sap s'hi també tenen un peep-show, una fruiteria, un colmado i una agència d'assegurances. De tots, evidentment, nosaltres vam escollir el pub. Es veu que l'espai mític on tocaven els Beatles és el Club, però qui sap si en Paul i en Ringo no van agafar algun pedal de campionat en aquella barra o van tirar la canya a alguna xiqueta en algun dels sofas.
Això sí, tot i ser el pub i no la sala de concerts, nosaltres vam cantar sense parar. Pinta rere pinta, va caure tot el cançoner blaugrana amb les pertinets rèpliques dels aficionats del Liverpool que ocupaven mig local. Càntics, bon rollo, cervesa... un bon pla per passar una tarda de dimarts.
Anfield
Anfield és un futbolí. Petit, cutre i rodejat de cases mig abandonades. I si m'he cagat 50 vegades en el museu del Barça per ronyós i mal muntat, cal dir que sembla el Guggenheim dels museus esportius comparat amb la precarietat de l'espai on els reds acumulen les seves 5 copes d'Europa.
Però acabat aquest sacrilegi a un dels temples del futbol mundial, em toca dir que la caixa de mistos on juguen genera una atmosfera que faria caure la llagrimeta fins al menys futboler del planeta. Quan Anfield canta, t'ofega. T'empetiteix. Et deixa cara de tonto. Només puc tirar del tòpic i dir que no es pot descriure l'ambient. Cal veure-ho, escoltar-ho i sentir-ho. És la liturgia perfecta des dels pubs del voltant fins al darrer minut de partit. Una experiència que ha viure qualsevol amant de l'esport. This is Anfield.
El partit
Quan veus un partit fora de casa, en mig de l'ambient de Anfield, en condicions de cansament i intoxicació etílica avançada, no saps si el Barça juga un 3-4-3 un 6-8-6, un 6-6-6, o un 69. El que em va quedar clar és que els de Liverpool o jugaven amb el doble de gent o es movien molt més que nosaltres. I quan Sisoko va enviar la pilota al travesser després d'haver patit ja un pal de Rise i la triple ocasió que va acabar traient en Puyol, vaig creure que realment existia algú allà a dalt que havia escoltat les meves pregaries. Veia que guanyariem.
Però a la segona part tot va continuar igual fins que en Guddy la va fotre a la xarxa. El subidón va ser tan gran que fins i tot quan l'àrbitre va xiular el final encara em durava el pessigolleig al cos. Però ens hem quedat fora i s'ha demostrat que, per molt que creguem en els miracles, si no vas a per totes la Champions no perdona.
Fins l'any que ve.
Quina enveja! Només vull que siguin un parell d'anys abans que s'enderroqui aquell maravellós estadi. Al futbol anglés, no hi ha cap dubta: el Liverpool i el Spion Kop!
Salutacions a tothom d'un culé des-de Santiago, Xile!
ANIMS
ENDAVANT EL MEU BARCA.
MES QUE UN CLUB !
MIRI AQUEST INDRET WWW.MARC-SABATES.COM
VISCA EL BARCA I CATALUNYA LLIURE .
He llegit a la premsa que els aficionats del Liverpool van cridar Barça, barça, al final del partit, es veritat? Ho van fer amb un molt mal accent, o era bo? Els honra molt retre homenatge el vigent campió. Salut