mamoros |
Dona |
dijous, 8 de març de 2007 | 16:07h
Cada any passa el mateix: per aquestes dates es fan balanços de com està el tema de la igualtat home-dona i sempre, sense excepció, en sortim perdent. Cada any s'alerta de la pobresa femenina, de que tenim els pitjors treballs i si són els mateixos que els dels homes sovint estan pitjor remunerats. No cal parlar de la violència de gènere que ja té un dia dedicat en exclusiva (25 de novembre), però que tal dia com avui també es fa recordatori per si de cas se'ns escapa que, a Catalunya, enguany ja hi han mort tres dones per violència masclista i algunes més n'han sortit pels pèls.
I amb tot això on anem a parar?
Fa més d'un segle que les dones reivindiquem els nostres drets i s'ha avançat molt des de llavors, però no prou, no suficientment. Avui ens tornarem a manifestar, tornarem a protestar, tornarem a escriure i viurem amb l'esperança que l'any que ve sigui millor, que hi hagi més igualtat real, que deixi de ser notícia que una dona arribi a tal o tal altre lloc de poder, que no hi hagi denúncies a empresaris perquè les dones cobren menys per fer la mateixa feina, que no hi hagin maltractaments...
Per desgràcia encara hi ha moltes dones que segueixen els patrons establerts fa segles i que consideren que les coses són així i no han de canviar. Ahir mateix ho sentia a la ràdio a una noia de Tarragona: "he de planxar, rentar els plats, fer-me el llit i parar taula mentre el meu germà és al sofà i la meva àvia em diu que m'hi acostumi que sempre ha sigut així i sempre serà així...". La igualtat no és només això, però també ho és i per desgràcia aquests testimonis no són casos aïllats.
Hi ha molta feina a fer i dies com el d'avui ens la recorden tot esperant que ja no calgui tenir el mes de març marcat de lila al calendari. Mentrestant s'organitzen xerrades, jornades, passejades, exposicions, obres de teatre... tot entorn a la dona... tan de bo ens consciensciem més tots plegats.
El futbol és una passió i també un espectacle quan es veu jugar bé; també hi ha altres espectacles que em ve de gust comentar i coses sobre el cinema que em poden semblar interessants.
Moltes vegades, ni ens en adonem i estem d'alguna manera o altra parlant de política... i és que em sembla un tema prou interessant i fonamental i ens afecta a tots, vulguem o no.
És doctor en història contemporània, llicenciat en filosofia i lletres i postgraduat en pedagogia terapèutica. Escriu a diversos mitjans i publica les seues opinions al bloc.
Cada any passa el mateix: per aquestes dates es fan balanços de com està el tema de la igualtat home-dona i sempre, sense excepció, en sortim perdent. Cada any s'alerta de la pobresa femenina, de que tenim els pitjors treballs i si són els mateixos que els dels homes sovint estan pitjor remunerats. No cal parlar de la violència de gènere que ja té un dia dedicat en exclusiva (25 de novembre), però que tal dia com avui també es fa recordatori per si de cas se'ns escapa que, a Catalunya, enguany ja hi han mort tres dones per violència masclista i algunes més n'han sortit pels pèls. 
