En un paÃs normal, quan algú hi emigra el propi curs de la vida el porta a adoptar en més o menys mesura la forma de vida, la llengua, i altres trets caracterÃstics del lloc d'acollida i fer-los compatibles o adaptar-los al que hom te com a propis.
És un procés que s'esdevé de forma natural i que fa que en la propera generació (o com a molt la següent) els fills o néts ja s'hi identifiquin plenament. Tot això sempre i quan no s'hi formin "ghettos", volguts o no,  de gent que fa la seva "bombolla" aïllada per tal de viure com feien al seu lloc d'origen.
A casa nostra també passa això, però amb matisos diferents.
Donat que el nostre paÃs ha estat des de fa molt de temps dominat per poders que no se l'estimaven gaire i com a conseqüència la llegua catalana ha estat perseguida, vilipendiada, humiliada,....un immigrant es troba en la paradoxa que per tal de poder-s'hi integrar i viure com a català de forma normal ha de fer un esforç suplementari (sovint frustrat, cal dir-ho, per l'actitud messella i renúncies cobardes de catalans de soca i arrel).
En aquest estat de coses va nèixer Veu Pròpia , un col·lectiu de gent que no te com a llengua materna la llengua catalana però vol adoptar-la com a llengua habitual, en un intent de contriubuir a la seva normalització.
Jo n'havia sentit a parlar i ara fa uns dies un dels seus membres em va comentar que podria ser útil que parlés de la meva experiència d'adoptar el català com a llengua. Útil per a d'altres persones que també volen fer-ho.
No ho sé. No crec que pugui sevir d'exemple a ningú (ni ho vull) a banda que el meu cas és molt personal i nascut d'unes circumstà ncies diferents al d'una altra persona, com passa a tothom és clar. (I a banda de tot això també està el fet que no m'agradi parlar molt de les meves coses. Alguns cops sà pero no sempre).
Tot i aixà ho faré, en un altre apunt.
------------------------------------
Vols rebre els apunts al teu e-mail?
------------------------------------
Categories A Catalunya polÃtica és igual a qüestió nacional però també a d 'altres coses.
Llengua, societat, apunts sobre on anem i d'on venim,...
Tots els posts ho són, de personals, però aquests una mica més.
Les aventures, tribulacions i avatars de gent diversa que he conegut en primera persona o a travès de tercers.
Poti-poti de temes diversos
Els meus enllaços
0.0 EL MEU POST RECUPERAT
0.1 EL POST D'ALTRI RECOMENAT
1. INFORMACIó
2. MISCEL·Là NIA
3. LUDOTECA
Últims 40 canvis
Nit d’Escola Valenciana al Camp de Túria
Sentiments compartits
accident de tren #Mataró
Rosa-Luxemburg, el proletariat del rock
La Generalitat repartirà 138.000 euros en subvencions per promocionar el c...
Ara toca centrar-nos en la Reforma de la PolÃtica Pesquera Comuna. Per quÃ...
ANTONI TÀPIES AMB PERDÓ I IN MEMORIAM
BARCELONA MORT
SANCIONS A IRAN
La biga que tenim a l'ull
Per no dir res
Nova secció de concerts
Dir i poder dir, avui a Banda ampla (TV3)
la pÃndola de la setmana ... PP i PSOE: l'educació camp de tir
DESPRÉS DEL CARNAVAL ARRIBA LA QUARESMA
Prats de Lluçanès: un pressupost de circumstà ncies. Sense projecte. Sens...
Activitat de timbals
Antònia Vicens i la narrativa insular del segle XX
FUNDACIÓ LAIETANA: L' OBRA SOCIAL COM QUEDA?.
Manifest en Defensa dels Mitjans de Comunicació Públics Catalans
2.000 PERSONES CONTRA ELS RETALLS EN EDUCACIÓ EN ALZIRA
Pujol (pare), hi va fort.
De patents i embrions humans
I-el que vulgueu
La vie en rose
BerlÃn 2012: la Competició
M'ho deia TÀPIES fa gairebé 30 anys...
Alcatraz a València
Ha mort el fotoperiodista de CANIGÓ
La Caixa, poder fà ctic garant de l'ordre espanyol
Un pacto para una crisis
Tots aquests dois: Guillem d'Efak al Circol MaldÃ
Final de Copa
Assemblea Nacional Catalana a Seva
El català és hi ha de ser l'única llengua oficial de Catalunya. __ EA 19...
Font-romeu, 1912
Microentrevistes de Nadal
La renovació del PSOE
Arxiu
«
Febrer
2012
»
dl
dt
dc
dj
dv
ds
dg
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29
I pot ser també a dir sense ni un respecte què en penso de qui no respecta una llengua. I ja no dic de qui li fa atac, o de qui es creu que una llengua pot ser considerada superior a altra.
Serà interesant.