Joanjo Aguar Matoses (de Sueca. País Valencià. Marènia).| Adreça electrònica |
dissabte, 10 de març de 2007 | 02:53h
Sime, no sé exactament de què va tot aquest assumpte del judici, però espere que tingues molta sort i que acabe tot bé.
De tota manera, ves amb compte amb els tribunals. Mon pare diu que abans els gitanos, per a maleir-te, deien: "Que en pleits et claves", com deixant clar que et seria molt difícil sortir airós d'estos, després de dilapidar, això sí, els teus humils estalvis o la teua immensa fortuna, segons el cas.
Bo. Molta sort. I endavant amb la teua faena, que és molt valuosa. Potser més del que creiem en estos moments...
Sí. Realment, té més valor que els diners que puguen embutxacar-se alguns PPutos PPolítics i emPPressaris corruptes, siguen del partit que siguen (malgrat que, majoritàriament, provinguen d'un en esPPecial).
I sort a tots nosaltres amb les 'ereccions' autonòmiques. ¡Compte! No 'empalmem' de nou amb 4 anys de PePPinos, que ja en serien setze (cosa absolutament insuPPortable, per no dir 'PER A MORIR-SE DE VERGONYA').
No lis dones la raò, acudeix a l'acte de conciliació i que continuen endavant. Defensa la teua manera de ser. Ells han volgut que un cas que ja era història passada reviscole i torne a l'actualitat, ells sabran on volen aplegar.
Desconec les implicacions legals, tan d'anar com de no fer-ho, però jo crec que aniria i intentaria donar una ma al sentit comú. Si, ja sé que és el menys comú dels sentits, però jo crec que aniria. Lamente no poder acompanyar-te, ho estaré de cor.
Fa cinquanta anys per primer vegada una colla de nacionalistes valencians es van trobar a les Fonts de Llíria. El Camp de Túria agraeix d’aquesta manera el compromís vitalici d'aquests homes que iniciaren el reviscolament del País.
Recull d’escrits del concert al Pla de l’Arc el 21 de novembre del 2009 amb Miquel Gil, Pep Gimeno ‘Botifarra’, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria dins dels actes commemoratius de la campanya ‘400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria’ organitzada pe l’Institut d’Estudis del Camp de Túria
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
"València necessita una cançó" és un documental que s'endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps.
A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l'ús de programari en valencià (el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana)
Sime, no sé exactament de què va tot aquest assumpte del judici, però espere que tingues molta sort i que acabe tot bé.
De tota manera, ves amb compte amb els tribunals. Mon pare diu que abans els gitanos, per a maleir-te, deien: "Que en pleits et claves", com deixant clar que et seria molt difícil sortir airós d'estos, després de dilapidar, això sí, els teus humils estalvis o la teua immensa fortuna, segons el cas.
Bo. Molta sort. I endavant amb la teua faena, que és molt valuosa. Potser més del que creiem en estos moments...
Sí. Realment, té més valor que els diners que puguen embutxacar-se alguns PPutos PPolítics i emPPressaris corruptes, siguen del partit que siguen (malgrat que, majoritàriament, provinguen d'un en esPPecial).
I sort a tots nosaltres amb les 'ereccions' autonòmiques. ¡Compte! No 'empalmem' de nou amb 4 anys de PePPinos, que ja en serien setze (cosa absolutament insuPPortable, per no dir 'PER A MORIR-SE DE VERGONYA').
Visca Marènia (o Països Catalans).
Sueca, 10 de març del 2007.
Joanjo Aguar Matoses.
Deiem de Rubianes? A vegades no sé qui és l´esquerra i qui la dreta. Solidaritat.
Entenc que estigues indignat. No és per a menys.
Desconec les implicacions legals, tan d'anar com de no fer-ho, però jo crec que aniria i intentaria donar una ma al sentit comú. Si, ja sé que és el menys comú dels sentits, però jo crec que aniria. Lamente no poder acompanyar-te, ho estaré de cor.