El futbol és així (de cabró). Als 20 minuts et veus amb un 0-1, jugant amb superioritat, un home més al camp i a punt de xutar un penal. Al minut 90 has perdut 2-1 i has acabat el partit amb 9 jugadors. Mala llet. No passa res. Què és un partit a Sevilla davant d’una setmana amb Liverpool i Madrid a la vista? Res.
No perdré gaire
temps parlant del Sevilla CF. No és més que un altre accident de la història.
Com el Superdepor. Com
Hola Adrià
Moltes salutacions dels que ens vam quedar a Barcelona, patint, animant i cabrejant-nos com micos davant la tele. Sempre podràs dir que vas veure guanyar el Barça a Anfield. Poca conya.
Es confirma la notícia que aconseguir dues Champions seguides és impossible. Almenys, l'any vinent no haurem de jugar el Mundialito.
Ahir estava fet una merda i avui estic fet pols. Vaig millorant! SEMPRE ENS QUEDARÀ PARÍS.
Força Barça
Alfred
..... i estic impressionat. Però no vull xafar la guitarra al nostre blocaire preferit, esperaré la seva crònica per penjar-hi les meves experiències. De moment, només puc dir que qui no hagi viscut un partit de Champions a Anfield s´ha perdut gran part de l´esència del futbol.
Visca el Barça i el Liverpool!!!!