
Adjunto l’entrevista que n’Albert Segura, d’El Punt, em va fer fa uns dies i que es publica avui a les pàgines d’Europa-Mon, al llarg de la qual vàrem poder conversar sobre diverses qüestions que tenen a veure amb la feina parlamentària: (segueix...)
Raül Romeva i Rueda: «El Tribunal Penal Internacional hauria de jutjar algun dia Aznar, Bush i Blair»
És un dels eurodiputats més actius de l'Estat. Lidera la reivindicació del Parlament Europeu que el codi de conducta sobre exportacions d'armament de
la UE sigui jurídicament vinculant. «Si no és durant la presidència alemanya, ho aconseguirem durant la portuguesa», celebra
-Qui bloqueja que el codi de conducta d'armament de
la Unió Europea sigui jurídicament vinculant, com reclama el Parlament Europeu?-«El govern francès, i el d'algun altre estat, està ofuscat amb la por que regular molt el comerç d'armes pugui generar una pèrdua de competitivitat respecte a altres països, com els Estats Units. A l'Estat espanyol o a l'italià ja els va bé que França hi estigui obertament en contra, perquè cal unanimitat per convertir el codi de conducta en jurídicament vinculant, per fer-lo menys interpretable i més clar i poder sancionar així els que l'incompleixin. Els governs més responsables, i fins i tot les empreses fabricants d'armes, volen un marc legal més clar. La feina tècnica ja està feta, el Consell té la proposta sobre la taula. I des de dins del govern francès ja hi ha qui està fent pressió per desbloquejar-ho. Per tot plegat, jo sóc relativament optimista i penso que si no és durant la presidència alemanya, ho aconseguirem durant la portuguesa.» -El govern de Rodríguez Zapatero és covard amb la llei d'armes?-«No sé si és covard, però en tot cas sí que és incoherent amb moltes de les promeses i els discursos que fa. No pot ser que faci una llei conjuntament amb la indústria militar i ni consulti als que l'han promoguda, als impulsors, a les ONG de la campanya Armes sota control. No és del tot ètic actuar així, és preocupant que l'Estat espanyol exporti armes a Colòmbia, al Marroc, a Israel i a Sierra Leone i després negui que està vulnerant de manera flagrant el codi de conducta.»
-La dificultat per fer el codi de conducta vinculant posa en evidència que el Parlament Europeu té poc pes?-«La percepció que no pintem res és falsa, i ho saben tant els governs com els lobbies econòmics. Tenim un pes polític, no legislatiu, fonamental. Cada cop tenim més pes, més influència. Com que el Parlament Europeu no és vinculant en política exterior i té menys pressió dels governs, pot arribar a conclusions força més avançades i avantguardistes que els parlaments estatals, que sí que poden legislar.»
-Alguns partits, però, l'utilitzen com a cementiri d'elefants.-«Ho ha estat, però el Parlament Europeu cada cop és menys un cementiri d'elefants, perquè els partits són més conscients del que s'hi juguen i han d'enviar-hi gent amb vocació política. La mitjana d'edat està baixant i entren polítics que són més actius.»
-Els exministres del PP d'Aznar usen l'escó a Brussel·les per fer oposició al PSOE...-«És evident que el PP no entén que l'eurocambra no és un Congrés bis. I això està mal vist fins i tot pels seus companys de grup: l'obsessió del PP de portar a Brussel·les i Estrasburg els debats espanyols molesta el conjunt del Parlament, però també, i especialment, el PP Europeu. Cada cop estan més aïllats, no tenen una mentalitat europea, sempre ho llegeixen tot en clau espanyola, encara de les dues espanyes. Els eurodiputats del PP fan pantomimes lamentables fins al punt que els companys del PP Europeu els paren els peus, en públic i en privat.»
-Borrell, fins ara president de l'eurocambra, no podria haver fet més per l'ús del català?-«Per primer cop en la història, i serà difícil que ho tornem a veure, el president i el vicepresident primer del Parlament, Borrell i Aleix Vidal-Quadras, tenien, com a mínim, un origen català. No crec que se'ls pugui considerar catalans militants. Vidal-Quadras s'ha considerat sempre un espanyol. I Borrell ha tingut de tot: jo l'he sentit defensar la seva catalanitat a l'eurocambra, però també és veritat que ha assumit més un paper de dirigent espanyol que no pas català. I l'ús del català no era la seva primera preocupació ni la seva prioritat. En tot cas, el càrrec de president no li dóna la llibertat que necessitaria: se l'hagués titllat de partidista. Però amb el català, a més, hi ha hagut dos problemes: si l'ús del català no es resol abans al Congrés i al Senat, és molt difícil convèncer els companys del Parlament Europeu que facin gestos que a l'Estat no estem fent. El segon problema ha estat directament Vidal-Quadras: ha fet bandera de bloquejar l'ús del català amb arguments del tot falsos, com que era car i tècnicament impossible. El responsable és ell, que ha manipulat contínuament el seu grup. Hem perdut una oportunitat clara.»
-Catalunya podrà ser algun dia circumscripció electoral europea?-«Catalunya no, tot i que m'agradaria. Hem de treballar amb les euroregions. Si realment ens creiem això de l'Europa dels pobles, de les nacions, de les llengües i dels ciutadans, hem de fer circumscripcions basades en les necessitats dels ciutadans. Seria més coherent que jo representés els Països Catalans o l'euroregió que no pas Catalunya i alhora Canàries.»
-Aznar diu ara que a l'Iraq no hi havia armes de destrucció massiva.-«El Tribunal Penal Internacional hauria de jutjar algun dia Aznar, m'agradaria, perquè és d'una barra impressionant, amb la quantitat de morts que hi ha hagut, sortir ara i dir que s'ha equivocat. És un insult a la intel·ligència, als ciutadans i a les víctimes. Això no pot quedar així. El problema del TPI és que té la jurisdicció reduïda als estats que han signat el Tractat de Roma, i l'Iraq, com els Estats Units, no en formen part. Això és insuficient. Hem de perdre la por i dotar el TPI de jurisdicció universal per jutjar determinades responsabilitats que tenen a veure amb impulsar guerres il·legítimes i il·legals. I aquí entra no només Aznar, sinó també Bush i Blair. I les detencions i els vols il·legals de
la CIA. Tot això, tard o d'hora, haurà de ser jutjat des d'una lògica internacional. Segurament encara hi som lluny, però molts pensaven que Pinochet i Milosevic moririen com Franco, al llit i envoltats dels seus fans, però els hem vist acabar un mort a la presó, sense cap mena de glòria, i a l'altre desnonat per la seva cort. Arribarà un dia que impulsar una guerra com la de l'Iraq podrà ser jutjat i sancionat.» -El cas dels vols de
la CIA posa en relleu un pacte de silenci entre els governs per no enfrontar-se a Bush?-«Sí, però aquest pacte de silenci de la CIA comença a esberlar-se. I això és gràcies a les investigacions periodístiques, però també a la que ha fet el Parlament Europeu. S'ha provat que moltes sospites eren fets i determinades pràctiques d'encobriment entre governs al final han quedat destapades. La relació d'Europa i els Estats Units s'ha de revisar a fons. No es pot seguir amb la lògica que com que els Estats Units són els aliats tot s'hi val i hem d'acceptar qualsevol cosa que demanin a ulls clucs, sense fer-hi cap qüestionament. També cal replantejar el paper de la Unió Europea: no podem anar pel món donant lliçons de llibertats i democràcia si aquests principis, els vulnerem continuament a casa. El que ha passat és una taca gravíssima en l'expedient del procés de construcció europea, que obliga a revisar no el que fan els altres, sinó el que fem nosaltres. Hem de començar a netejar casa nostra.» ALBERT SEGURA
Font foto: Gabriel Massana/El Punt






M'agradaria que li fessis una ullada. Què se m'escapa?