VilaWeb.cat
jaumefabrega | Art i disseny | diumenge, 4 de març de 2007 | 12:31h
LA REVOLUCIÓ DEL DISSENY, O QUAN EL DISSENY SERVEIX D' ALGUNA COSA

El setrill és  un recipient de terrissa, de vidre , de metall o de plàstic amb ansa a un costat i broc llarg a l' altre, que serveix per a contenir i abocar oli.
El nom "setrill" (sitrell a les comarques de Girona) és d' origen àrab- de setl, "recipient per abocar aigua"- i es documenta en català des del segle XIV. Dóna també la paraula “sitra”.
Tot i que la forma de setrill o gerreta per abocar oli pot procedir de l' Antigüitat, com podem veure en exemplars romans  i d' altres cultures, la forma que ha arribat fins avui es podria atribuir als àrabs. Abonaria aquesta tesi, d' una banda, el fet que el setrill tal com el coneixem és pràcticament exclusiu de la Península ibèrica i, molt especialment, dels Països Catalans, ja que és un estri imprescindible no solament per amanir o trempar amanides- la funció més coneguda-,sinò que també que és necessari per a l' elaboració de l' allioli o per oliar el pa amb tomàquet.
Un origen àrab
D' altra banda, veiem com els noms del setrill en altres llengües ibèriques- com el mateix nom català- vénen també  de l' àrab: tenim el portuguès almotolia i l' espanyol alcuza. Fins i tot en català medieval hi ha la forma "alcuçaire", aplicat al País Valencià amb població àrab, en temps de la conquista de Jaume I, al fabricant de setrills (de l' àrab, kuza, setrill).
Pel que fa als materials, en el seu origen el vidre estava reservat a la gent rica, però a partir del segle XIX es va generalitzar aquest material, juntament amb la llauna. Amb l' adveniment del plàstic, a la dècada dels 60, es varen arribar a fabricar setrills en aquest material que imitaven la forma antiga, tot constituint un clàssic exemple de disseny inadaptat, proper al kitsch- no pas pel material, sinó pel mimetisme de la forma pensada per a un altre material, ja que copiaven la forma del setrill de vidre-.  
La revolució del disseny
La gran revolució del setrill es produeix l' any 1961. L' arquitecte i dissenyador Rafael Marquina dissenya un nou setrill  de vidre - després d' altres projectes realitzats en plàstic- que obté el Delta d'Or de Disseny  de l' ADI/FAD de l' any 1961, el primer any de la seva convocatòria.
Aquesta setrill, en efecte,  comporta una veritable revolució formal en el clàssic model i al mateix temps la seva superació total, en resoldre de forma satisfactòria i lògica un mal funcionament del model tradicional.
Es tracta d' un replantejament total de la forma a fi d'aconseguir una funció considerablement millorada. El gir funcional, podríem dir, és copernequià. Rafael Marquina hi utilitza la forma més estable, el con, i n' elimina l' ansa. Ens planteja, d' entrada, un veritable canvi formal al servei d' un nou ús, molt millorat, de l' estri antic. El cos del setrill adopta, d' aquesta manera, una forma que recorda els recipients de laboratori (tot i que ell afirma que no era la seva intenció) confegint una estètica que, justament, en aquells moments s' estava imposant als espais culinaris, que hom volia asèptics, clars i nets.
Adéu al vell setrill
El nou setrill no solament optimitza al màxim la funció de vessar oli, evitant-ne totalment el degoteig (sempre es recupera a través del propi broc mòbil, que se subjecta al coll amb una superfície rugosa a l' estil del taps de perfumeria) o l´ús del  maleït platet o estalvi, que tant sovint es trenca en enganxar-se a la base del setrill,  sinó que ens proposa un objecte d' una considerable bellesa formal.
Així doncs, la vella aspiració del disseny industrial, aconseguir objectes alhora útils i, per tant, bells (i no al revés) es realitza d' una forma tan senzilla com eficaç, sense violències, convertint la nova proposta, des del seu origen, en un clàssic. Un clàssic indefugible que jubila, de cop, la vella i entranyable forma del setrill català, que passa a formar part, de cop, del museu de l'objecte obsolet.
No és estrany que  aquest "setrill Marquina" hagi esdevingut el paradigma del disseny català i, com a tal, sigui present en alguns dels museus d' Art Contemporani o  de disseny més prestigiosos d' arreu del món, i que, de forma contundent, ja estigui present a la història de l' art i del disseny, com es pot veure amb les de més solvència publicades a Catalunya.

Comentaris: 14
  • El setrill de terrisa és el més adequat, doncs és bó que l'oli no estiga esposat a la llum del Sol.
    Anònim | diumenge, 4 de març de 2007 | 19:51h

    Si són de porcelana o terrisa són més adequats per la conservació de la qualitat de l'oli.

  • Sovint una paraula que no és d'orige llatí, li s'atribuex orige arab.
    Anònim | diumenge, 4 de març de 2007 | 16:28h
    Quan pot ser que haja estat una simple arabització peninsular o al contrari.
    • SETRILL ÀRAB?
      jaumefabrega | diumenge, 4 de març de 2007 | 17:34h

      Totalment d' acord, i encara  més tenint en comtpe l´existència de l' antiga paraula "alcuça". Moltes gràcies al bloquista pel comentari . Ocorre el mateix quan atribuïm als "moros" els readius (soivnt d' origen romà) i molts monuments antics.

      Per exemple mona (de Pasqua): ve d' un mot àrab o del llatí munus, regal?

      • I noms de contrades arabitzades pels arabs.
        Anònim | diumenge, 4 de març de 2007 | 19:43h
        Com algunes han estat castellanitzades per les dictadures.
  • Si tinguera que fer una aposta la faria clarament pel llatí.
    Anònim | diumenge, 4 de març de 2007 | 19:41h

    Qui no recorda la Monalissa italiana.

  • ...
    Anònim | diumenge, 4 de març de 2007 | 16:30h
    L'arabització de termes exclussius iberics molt més freqüent, encara que és pot produïr el cas contrari.
  • El setrill que usa principalment per l'engreix de màquinaria sol ser de coure al País Valencià.
    Anònim | diumenge, 4 de març de 2007 | 16:24h
    El setrill Marquina si no n'hi ha una imatge que l'il.lustre no en tinc ni idea.
    • IMATGE
      jaumefabrega | diumenge, 4 de març de 2007 | 17:46h

      Tot i que vinc del món de la imatge, en aquest bloc, en principi, en prescindeixo.

      En tot cas, el setrill marquina segur que l´has vsit, ja que és l´objecte més copiat: té forma probeta de laboratori (cos troncocònic) i té un enginyós bec extraïbel que fa que no degoti mai ique el platet siguin inncessari. Les imitacions, si el vidre és gruixt, també són bones, i més barates!. Cal dir que n' hi ha versions "horteres"- amb brocs de plàstic, additaments diversos, etc.-. 

  • SETRILL PER A MÀQUINA
    jaumefabrega | diumenge, 4 de març de 2007 | 17:42h

    Al Principat aquesta distinció no és tan clara. El que sí cal dir que el mo i l´objecte setrill és gairebé exclusiu dels pa¨¨ios de llengua catalana- per exmeple, ni els espanyols solen conèixer el terme "alcuza"-, i és inexistent a Itàlia, Portugal, Turquia, Provença, etc.

  • Elogi merescudíssim!
    carme.laura | diumenge, 4 de març de 2007 | 16:02h
    El setrill d'en Marquina és genial, ell mateix em digué que és un dels objectes més "copiats". Crec que mereixeria una exposició i no oblidar que és un disseny català "universal"com tu molt bé dius. Magnífic apunt.
    • EXPO MARQUINA
      jaumefabrega | diumenge, 4 de març de 2007 | 17:39h

      L´exposició es va fer. El propi dissenyador se n' ocupa.Jo mateix vaig escriure'n un text  i  el llibre "Pa amb tomàquet" (Cossetània Editors) tot a base de preparacions (llesques de pa, entrepans, sopes, etc) on el pa i l´oli (i el setrill) hi són fonamentals, i es va fer una rèplica en plata d' aquest setrill per liurar com a homenantge, per suggeriemtn meu, al catalansita occità Pierre Vilar (acte celebrat a Santa Coloma de Farners).

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats