Aquest és un any de poca neu. Malgrat tot, la constant irrupció de fronts atlàntics durant les últimes setmanes ens ha permès gaudir d'alguns paisatges enfarinats més avall del Pirineu, a la muntanya mitjana.
Els cims enfarinats, que es diferencien dels cims nevats pel caràcter efímer i dispers de la neu o el gebre que s'hi diposita, són més propis de finals de tardor o principis de primavera. Tanmateix, les temperatures suaus d'enguany ho han convertit en una tònica habitual durant tot l'hivern. Muntanyes com els Ports, la serra de Mariola, Tramuntana o el Montseny han estat objecte d'aquest fenomen cada cop que entrava un front fred més o menys actiu.
Diumenge passat, des de la plana de Vic, el Montseny oferia l'aspecte que podeu veure a la fotografia. Qui diria que minuts abans, el cim del Matagalls estava emboirat, però sense rastre de neu? I és que, cap allà les dues, la precipitació va venir d'una revolada i es va fer notar: neu al cim, calamarsa a l'alçada de Collformic i aiguaneu cap a la terra baixa. Després del front, la calma. I, amb ella, la imatge efímera dels cims enfarinats.
(Foto:
Jordi Lon)
Efímera bellesa, però repetida. Això és la generositat de la natura. Com tu proposes, cal preservar-la.