Com a trofeu, la Copa no em motiva gaire més que el Gamper. Això vol dir que vull guanyar-la sempre, però no em cabrejaré si ens elimina el Benidorm, la Gramanet o el Tordesillas. Ara, si ens elimina el Saragossa ja em fot més. Perquè aquesta gent fa ràbia i tenen mala llet.
Però el que realment em posa brut de la Copa és que hi ha final. Amb el seu autocar ple de bufandes, entrepans de fuet i càntics. Amb la caravana de milers de culers ocupant qualsevol ciutat espanyola. Amb tantes hores previs per visitar els bars i tastar la cervesa. Amb la pertinent xiulada al Borbó mata ossos. Amb la festa a la grada, l'emoció, el tot o res... sí, vull anar a aquesta final.
I no sé si encara vaig dormit o si m'agrada jugar a fer de lletera, però em fa trempar imaginar-me que si l'any passat va ser màgic, aquest encara podria ser millor. Només ens fa falta encadenar una ratxa de victòries a la Lliga, passar una ronda, guanyar la final de la Copa i, finalment, fer un petit miracle a Anfield i vencer uns quants partits de la Champions fins a treure'ns l'espineta d'Atenes. Impossible is nothing.
El Liverpool no será el Saragossa, però espero que els collons del barça Sí!
Visca el Barça!!
El Liverpool no será el Saragossa, però espero que els collons del barça Sí!
Visca el Barça!!
El Liverpool no será el Saragossa, però espero que els collons del barça Sí!
Visca el Barça!!
Vau veure l'home gros de darrera el rikjjard? El de la camisa rosa? Doncs molts culers vam viure en un pais del mateix color -durant uns instants- en acabar el partit.
Ara tornem a la realitat, que encara podria ser millor...