Què fan, al Casal, quan ve una dona a explicar-los que ha patit una agressió?
Quan arriba un cas d’agressió, el Casal té un servei de suport jurídic. A més, automàticament, ho posem en coneixement de la regidoria de drets civils, concretament a l’Oficina per la no discriminació. Aquesta Oficina vetlla pels drets humans, i normalment es persona com a acusació particular en els judicis per agressions, ja sigui per raó de gènere, de sexe o de raça. Tot el que queda inclòs en els drets humans, vaja.

Per tant, també en casos d’agressions a gais i lesbianes?
L’agressió homòfoba queda inclosa, ja que és una violència sense raó, tan sols per prejudicis. Conec el cas d’una noia que, un dia, passejant amb la seva companya pel carrer, va rebre un cop d’ampolla al cap. Havia estat un noi que ni coneixen i que la va agredir sense cap motiu. En aquest cas, es va interposar una denúncia, i l’Oficina va actuar com a acusació particular.

Què més es pot fer per ajudar aquestes dones?
A banda del nostre servei jurídic, i de l’organisme oficial, es fan convocatòries davant dels jutjats que pretenen crear pressió mediàtica. També hi ha entitats que donen suport i ajuda i, finalment, disposem d’espais virtuals. Fòrums a Internet que permeten comunicar-se i donar a conèixer casos d’agressions.

Vostè mateixa va patir una agressió. Què va passar?
Em van agredir dins una discoteca de les anomenades d’ambient, l’Arena. Estava ballant amb una noia i, de cop, es va acostar un noi i, sense creuar una sola paraula, ens va agafar per la nuca i ens va fer xocar els fronts amb força.

I com van reaccionar?
Em vaig encarar amb ell, però ni tan sols em mirava, només mirava la noia que anava amb mi, amb cara d’odi. Cap de les dues el coneixia.

Ho van denunciar?
Sí, sí. En aquell moment, vaig avisar el cap de seguretat de la discoteca. Es veu que ja el coneixia. Em va dir que no el podia fer fora perquè ell, i els seus companys, es dedicaven a lligar amb les acompanyants dels gais [noies heterosexuals que van amb homosexuals a les discoteques d’ambient]. Per això els deixen passar, tot i la seva actitud. Aquell dia, al final, vam aconseguir que els fessin fora. Però el meu no va ser un fet aïllat. Una altra parella de noies ja havia estat agredida abans a l’Arena. Ho vam saber a través d’un fòrum de www.lesbonet.org. Arran d’això, i a través d’aquest web, vam endegar una campanya per fer boicot a aquesta discoteca.

Per què creu que les van agredir?
L’homofòbia és un odi irracional als homosexuals. Aquell noi no tolerava que una noia maca fos lesbiana, i per això ens va agredir. Es tracta d’una agressivitat sense sentit. Un dels efectes de la violència indiscriminada és desconcertar. No hi ha cap mena de provocació ni justificació prèvia. Simplement s’agredeix, sense motiu, per crear por.

A banda de l’assessorament jurídic, que és gratuït, el Casal Lambda disposa de dues assessories més, la psicològica i la social. Quina mena d’assessorament i treball fan?
L’assessoria psicològica ofereix una atenció individual, en aquest cas pagant. La porta la Sílvia Morè, que fa més de 15 anys que hi treballa i que, a més, participa en el Màster de Diversitat Sexual a la Universitat Autònoma de Barcelona. A l’assessoria social és on treballo jo. Disposem de recursos per a la gent gran, estudiem casos de violència en la parella, de persones amb dependència i també tenim un servei de voluntariat.

Ha parlat de violència en la parella. Les raons d’aquesta són les mateixes que en les relacions heterosexuals?
Sí. Hi ha uns elements en la relació abusiva que sempre es donen. Es parteix de posicions desiguals, on un membre de la parella es creu superior a l’altre, que es troba en una situació de vulnerabilitat. A més, cal afegir-hi la dependència econòmica, la dependència emocional i una autoestima baixa. Quan la parella assumeix una posició superior, comença la violència psicològica i el discurs de “tu no vals res” que l’altra acaba creient. Per això parlem d’autoestima baixa, perquè si no, una persona no fa cas ni es deixa dir que no val res.

I el model de persona que agredeix també és el mateix en heterosexuals que en homosexuals?
També. En la violència en parella d’heterosexuals, jo identifico tres tipus d’homes: els “bulldogs”, que són els que pateixen incontinència emocional. Són rabiosos i aquesta ràbia els pot superar i dominar en qualsevol moment. En segon lloc, els que jo anomeno “piltrafilles”. Ha vist Te doy mis ojos?

Sí.
Doncs és exactament aquest, un mitja merda que fa pagar els plats trencats a algú que està pitjor que ell. I en tercer lloc, hi ha els psicòpates, que són homes refinats, d’alt nivell intel·lectual, i que dominen mentalment la seva parella fins a portar-la al suïcidi. Aquests són els pitjors. Els dos primers poden reconvertir-se, però aquests no.

Exercirien una violència més aviat psicològica, doncs?
Exacte, i aquesta és molt pitjor que la física, ja que no és tan palpable. Es va interioritzant poc a poc durant molt de temps, i el procés de recuperació és molt més llarg.

Ha dit que aquesta era la tipologia d’agressors entre heterosexuals.
Doncs aquests mateixos patrons existeixen entre els homosexuals. Per tant, no és una qüestió de gèneres. Tant passa en parelles heteros com en gais i lesbianes.

Xoca una mica, tenint en compte la quantitat d’agressions per raó de gènere, que les dones mateixes acabin assumint els mateixos rols que alguns homes, i acabin actuant de la mateixa manera, no troba?
La violència funciona! S’ha instaurat com a model per solucionar els problemes. Tenim una societat analfabeta emocionalment. I en aquest sentit, crec que és bàsic que fem aprenentatge emocional. Això ni s’ensenya en el marc familiar ni s’ensenya a les escoles. I jo penso que hauria de ser una assignatura, que la gent aprengui a gestionar les seves emocions. No mostrem els nostres sentiments!

La violència és la conseqüència de no exterioritzar el que sentim, doncs?
Si a aquesta mancança hi afegim que la resistència a la frustració és nul·la, això genera un perfil de persona molt reactiva. És a dir, el fet de no aconseguir el que vol, com que no sap contenir les seves emocions, li genera ira. I l’ira mal encaminada genera violència.

Com creu que es pot solucionar aquesta situació?
El dia que hi hagi altres models d’educació, el dia que a les escoles s’ensenyi la diversitat i es faci un aprenentatge emocional, potser s’acabarà la violència irracional.