germa.bustamante |
dimecres, 28 de febrer de 2007 | 13:00h
Tal i com diu el pastor Gavaldà en les seves intervencions dominicals al programa Eduqueu les criatures, quan tens fills, hi ha amics que et deixen de parlar. L'afirmació sembla molt taxativa, però és tan certa com que en aquest món sempre hi haurà llestos que s'aprofitaran dels beneits. Quan ho vaig sentir per primer cop, just estrenat com a pare primerenc, no hi vaig donar gaire importància, la veritat. Allò del 'a mi no em passarà'. Però a mesura que han passat els mesos m'he adonat que, en general, a la gent que no té fills no li interessa gens la gent que té fills. I no serveix de res que hi posis bona voluntat i facis esforços per no parlar només de criatures. Simplement, no interesses i punt. És per això que has d'anar darrere de la gent, mirar de moure la massa per fer un dinaret en algun lloc, un sopar a casa teva.. Però tot i així, encara que ensenyis la cartera, només trobes portes tancades. I, al final, te'n canses. Perquè ja tens prou feina amb menar la teva vida i la de la família perquè, a més a més, t'hagis de preocupar perquè la hipocresia sigui un valor que cotitza a la borsa. Sap greu, no ho negaré, però em consola pensar que tots aquests que tenen aquesta actitud, potser algun dia, també es trobaran amb els nas enganxat a la porta.
Jo tocava la guitarra, o intentava apendre a fer-ho, quan va nèixer la nena. Ara ja té 6 anys i no he tornat a tocar-la.
No triguis tant a tornar a escriure al bloc.
Jordi Martí