marp |
LLibres |
dimecres, 28 de febrer de 2007 | 18:20h
Acabo de llegir el llibre "La revolución de los Blogs", de José Luis Orihuela (Esfera de los libros, Madrid -Espanya- 2006). Després de tant de temps escrivint al meu bloc, creia que havia de llegir una mica sobre el tema. Evidentment el criteri per a emprar l'expressió "tant de temps" és més personal que cronològic ...
El llibre està bé però es més recomanable per a persones que pensen en fer un bloc que no per aquelles que fa temps que el tenen. Orihuela es pren la molèstia de posar al llibre els "links" necessaris per que el lector arribi a l'informació en el seu format original. Això es positiu, però a la vegada fa que una part significativa del llibre sigui "només" una llista d'enllaços. Les parts de definició i reflexió son molt més interessants. Per altra banda està adreçat a entendre la blogosfera mundial en general i la castellanoparlant en particular. La blogosfera en català evidentment no surt.
La revolució dels blocs és més quantitativa que qualitativa? Els blocs tenen realment un pes social o sobredimensionem la seva importància? Per que fem i per que es llegeixen blocs? Que substitueixen i que complementen? Que es i que no és un bloc?
Segurament es aviat per mesurar l'impacte d'aquest nou mitjà i segurament per això no hi ha gaires llibres sobre el fenomen. De ben segur això serà subsanat.
"La revolució dels blocs és més quantitativa que qualitativa?"(Jo diria quantitativa) "Els blocs
tenen realment un pes social o sobredimensionem la seva importància?"(Segur que sobredimensionem)"
Per que fem i per que es llegeixen blocs?"Un espai d'opinió que no existia, potser." Què substitueixen i què
complementen? Que es i que no és un bloc?"(Aquestes dos son de difícil resposta...)
Estem d'acord en que és una revolució quantitativa. Però no es aquest el resultat lògic dels blocs? Democratitzar l'accés a l'edició de continguts a la xarxa. Fent que sigui més fàcil i per tant que ho pugui fer moltes més persones ... En el moment que esdevé un mitjà poc elitista -tècnicament- la seva explosió només pot ser en el nombre. Al final només els que disfrutin escrivint continuaran i la millora qualitativa esdevindrà per selecció natural un cop s'arribi a un sostre.
També crec que ara estem sobredimensionats. Hem passat -com a mitjà- de la anònima discreció a ser una nova forma de comunicar de la que és parla. Les noves tecnologies marquen el camí, però encara els blocs no tenen el pes social que sovint se-ls atribueix. En el futur, qui sap?
No substitueixen els mitjans de comunicació, els seus redactors no son periodistes (generalment). No aporten la professionalitat -no viuen gaires de fer un bloc-, però sovint son més creïbles. Per que son parcials, com la premsa i la TV, però no ho amaguen. Tothom sap que el que llegeix es només una interpretació personal d'un fet. La diferencia es que un mitja de comunicació ho vol vendre com la veritat, i un blocaire ho vol vendre com la seva veritat.
Encara no estic preparat per a dir que penso que és un bloc. Estic analitzant els límits del meu ...
tenen realment un pes social o sobredimensionem la seva importància?"(Segur que sobredimensionem)"
Per que fem i per que es llegeixen blocs?"Un espai d'opinió que no existia, potser." Què substitueixen i què
complementen? Que es i que no és un bloc?"(Aquestes dos son de difícil resposta...)
Hola Jose, gràcies per escriure al meu bloc.
Estem d'acord en que és una revolució quantitativa. Però no es aquest el resultat lògic dels blocs? Democratitzar l'accés a l'edició de continguts a la xarxa. Fent que sigui més fàcil i per tant que ho pugui fer moltes més persones ... En el moment que esdevé un mitjà poc elitista -tècnicament- la seva explosió només pot ser en el nombre. Al final només els que disfrutin escrivint continuaran i la millora qualitativa esdevindrà per selecció natural un cop s'arribi a un sostre.
També crec que ara estem sobredimensionats. Hem passat -com a mitjà- de la anònima discreció a ser una nova forma de comunicar de la que és parla. Les noves tecnologies marquen el camí, però encara els blocs no tenen el pes social que sovint se-ls atribueix. En el futur, qui sap?
No substitueixen els mitjans de comunicació, els seus redactors no son periodistes (generalment). No aporten la professionalitat -no viuen gaires de fer un bloc-, però sovint son més creïbles. Per que son parcials, com la premsa i la TV, però no ho amaguen. Tothom sap que el que llegeix es només una interpretació personal d'un fet. La diferencia es que un mitja de comunicació ho vol vendre com la veritat, i un blocaire ho vol vendre com la seva veritat.
Encara no estic preparat per a dir que penso que és un bloc. Estic analitzant els límits del meu ...