Aquest dissabte dia 24 de febrer del 2007 es va celebrar la 5a Assemblea Nacional de l'AVALOT-Joves de la UGT de Catalunya. M'és molt difícil mirar-me l'AVALOT des de l'objectivitat i distància, i és que, malgrat que el temps passa que vola, me'n sento copartícip del tot. No és en va que vaig participar fa 10 anys del naixement de l'AVALOT, en vaig ser Coordinador Nacional durant 4 anys, del 1997 a l'any 2001, i entre moltes coses benparides que té l'AVALOT soc culpable, com a mínim i de forma compartida, del seu nom i de la seva filosofia inicial: de la pluralitat sindical i associativa, del model d'acció sindical juvenil, de la transversalitat, de la capacitat d'innovació i obertura. I que l'AVALOT, tot i que faci anys que per edat ja no en soc membre, hagi arribat a la seva 5a Assemblea és un èxit col·lectiu i també una satisfacció personal.
I la satisfacció més gran és comprovar que l'invent té vitalitat i futur. Aquesta Assemblea ha estat també la del relleu de l'Òscar Riu -que vam començar plegats fa 10 anys i amb qui hem compartit tantes coses i espero seguir fen-t'ho durant molts anys- com a Portaveu nacional per el Chaquir El Homrani (podeu veure'l en una entrevista a SocialCAT). No voldria que l'article tingués un to massa personal, perquè l'AVALOT és ja molt gran en quantitat i, com totes les associacions juvenils, el relleu i el canvi ha de ser constant. I això ja va per la tercera o quarta generació de gent. De fet, amb la marxa de l'Òscar, a la Coordinadora Nacional que van escollir dissabte sols hi resta de l'inici l'Andrés de la Nissan.
Afegeixo un petit vídeo de l'Assemblea.
Dels èxits de l'AVALOT en vull destacar, dins el seu dinamisme i acció constant, sobretot, la capacitat que ha tingut per transformar realitats; les laborals -la modificació de la llei d'ETT's, a les seccions sindicals de Portaventura, d'Ibèria, les denúncies constants de situacions de precarietat laboral, el Conveni del Lleure... entre molts èxits sindicals d'aquests 10 anys- i especialment la capacitat de donar un aire nou a l'associacionisme juvenil i al sindicalisme català en global.
Ara mateix l'AVALOT té 3 reptes concrets plantejats: la campanya "Posa't a 1000", on es demana que no es negociï cap conveni col·lectiu amb salaris inferiors als mil euros, una ILP sobre polítiques d'habitatge -amb una crítica a les iniciatives governamentals actuals-, i la intenció de situar al primer pla del debat polític i social la necessitat de replantejar la formació professional a Catalunya.
Com a reptes generals, els de sempre: defensar el poble treballador català en el marc de la lluita global dels pobles, construir un espai propi de sindicalisme nacional i continuar avançant en una Catalunya nacionalment lliure i socialment justa. (Per cert que la ponència de l'AVALOT aprovada aquesta darrera assemblea assumeix el dret de l'autodeterminació; tot i que de fet, potser no tan explícitament com ara, sempre ho havia recollit).
Molt bona feina a tots els AVALOTS!
Felicitats doncs!
De tota manera sempre ens quedarà el dubte que hauria passat si haguéssim
aconseguit potenciar les joventuts de la COS o la Intersindical... com no les
patronals catalanes tampoc son el paradigma d’uns agents socials centrats nacionalment....
Com sigui que els aniversaris son per celebrar i essent així i de tot cor :
Felicitats company per la part que et toca!
Felicitats doncs!
De tota manera sempre ens quedarà el dubte que hauria passat si haguéssim
aconseguit potenciar les joventuts de la COS o la Intersindical... com no les
patronals catalanes tampoc son el paradigma d’uns agents socials centrats nacionalment....
Com sigui que els aniversaris son per celebrar i essent així i de tot cor :
Felicitats company per la part que et toca!
pel vídeo i per la feina feta: L'AVALOT ha estat i és un encert en el
sindicalisme català. Més important del que es pensa: ha estat clau
perquè els sindicats majoritaris tinguèssin postures nacionals i
evitèssin les temptacions i cans de sirena centralistes. Això sí,
queda molta feina per fer. Masses vegades fem, tan Comissions com la UGT, un pas endavant i dos
enrrera.
Una abraçada des de la Plana.