Correu Blocs | VilaWeb.cat
vicentgalduf | Música | dissabte, 24 de febrer de 2007 | 21:14h

El darrer treball discogràfic de Rafa Xambó es diu "Cançons de la memòria trista". Res més lluny de la realitat. La memòria hi és present, de fet una de les cançons està dedicada a la República, una més s'enceta amb un tall de son pare, conegut cantaor dels anys de la postguerra, però no és un disc trist, més bé tot el contrari. Desborda confiança i optimisme, segurament per la certesa que estava fent un excel·lent treball i perquè també hi havia motius per a l'optimisme pensant en un futur millor, en un país diferent i en un espai públic obert i tolerant.


Xambó és professor de Sociologia a la Universitat de València, col·labora en diferents mitjans de comunicació, és un activista convençut i ara està plenament dedicat a l'el·laboració de la pel·lícula col·lectiva "Ja en tenim prou", treball destinat a fer fora el PP de les institucions valencianes. A més, és músic. I ho ha tornat a ser, després de molts anys de silenci, perquè, segons ell mateix va explicar, un dia a casa, fent exercicis amb la seua guitarra, va començar a dir coses al compàs d'uns acords. Quan se n'adonà, li havia eixit una cançó. Des d'aquell moment ha parit "7 acústics", "Dies oberts" i aquest darrer treball.
El disc que va presentar al Casal Jaume I, en companyia d'un dels millors músics del País, Albert Ortega, que és un dels integrants de la banda, qui ha fet els arranjaments de "Cançons de la memòria trista" i l'autor de la cançó "Somnis republicans" -per cert, estigueu atents perquè va a ser una cançó molt escoltada els propers mesos- és producte d'una decisió: la de voler tornar a fer de la música l'eix conductor de la seua vida.
Marc Granell i Txema Martínez Inglés, poeta lleidetà, presten les seues lletres per completar alguns dels talls del disc. Madinat-At-Turab, que és el nom de València en àrab, és el poema de Granell, un crit desesperat a una ciutat convertida en un aparador i en la qual els seus habitants viuen a la part de dins. Els dos poemes de Txema, un dels grans poetes actuals en la nostra llengua, reflecteixen la desesperança de la generació que ell exemplifica, la desconfiança amb aquella gent que maneja els ramals del poder. Però també s'hi pogueren escoltar algunes referències dels anteriors treballs. I especialment emotiva va ser l'al.lusió al seu amic, prematurament desaparegut, Carles Barranco.
El concert del Casal també va servir per poder comprovar que no fan falta grans muntatges per poder gaudir de la música. Dues guitarres i dues veus van ser suficients perquè la trentena de persones que hi havia pogueren marxar amb la satisfactòria sensació que la música del País està en bones mans. En mans i caps com els de Rafa i Albert. Xambó és, a més, vicepresident del Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en valencià. Que dure, que seguiscca la festa al Casal i que, quan reviscole el País i prenga d'una vegada per totes el camí de la normalitat, podem acudir a actuacions així a llocs públics.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 58 visites
  • Aquesta setmana: 325 visites
  • Aquest mes: 1814 visites
  • Des de l'inici: 779397 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 506 visites
  • Aquesta setmana: 1724 visites
  • Aquest mes: 6994 visites
  • Des de l'inici: 1242099 visites

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats