Quan li dic al taxista que vull anar al carrer Eusebi Sempere 14 em mira amb cara d’al·lucinat. No tinc més remei que corregir: Eusebio Sempere. Llavors es dóna per al·ludit hi m’hi porta. Mal començament, penso. El taxi no engega el taxímetre, em diu que des de l’aeroport és preu fix: 12 €. La mala arquitectura i la deixadesa em posen els pèls de punta, però penso que potser és només l’entrada a la ciutat, tot i que el que he vist des de l’avió fa presagiar el pitjor.
Al consulat d’Algèria m’hi estic el temps d’omplir els impresos. M’han perdut el passaport mentre em tramitaven el visat. N’he hagut de fer un de nou a corre-cuita i venir fins aquí a solucionar-ho. Dilluns surto cap a Alger. El consulat sembla un pis-pastera amb gent amuntegada per tot arreu. Cau a trossos i la bruticia s’acumula a les reixes de les finestres, als vidres i a les mateixes parets esgrogueïdes. És un primer pis. Em diuen que torni al cap d’una hora que ja em tindran el visat fet. Surto a passejar i entro a un bar a fer un cafè amb llet. Tot just m’assec, descobreixo a la paret un enorme toro i una bandera espanyola. A sota s’hi pot llegir: «Todos contra el terrorismo. AVT». Al costat un escut del Reial Madrid.
Tornant cap al consulat localitzo algun cartell indicador de trànsit que està, a més de en castellà, també en la meva llengua, però no crec que arribin al 10% del total. L’arquitectura que contemplo en aquest trajecte segueix sent igual de mediocre. Crec que per primer cop a la meva vida em sento orgullós de ser barceloní; jo aquí no hi podria viure, m’estic deprimint per moments. El més generós que es pot dir d'Alacant és que és lleig.
Finalment em donen el visat a un quart de dotze del matí. Truco a Spanair per intentar canviar el meu vol i no haver de passar el dia sencer tot sol a Alacant. No hi ha res a fer: Hi ha un vol a les 11’45 que ja no tinc temps d’agafar i el següent és a les set de la tarda. M’hauré de passar el dia aquí.
Entro al Corte-Inglés a xafardejar. Em pregunto si tindran música en la meva llengua tal i com passa a Barcelona. La primera evidència és que secció pròpia no n’hi ha. Busco entre els discos de “Música Española” (tota la rotulació és en castellà) a veure si trobo alguna cosa, però res. Finalment localitzo un prestatge de “Música Regional”. I és aquí on al costat dels discos “Folklore de la Comunidad Valenciana” (en deu volums) hi trobo el darrer treball d’en Feliu Ventura i un disc d’en Kepa Junkera (?!).
Xino-xano m’acosto a l’estació de RENFE a veure si m’ofereix alguna alternativa de transport que em permeti arribar a una hora raonable a Barcelona. Per troba-la m’acosto a un home i li pregunto com arribar-hi, i la resposta s’inicia així: «Después del monumento a los caídos a la derecha, luego sigues...». Li faig cas i efectivament trobo l’estació on per primer cop sento una veu en valencià: la megafonia. Quines ironies, haver de valorar la sensibilitat lingüística de RENFE, però aquí tampoc tenen solució als meus problemes de transport. Sense res a fer, quan torno a sortir al carrer descobreixo des de lluny el Castell de Sta. Bàrbara enfilat sobre un turó. I com que de temps me’n sobra decideixo pujar-hi. De camí, m’adono que els adhesius que els manyans enganxen massivament a les portes de les botigues per si mai el comerciant no la pot obrir, estan dissenyats sobre el fons d’una bandera espanyola i que la immobiliària “El Toro” també decora la façana amb el mateix símbol. És per això que em resulta especialment desil·lusionant quan per fi trobo la primera botiga que té el cartell en valencià: «Pollastres l’Alacantí, la millor terra del món». Llàstima que per logotip també tingui una bandera espanyola.
I el que és pitjor, porto cinc hores a Alacant, i per molt que m’hi fixo encara no he sentit ningú parlar en valencià.
A dalt del castell la vista fa posar els pèls de punta: enormes blocs fins a l’horitzó i tot coronat per una altra enorme bandera espanyola em recorda novament on sóc. Al voltant un grup de gavines la sobrevolen. Crec que és el millor símbol que he vist fins ara del que és ciutat. En una paret algú hi ha escrit «Carod Nazi» i al costat en anglès «Alicante is shit, the worst city in Spain». Segurament qui ho ha escrit no ho sap, però té raó per partida doble: és shit i és Spain.
no és "el pollastre alacantí", sinó "el pollastre alicantí", que està fatalment escrit... xDxD
al meu institut a l'ESO si que hi ha ensenyament en valencià, però al batxiller deixa d'haver-hi!!! i nungú s'ho explica, es vergonós!!
les vistes del castell de santa bàrbara encara es poden suportar si no mires cap a la ciutat, pero les vistes del castell de san ferran són encara pitjors!! t'ho assegure xDxD
dew!!!
com a nouvingut a espanya, la meua primera estada de pes va ser a valència, i la primera setmana la vaig passar a alacant (perquè el vol hi arribà, per res més).
també estava una mica conscient del valencià, però encara no el parlava, de fet, assajava el castellà vaja. ara fa ans que hi visc, i potser tinc una visió més global.
per a mi alacant va ser un lloc depriment i un exemple més, al costat de l'encara pitjor benidorm, de la poca cura i poc amor amb que s'ha desenvolupat la costa alacantina i murciana. conjuntament, representa el pitjor d'espanya i la mentalitat és una cosa més que em tirava avall: quina gent més egoista, agressiva i bruta! però bé, com que això és l'esterotip espanyol, tant de bo...no?
el que passa és que una estada a alacant no val per res, ja que, com moltes ciutats catalanes (entre cometes), al superficie res: tot està lligat i ben lligat. però si que hi ha gent i cultura a alacant.
la feina de franco etc ha deixat el català molt desprestigiat i ha permès una politica irresponsable de encarregar qualsevol immigrant murcià, talment zaplana, talment julio de españa, amb el poder de fer o desfer a alacant i valència. tal corrupció és vinclada amb el caciquisme que ha viscut amb força el darrer segle arre del país valencià. està clar que poca estima tenen pel territori i menys encara per la cultura catalana, i hi ha un moviment bastant poderós per eliminar la catalanitat d'alacant perquè "somos levantinos, no valencianos".
ara bé, tot això és demoledor, i la gent de peu ha gaudit de una premsa i ràdio i govern en castellà, i de ultra-dreta, des que s'en va inventar. per tant, viuen un context de cultura amagada, que és igual a sense-cultura. i això no formenta estima pel país tampoc.
bé alguns d'aquests comentaris son rellevants gairebé arreu del territori, perquè per molt que la gent vulga que els països catalans siguen post-industrials i ultra-moderns (com sí que és barcelona), fins fa poc la immensa majoria de la població es dedicava al camp i no sabien escriure o llegir. d'allà a reconèixer que vius als països catalans, parles una llengua, que no dialecte de castellà com ací es deia, i que aquesta cultura que acabes de descobrir està en perill d'extinxió... això és cosa de generacions.
bé al gra: véns a dir que alacant és espanya. o siga, que és castellana i no de cultura catalana. la realitat és que la provincia d'alacant, que conec prou bé, és molt i molt catalana, sobretot a la marina. igual s'hi discuteix si és català o valencià, però sentir el valencià dia a dia és un fet, i fins elx s'hi sent sense problemes. de fet trobe prou dificultats en trobar un castellanoparlant, perquè als pobles s'han integrat o en són pocs...més o menys. també trobe que alacant no deixa de ser catalana per fet de lletjesa, ja que catalunya té formigó també. de fet, el formigó és molt catalana, puix que és un constat als PPCC!
si es tractara només de si s'hi para o no el català, deixaries a banda molts aspectes més de cultura. alacant i la seua província encara te una costa bonica i uns llocs de catalanitat assenyalat, com elx (pel misteri), alcoi (històric centre de sindicalisme valencià), tarbena (encara s'hi parla el salat dels immigrants mallorquins) o bé pedreguer (parlen un català molt bonic amb accent empordanès).
però concentrem-nos en això dels parlants. jo sé que parlar valencià a la ciutat d'alacant és suïcidi, almenys amb la gent amb qui sol tractar (20 -50 anys). alacant ciutat té uns índexs de catalanoparlants de 40%, gairebé igual que valència i castelló. ara, la gràcia és en com es distribueix. és probable que aquell percentatge siga dividit basicament entre estudiants i gent gran. hi ha, almenys al PV, una generació o dues (30-50 anys) que senten que el parlar català denota inferioritat, que hom és de poble, i el fet que tampoc no saben escriure o parlar segons la normativa els referma en una postura d'anti-intelectualisme, d'espanyolisme. el que passa és que la idea de que pocs parlants vol dir que no s'en pot sentir al carrer és irrònia. barcelona té en realitat uns índexs de parlants nadius molt baixos,el que passa és que s'ha fet prestigiós el català i la gent ha acceptat la necessitat o utilitat d'aprendre'n una mica. no és necessari, i encara menys possible, que la ciutat - ni alacant i valència - s'ompla de catalanoparlants. hi ha pobles on tothom ho parla però ve un castellà i no trobaràs amb qui parlar, si no és en castellà. això és l'ensenyament, això és el poc valor que té el català avui per avui. i això, ja que és només una idea o perjudici, es pot canviar.
un exemple: si vas i parles català a qualsevol de valència, diguem un botiguer, el més típic és que et mirarà estranyat. després contestarà en castellà. a la segona resposta en català, la meitat deixen el castellà i et parlen català. què vol dir? que la gent ho sap però no s'acostuma de parlar-ho fora de casa. i que si ho deixes a la primera, ells també. alacant, d'una manera, és així: tota la gràcia està per a descobrir.
salut
Quant més força tinga ERC al País Valencià vòl dir que proporcionalment el país està molt més molt més deteriorat, tant a l'ambit cultura com llingüistic.
A la Generalitat Valenciana també manen els castellans de forma planera.
I a Alacant manen els castellans directes i de front.
El denominador comú és el mateix 'manen els castellans'.
Sí, Alacant és així. Jo també vaig tindre la mateixa impressió quan la vaig visitar per primera vegada: lletja, construïda de qualsevol manera. Però bé, com que estava acostumat, perquè Castelló té zones molt paregudes...... Malgrat la situació que descrius, Alacant és recuperable: cal tindre paciència i treballar molt. Necessitem gent, que siga capaç d'influir, que no es desanime -perquè viure allí pot ser molt dur. Cal més escola en valencià, cal que el BLOC espente un poquet més i .. qui sap, fins i tot podren entrar a l'Ajuntament en pocs anys. Et passe un bloc d'un xic d'Alacant, Xavi López. Supose que vas trobar lloc a l'euromed.....