En un radi entre 20 i 50 kms de Hà Nôi ens trobem diferents pobles on tots els seus habitants es dediquen a un sol ofici.Són unes visites que recomano molt, però sempre tenint en compte que a Viêt Nam una distància de 20, 30, 40 kms per carretera significa una hora més aviat llarga de viatge.
Vaig visitar alguns d'aquests pobles : Bàt Tràng - ceràmica;
Song Thap - foneria; Dong Ky - ebenesteria. D'altres poblacions, que no vaig tenir el temps de visitar, són Van Phúc - seda ; Lé Mât - licors i menja de carn de serp; Quât Dòng - brodats.
Vaig comprar ceràmica per al meu ús personal i la vaig fer enviar. Un malson, sobretot amb els impostos i despeses que et fan pagar quan vols recollir el que vas comprar personalment al país d'orígen.
No ho feu, si no és que que tingueu un negoci.
Bát significa tassó i Tràng taller. Bát Tràng és el poble de la ceràmica i no hi veus res més. És va fer famós per el tassó dit ' bát dàn' i que en el delta del Riu Roig l'utilitzen moltíssim. Els ceramistes de Bát Ràng van ser admirats per la seva destresa en fer els tassons sense motlles i amb uns acabats absolutament perfectes. Als anys 1950 arrel de la construcció d'un sistema de regadiu de la comarca, l'antic poble quasi va desaparèixer i totes les seves cases van ser abandonades.
L'any 1958 es va construir un nou poble i la gent va tornar i avui és un lloc amb molta activitat i amb un mercat important, plè de tallers de ceràmica i botigues, alguns ja mecanitzats i els seus treballs són molt ben apreciats arreu del món i de les grans empreses.
Vaig comprar tassons, és clar, amb els seus plats, culleres de ceràmica, posa-gots, recolza-bastonets. El cost molt assumible, sobretot per la bellesa dels acabats i la qualitat de la ceràmica i els colors. Vaig pagar el preu per ser enviada la mercaderia en vaixell. Tampoc va ser un cost fóra de lloc. Ai, però, quan la mercaderia va arribar a Barcelona em van trucar d'una agència de duanes. Vaig haver de pagar impostos de duana per importar la ceràmica i també a l'agent de duanes per la seva feina. Em vaig sentir estafada en el nostre país.
Per els tassons i demés el cost va ser mínim i a més per una feina feta per artisans que posen a la venda; els costos d'enviament assumibles i normals; els impostos per recollir el paquet un frau; el cost va ser més alt que la compra i l'enviament junts !! A Catalunya, estem totalment colonitzats econòmicament.
Escriuré dels altres pobles, perque veus com la gent mira al futur i estimen el seu treball, que no és d'ara, és la seva cultura i el seu art de fa molts de segles.
L'any 1958 es va construir un nou poble i la gent va tornar i avui és un lloc amb molta activitat i amb un mercat important, plè de tallers de ceràmica i botigues, alguns ja mecanitzats i els seus treballs són molt ben apreciats arreu del món i de les grans empreses.
Vaig comprar tassons, és clar, amb els seus plats, culleres de ceràmica, posa-gots, recolza-bastonets. El cost molt assumible, sobretot per la bellesa dels acabats i la qualitat de la ceràmica i els colors. Vaig pagar el preu per ser enviada la mercaderia en vaixell. Tampoc va ser un cost fóra de lloc. Ai, però, quan la mercaderia va arribar a Barcelona em van trucar d'una agència de duanes. Vaig haver de pagar impostos de duana per importar la ceràmica i també a l'agent de duanes per la seva feina. Em vaig sentir estafada en el nostre país.
Per els tassons i demés el cost va ser mínim i a més per una feina feta per artisans que posen a la venda; els costos d'enviament assumibles i normals; els impostos per recollir el paquet un frau; el cost va ser més alt que la compra i l'enviament junts !! A Catalunya, estem totalment colonitzats econòmicament.
Escriuré dels altres pobles, perque veus com la gent mira al futur i estimen el seu treball, que no és d'ara, és la seva cultura i el seu art de fa molts de segles.
A Bát Tràng, segons ens expliques, estimen la seva feina i no pas per ésser mil vegades repetida és menys interessant i menys ben feta, tot el contrari. Això és l'art i l'artesania, això és el que ens caldria per no oblidar qui som, mil vegades repetides les nostres paraules i els paisatges interiors, re-inventar els somnis , però no malbaratar les eines i creure sempre en el sentit de poble. Gràcies per contar-nos-ho.