Títol: Corredor de fons. Retrat de Joan Puigcercós
Autora: Gisela Pairó (València, 1971), és periodista. Llicenciada en Ciències de la Informació i en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha escrit per diversos mitjans de comunicació, entre ells El Punt i La Vanguardia.
Editorial: Edicions Dau
Apunt: "«Aquella nit vam estar a la corda fluixa fins que es van confirmar els vint-i-un diputats d'Esquerra, cosa que vaig saber trenta minuts abans de sortir a parlar amb la premsa. Només vaig parlar amb la Maria Teresa Fernández de la Vega, i ella, a banda de felicitar-me, es va mostrar molt prudent. Després, vaig bloquejar el telèfon. Vam acordar que en Carod trucaria a en Montilla i a en Saura aquella mateixa nit. També va trucar a en Mas, però aquest tenia el telèfon apagat».
Fruit d'una sèrie entrevistes amb Joan Puigcercós i el seu entorn, l'autora presenta el retrat d'un polític clau de la Catalunya actual. El lector hi trobarà els records d'infantesa al Ripollès, el pas per la Crida, la construcció de la nova Esquerra, i la visió, des de dins, dels dos darrers Governs de Catalunya. Joan Puigcercós també parla d'aspectes més personals, com són l'afició a la muntanya i la cuina."
[Novetat editorial: llibre de Joan Puigcercós]
[Tribuna Catalana: Corredor de fons. Retrat de Joan Puigcercós]
[e-notícies: Puigcercós creu que "els convergents no compleixen mai"]
[El Debat: Puigcercós, el proper polític que protagonitza un llibre]
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
A Catalunya observo la superació o esgotament dels eixos de confrontació política "Catalunya-Espanya", "català-castellà" i "dreta-esquerra", però també dels eixos "república-monarquia" i "federalisme-autonomía", degut a la relativització de la, fins ara, supremacia moral que tenien aquests conceptes.
DEMOCRACIA. Actualment no hi diferència entre la república i la monarquia, perquè són formes d’estat que són escollides democràticament pel poble a través de les seves constitucions.
ANTECEDENTS. La república (Roma) o politeia (Grècia) tenen un origen imperfecte, perquè eren compatibles amb l’esclavisme, la pena de mort, la tortura, la discriminació i l’imperialisme.
COMPARACIÓ. Actualment la república no es pas cap garantia de democràcia, ja que és compatible el ser república amb dictadura totalitària, opressora o genocida (Cuba, Iran, Iugoslàvia i molts altres) o amb imperialisme explotador (els EUA d’en Bush, segons el Tripartit).
SEMBLANCES. rei i president de la república tenen punts en comú: poden ser figures honorífiques, sense responsabilitat política, i els beneficis del càrrec poden ser vitalicis: en el cas de president, un cop abandona el càrrec, una pensió permanent i privilegis institucionals.
II. SUPERACIÓ DE L’EIX FEDERALISME-AUTONOMISME
SEMBLANCES. Federalisme ve del llatí “foedus” i vol dir pacte o aliança, i autonomia ve del grec “auto” i “nomos” i vol dir “lleis pròpies”. Dos maneres de designar el mateix, vist, però, des de dues perspectives. Per tant, modernament ja no té sentit diferenciar entre federalisme i autonomisme, perquè tots dos son sistemes plurilegislatius, i els estats que acullen qualsevol d’ambdues figures es diuen “Estats plurilegislatius”.
FEDERALISME I IMPERIALISME. El federalisme és una forma de relació política creada per Roma sota el principi de supremacia romana del “divide et impera”, pel qual Roma feia un pacte polític individual i diferenciat de drets, deures i llibertats amb cadascuna de les ciutats i tribus vençudes, però sota la prohibició de que aquestes poguessin fer alhora pactes entre elles. Així, Nàpols i Roma tenien un pacte entre iguals o “foedus aequum”, mentre que les ciutats menys afectes a Roma tenien un “foedus” diferent més desfavorable.
FEDERALISME, UNITARISME I DICTADURA. Actualment el federalisme no és sinónim de democràcia ni de sistema plurinacional: hi ha federacions d’unitat nacional (els EUA) i federacions que admenten sistemes autoritaris o totalitaris (repúbliques federals islàmiques).
III. DRETS HISTÒRICS: MONARQUIA HISPÀNICO-CATÒLICAMONARQUIA HISPÀNICO-CATÓLICA PACTISTA
Els valors de la tradició històrica política de Catalunya s’han articul.lat al voltant dels principis de la monarquia hispànico-católica, és a dir, Rei, Espanya i Roma, i d’altra banda el pactisme, és a dir, l’imperi de la llei com a norma de convivència, contrari a l'actual "com pitjor, millor", pactisme que actualment el representa la Constitució espanyola de 1978, votada favorablement per Catalunya.POR DIOS, LA PATRIA Y EL REY: 1714-1914Des del naixement mil.lenari de Catalunya, i sobretot des de 1714 fins 1914, Catalunya ha mantingut com a tradició jurídica política el principi de monarquia hispànico-catòlica, fins el trencament del principi monàrquico-catòlic de la II República de 1931 i el trencament rupturista del Tripartit el 2003-2007: no-monarquia, no-Espanya, no-catolicisme.BARCELONA 1714Els ciutadans de Barcelona van lluitar per la seva pròpia manera d’entendre la monarquia hispànico-católica, representada per l’àustria Carles, enfront de la monarquia hispànico-catòlica del borbó Felip. Van lluitar sota la bandera de Santa Eulàlia i van acceptar el dret de guerra de l’època (dret de conquesta) amb totes les seves conseqüències, i després de la derrota, van ser súbdits lleials de la dinastia borbó i dels reis Felip V, Carles III i Carles IVGUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA DEL 1808Els catalans van lluitar contra Napoleó a favor de Ferran VII i Espanya. A Barcelona, van morir executats pels francesos per culpa d’uns delators del país, entre el 3 i el 27 de juny del 1809, els patriotes resistents Joaquin Pou (rector), Juan Gallifa (teatí), José Navarro i Juan Massana (oficials), Salvador Aulet (corredor de canvis), Pedro Lastortras y Julián Portet i Ramon Mas, una representació de la societat del moment, morts per Déu, Espanya i Ferran VII.LES 3 GUERRES CARLINES DE 1833-40, 1846-49 I 1872-76
Els catalans van lliutar en dos fronts per dos visions de la monarquia hispànico-catòlica, d’un cantó la del pretendent borbó Carles (carlins), i de l’altra, la de la reina Isabel II, Amadeo I, la I República (que uní a isabelins i carlins) i Alfons XIIILA MANCOMUNITAT DE 1914 DE PRAT DE LA RIBA. La Mancomunitat va ser una institució catalana promoguda pel dirigent de la Lliga Regionalista, Enric Prat de la Riba, com a base per a l’autonomia catalana, i que durà del 1914 al 1923 durant el regnat d’Alfons XIII. La seva base ideològica va ser, doncs, la de fidelitat a Espanya i Alfons XIII.I. SUPERACIÓ DE L’EIX REPÚBLICA-MONARQUIA
A Catalunya, s'estan superant diferents eixos polítics: Espanya-Catalunya, castellà-català i dreta-esquerra, però també els eixos república-monarquia i federalisme-autonomia, ja que les paraules "república" i "federalisme" no tenen cap mena de supremacia ètica.
1. DEMOCRACIA. Ara no hi diferència entre la república i la monarquia, perquè són formes d’estat que són escollides democràticament pel poble a través de les seves constitucions.
2. ANTECEDENTS. La república (Roma) o politeia (Grècia) tenen un origen imperfecte, perquè eren compatibles amb l’esclavisme, la pena de mort, la tortura, la discriminació i l’imperialisme.
3. COMPARACIÓ. Actualment la república no es pas cap garantia de democràcia, ja que és compatible el ser república amb dictadura totalitària, opressora o genocida (Cuba, Iran, Iugoslàvia i molts altres) o amb imperialisme explotador (els EUA d’en Bush, segons el Tripartit).
4. SEMBLANCES. rei i president de la república tenen punts en comú: poden ser figures honorífiques, sense responsabilitat política, i els beneficis del càrrec poden ser vitalicis: en el cas de president, un cop abandona el càrrec, una pensió permanent i privilegis institucionals. II. SUPERACIÓ DE L’EIX FEDERALISME-AUTONOMISME1. SEMBLANCES. Federalisme ve del llatí “foedus” i vol dir pacte o aliança, i autonomia ve del grec “auto” i “nomos” i vol dir “lleis pròpies”. Dos maneres de designar el mateix, vist, però, des de dues perspectives. Per tant, modernament ja no té sentit diferenciar entre federalisme i autonomisme, perquè tots dos son sistemes plurilegislatius, i els estats que acullen qualsevol d’ambdues figures es diuen “Estats plurilegislatius”.
2. FEDERALISME I IMPERIALISME. El federalisme és una forma de relació política creada per Roma sota el principi de supremacia romana del “divide et impera”, pel qual Roma feia un pacte polític individual i diferenciat de drets, deures i llibertats amb cadascuna de les ciutats i tribus vençudes, però sota la prohibició de que aquestes poguessin fer alhora pactes entre elles. Així, Nàpols i Roma tenien un pacte entre iguals o “foedus aequum”, mentre que les ciutats menys afectes a Roma tenien un “foedus” diferent més desfavorables.
3. FEDERALISME, UNITARISME I DICTADURA. Actualment el federalisme no és sinónim de democràcia ni de sistema plurinacional: hi ha federacions d’unitat nacional (els EUA) i federacions que admenten sistemes autoritaris o totalitaris (repúbliques federals islàmiques). III. DRETS HISTÒRICS: MONARQUIA HISPÀNICO-CATÒLICAA. MONARQUIA HISPÀNICO-CATÓLICA PACTISTA Els valors de la tradició històrica de Catalunya, oblidats interessadament pels teòrics del nacionalisme, s’han articul.lat al voltant del dos principis:1. Monarquia hispànico-católica, és a dir, Rei, Espanya i Roma 2. Pactisme, és a dir, l’imperi de la llei com a norma de convivència, contrari a l'actual "com pitjor, millor" del Tripartit, pactisme que actualment el representa la Constitució espanyola de 1978, votada favorablement per Catalunya.B. POR DIOS, LA PATRIA Y EL REY: 1714-1914
Des del naixement mil.lenari de Catalunya, i sobretot des de 1714 fins 1914, Catalunya ha mantingut com a tradició jurídica política el principi de monarquia hispànico-catòlica, fins el trencament del principi monàrquico-catòlic de la II República de 1931 i el trencament rupturista del Tripartit el 2003-2007: no-monarquia, no-Espanya, no-catolicisme.
a) BARCELONA 1714 Els ciutadans de Barcelona van lluitar per la seva pròpia manera d’entendre la monarquia hispànico-católica, representada per l’àustria Carles, enfront de la monarquia hispànico-catòlica del borbó Felip. Van lluitar sota la bandera de Santa Eulàlia i van acceptar el dret internacional de guerra de l’època (dret de conquesta) amb totes les seves conseqüències, i després de la derrota, van ser súbdits lleials de la dinastia borbó i dels reis Felip V, Carles III i Carles IV.b) GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA DEL 1808 Els catalans van lluitar contra Napoleó a favor de Ferran VII i Espanya. A Barcelona, van morir executats pels francesos per culpa d’uns delators del país, entre el 3 i el 27 de juny del 1809, els patriotes resistents Joaquin Pou (rector), Juan Gallifa (teatí), José Navarro i Juan Massana (oficials), Salvador Aulet (corredor de canvis), Pedro Lastortras y Julián Portet i Ramon Mas, una representació de la societat del moment, morts per Déu, Espanya i Ferran VII. c) LES 3 GUERRES CARLINES DE 1833-40, 1846-49 I 1872-76Els catalans van lliutar en dos fronts per dos visions de la monarquia hispànico-catòlica, d’un cantó la del pretendent borbó Carles (carlins), i de l’altra, la de la reina Isabel II, Amadeo I, la I República (que uní a isabelins i carlins) i Alfons XII.d) LA MANCOMUNITAT DE 1914 DE PRAT DE LA RIBA La Mancomunitat va ser una institució catalana promoguda pel dirigent de la Lliga Regionalista, Enric Prat de la Riba, com a base per a l’autonomia catalana, i que durà del 1914 al 1923 durant el regnat d’Alfons XIII. La seva base ideològica va ser, doncs, la de fidelitat a Espanya i Alfons XIII.
Per a Eusebi i Francesc, sense embuts:
I. DRETS I VALORS HISTÒRICS
A. HISPANITAT MONÀRQUICO-CATÒLICA
Els valors de la tradició política catalana són la hispanitat monàrquico-catòlica, cosa que contrasta amb els nous valors del Tripartit i del nacionalisme en general: no-Espanya, no-monarquia i no-catolicisme, és a dir, república, independència i laicisme.
En la societat catalana, ara, no hi ha valors compartits ni possibilitat de fer veritats comunes: persona, vida, família i matrimoni, intervencionisme estatal, religió, història, política, esport, cultura, llengua, educació, societat, nació...
B. SENY I PACTISME
Un altre valor de la nostra tradició és el pragmatisme utilitarista i el pactisme, cosa que contrasta amb l'actuació pública del Tripartit i de CIU:
a) exclusió d'un partit català, el PP (pacte del Tinell, declaració davant denotari de Mas).
b) la política de confrontació amb Espanya.
II. MEMÒRIA HISTÒRICA
El Tripartit hauria de demanar perdó per dos fets històrics:
A. COP ANTICONSTITUCIONAL DEL 1934
El Tripartit hauria de demanar excuses pel cop unilateral que va protagonitzar Companys l'octubre del 1934 contra la legalitat vigent representada per la Constitució de la II República.
B. CRIMS CONTRA LA HUMANITAT DURANT LA GUERRA CIVIL AMB LA GENERALITAT DE CATALUNYA
El Tripartit també hauria de demanar perdó pels crims contra la Humanitat que es van desenvolupar en el territori sota control de la Generalitat de Catalunya durant 1936-1939 contra:
- Catòlics, classes mitjes i altes, alta oficialitat de l'exèrcit republicà, dreta liberal, el POUM (on és Nin?) i la CNT-FAI (txeques, assassinats, detencions i tortures sense acusació ni judici previ ni respecte pels drets humans republicans, robatoris, violacions...).
III. EL CASTELLÀ, LLENGUA PATRIMONIAL DE CATALUNYA
1. L'article 3 de la Constitució espanyola resol el problema lingüístic tot establint la oficialitat del català i del castellà.
Tripartit, ¿fins quan deixaràs de posar en permanent qüestió el pacte que vam fer tots els espanyols el 1978?
2. El castellà és la llengua materna o habitual de la majoria dels catalans.
3. És una llengua moderna, útil, rendable, global i prestigiosa.
4. El castellà té arrelament històric a Catalunya.
5. La societat catalana té pluralitat de llengües.
IV. UNIÓ ESPANYA - CATALUNYA
A. IGUALTAT I UNITAT
Espanya proporciona lleis i recursos estatals únics i iguals mínims, bàsics, essencials i fonamentals a qualsevol lloc d'Espanya sense discriminació per raó territorial o personal:
- Drets, deures, llibertats, justícia, benestar, sanitat, educació, ajuts, protecció, infrastructures, institucions, inversions, exèrcit, policia, diplomàcia...
B. ECONOMIA D'ESCALA
Espanya, articul.lada amb Europa, proporciona a Catalunya una economia d'escala competitiva, que estalvia costos i incrementa beneficis:
- Turistes, inmigrants, treballadors, empresaris, professionals, inversions, estudiants...
V. SUPERACIÓ DE L'EIX DRETA-ESQUERRA
L'eix dreta-esquerra no existeix a Catalunya, perquè:
1. L'article 1 de la Constitució espanyola obliga a tots els partits polítics a desenvolupar de manera efectiva i real les polítiques de justícia i benestar socials (Estat social).
Tripartit, ¿fins quan deixaràs de posar en permanent qüestió el pacte que vam fer tots els espanyols el 1978?
VI. SUPERACIÓ DE L'EIX CATALUNYA-ESPANYA
L'eix Catalunya-Espanya tampoc existeix perquè:
1. L'article 2 de la Constitució espanyola, que Catalunya va votar "sí", proclama la unitat nacional d'Espanya, compatible amb l'existència de nacionalitats.
Tripartit, ¿fins quan deixaràs de posar en permanent qüestió el pacte que vam fer tots els espanyols el 1978?
2. El nou Estatut respecta aquesta compatibilitat entre la unitat nacional d'Espanya i la realitat de nacionalitat de Catalunya.
3. La realitat social de Catalunya indica un país amb pluralitat de sentiments de copertinença Espanya-Catalunya. La gent del carrer no té problemes.
VII. EL TRIPARTIT, PÈSSIM GESTOR
Mentre el Tripartit concentra tot el poder polític, com mai va tenir ni tindrà mai més, tant a Espanya (govern, congrés i senat) com a Catalunya (Generalitat, ajuntaments, comarques i províncies), el Tripartit ha assolit el fracàs més estrepitós en la gestió tècnica de tots els sectors de les infrastructures catalanes (ports i aeroports, trens i carreteres), oferint un servei públic el més car i dolent que mai s'havia vist, tot amanit amb les pitjors excuses: que si Madrid saboteja, que si no hi ha tècnics, que si no s'inverteix prou ...bla...bla...bla...
¿On són i què fan els diputats, senadors i ministres catalans a Madrid?
¿On són i què fan tots els polítics locals i autonòmics catalans?
Jo respecto molt les teves idees.En els moments que vivim,en plena era de globalització i redistribució de poder, defensar el manteniment de la "vella" història (amb reis i prínceps i princeses) és una opcio legítima però certament "carca".Va ser Paul Preston qui ha vaticinat que les monarquies europees desapareixeran en menys de 50 anys. No pateixis per aquestes famílies que ja sabran trobar sponsorització per a la seva vida. El món,i Europa en particular,necessiten de canvis estructurals. Al marge de les identitats personals i les col.lectives (Catalunya és multilingüe i multiètnica i multicultural) el debat per a tenir un Estat Europeu fruit de la Unió el lideren els països que ben aviat trencaran els teus esquemes mentals.Escòcia en primer lloc. Les idees teves,però,encara que antigues són ben legítimes. El que no és legítim és parlar de la Unió de Catalunya amb Espanya,perquè per unir-se n'hi ha d'haver com a mínim 2. O tu consideres que l'onanisme és una forma de matrimoni?
Insisteixo: el teu discurs és de fa 150 anys. Viatja pel món (fes-ho en llengua espanyola,si no saps la llengua franca mundial.El prestigi social de l'espanyol t'obrirà portes a Wall Street i a Beverly Hills, o a Europa amb l'espanyol els bancs suïssos i el centre financer de Londres es postraran als teus peus)
El Pere Alay aporta un argumentari espanyolista, que fins ara mancava. Crec que això és positiu en quan en ajuda a situar els arguments de cadascú.
Sobre el que diu, doncs home, és molt light i té principalment dos problemes:
1) Els avantatges que enumera els tenim igual amb la UE... Espanya no és necessària, en tot cas és un cost afegit i té seriosos problemes per transmetre els nostres interessos als consells de la UE.
2) Dins dels problemes o inconvenients cal mencionar el cost d'Espanya, actualment xifrat en entre un 9 i 12% del PIB català.
Val la pena pagar un 10% del que guanyem per tenir uns "avantatges" que ja tindríem igualment? Jo crec que no, però sembla que hi ha gent a la que li agrada desafiar el principis de sortida de racionalitat econòmica de l'individu.
L'any 1981 l'editorial Grijalbo va publicar un llibre del periodista Rafael Wirth que es titulava "Jordi Pujol, honorable corredor de fondo". ¿Pura coincidència o missatge subliminal?
I. EL CASTELLÀ, LLENGUA GLOBAL
Espanya dóna a Catalunya el castellà, llengua comuna de comunicació, relació i intercanvi internacionals parlada per més de 420.000.000 de persones.
II. ESPANYA, IDENTITAT DE PRESTIGI
Espanya ofereix a Catalunya un nom reconegut i de prestigi internacional, un nom de marca per a l'atracció d'immigrants, turistes, treballadors, empresaris i estudiants.
III. ESPANYA ENGRANDEIX A CATALUNYA
1. Espai de sobirania comuna: Espanya ofereix a Catalunya un territori de més de 500.000 km2, 45.000.000 de persones, una sobirania poderosa i una llengua global, el castellà. Espanya és la millor manera que té Catalunya d'expandir-se dins d'un món globalitzat i interconnectat.
2. Presència mundial: amb Espanya som presents al món: la Unió Europea i els organismes internacionals, civils i militars, més importants (ONU, OTAN...).
3. Justícia comuna: amb Espanya aprofitem el seu patrimoni jurídic, els Tractats i Convenis internacionals, els Tractats europeus i tot el dret espanyol ja adaptat al dret internacional.
IV. ESPANYA, CARTERA ÚNICA I COMUNA DE DRETS, DEURES I LLIBERTATS
1. Unitat i igualtat territorial i poblacional:
a) Ciutadania comuna: Espanya dóna un estatut de ciutadania únic i igual sense discriminació per raó del lloc de residència.
b) Normes i recursos bàsics: Espanya proveeix de normes i recursos estatals fonamentals, mínims, básics i essencials iguals per a tothom a tot el territori espanyol.
2. Unitat en la igualtat en drets, llibertats i responsabilitats: Espanya dóna un mínim de drets, deures i llibertats universals, i facilita la lliure circulació espanyola de persones, productes, serveis, diners i idees
3. Unitat en la igualtat en lleis i jutges: Espanya proporciona un sistema legal i judicial únic i igual, tot facilitant la seguretat i eficàcia del compliment d'una norma comuna igual per a tots els espanyols.
4. Unitat en la igualtat de la solidaritat: Espanya és un instrument de solidaritat, justícia social i de repartiment equitatiu de la riquesa dins d'Espanya, Europa i el món: compensa els llocs d'Espanya que tenen guanys portant-los als llocs d'Espanya o del món on hi ha necessitat.
V. ECONOMIA D'ESCALA
1. Estalvi en costos: Catalunya aprofita d'Espanya la seva xarxa d'ambaixades, consolats i altres organismes públics interiors i exteriors, bo i estalviant els elevats costos d'una xarxa pròpia (edificis i personal) que es poden dedicar al benestar i justícia socials catalanes.
2. Unitat de mercat: Espanya dóna a Catalunya un mercat natural més gran: una llengua comuna d'interrelació, més beneficis i menys costos i una millor sortida i entrada espanyola de productes, serveis i treballadors.
Atentament.
Per a Quel i Manel:
A. LEGITIMITAT HISPÀNICO-MONÀRQUICA CATÒLICA
Catalunya desenvolupa històricament la seva estructura de legitimació política sota tres criteris bàsics:
- Hispanitat
- Monarquia
- Catolicitat
1. Hispanitat
Catalunya va pertànyer a l'àmbit hispànic desde la constitució de la província romana de la Tarraconense fins l'actualitat, passant per la capitalitat del regne visigótic, la Marca Hispànica i les successives unions dinàstiques.
2. Monarquia
Catalunya sempre ha sigut monàrquica: Imperi Romà, dinasties visigòtiques, carolíngia, bel.lònida, Trastàmara, Àustries i Borbons.
I monàrquica també ho va ser sota les dinasties més breus de Sabòia i Bonapart.
Només ho deixà de ser amb els breus intervals de la República del 1641, la I i II Repúbliques i l'etapa del caudillaje de Franco (1936-1947), fins que el 1947 la Llei de Successió del Cap de Govern reintroduí la monarquia.
I si es vol més, també Catalunya va estar sota les monarquies islàmiques de l'Emirat de Damasc (714 a 756) i de l'Emirat independent de Córdova sota Abderraman I (756)
3. Catolicitat.
Catalunya ha fonamentat la seva estructuració primària d'acord amb els valors morals del catolicisme, tant pel que fa a la consideració de:
a. l'amor a Déu
b. la dignitat de la persona humana.
c. la base comuna filosófico-religiosa (cultura greco-romana i judeo-cristiana)
d. el contingut de la família i el matrimoni
e. l'obra social de l'Església: hospitals, escoles, assils, orfanats, menjadors, robers, ajuts als pobres, atenció a l'emigrant...
f. la concepció del treball, el comerç i l'estalvi
g. l'actuació de l'autoritat pública dirigida al bé comú
B. 1700-2007: UNITAT ESPANYA-CATALUNYA
UNIÓ CONTINUA. Catalunya, fins i tot després del 1714, col.laborà amb la dinastia borbònica de Felip V fins a Carles IV, lluità per Ferran VII durant la guerra de la Independència del 1808, s'enfrontà en les disputes dinàstiques de les guerres carlines (1833-1876), participà en la Restauració (1875) i acceptà Joan Carles I amb la Constitució de 1978.
PLENITUD DE LA UNIÓ. Per tant, fins i tot des del 1714, Catalunya ha estat unida històricament a Espanya tant des d'un punt de vista dinàstic, filosòfic-religiós (cultura greco-romana i judeo-cristiana), ètnic, nacional, internacional, econòmic, social, cultural i lingüístic, raons de l'homogeneïtat espanyola.
C. UNITAT HISTÒRICA CATALUNYA-ESPANYA
La unió Espanya-Catalunya té una base històrica mil.lenària:
I. IMPERI ROMÀ.
La Hispania Tarraconensis (27 AC).
II. EDAD MEDIEVAL.
L'Edad Medieval fou un procés de reunificació i integració nacional enfront la violenta desvertebració germànica i, posteriormente, islàmica:
1. Barcelona fou durant un temps la capital de la Hispania Gothorum (507-711).
2. La consideració carolíngia de Catalunya com a Marca Hispànica (801-878).
3. La Casa Comtal de Barcelona inicia el procés d'incorporació de la resta de comtats catalans (988-1070).
4. La unió dinàstica amb Aragó el 1137 amb Ramon Berenguer IV.
5. Ferran d'Antequera, rei d'Aragó pel Compromís de Casp (1412).
6. La unió dinàstica amb Castella amb Ferran III (1479).
III. EDAT MODERNA I CONTEMPORÀNIA.
Posteriorment, la unió entre Espanya i Catalunya continua, fins i tot amb els invasors francesos i sota la I i II República, amb l'excepció que confirmà la regla de la República de 1614, un procés d'independència que acabá sota la dependència del francès Lluís XIII i la ràpida tornada cap a la hispanitat cames ajudeu-me:
1. La dinastia dels Àustries (1516-1700).
2. La brevíssima República del 1641, que acabá sota la sobiranía francesa de Lluís XIII i finalitzà en la ràpida posterior reincorporació a la Corona espanyola.
3. Les dinasties de Bonaparte (1808-1813) i de la Casa de Sabòia (1870-1873)
4. I República (1873-1874) i la II República (1931-1936).
5. La dinastia dels Borbons (1700-2007).
Els exemples d'unió històrica de Catalunya amb Espanya són molt abundants.
Ara només mostraré la continuitat ininterrompuda de la unió des de el naixement del constitucionalisme espanyol:
Constitució de 1812
Estatut Reial de 1834
Constitució de 1837
Constitució de 1845
Constitució de 1869
Constitució de 1876
Constitució de 1931
Constitució de 1978
Confondre l'espai geogràfic de la Península Ibèrica amb el concepte polític de la nació espanyola és de dements.
L'actual Tripartit té molts punts de divergència amb la tradicional legitimitat catalana d'hispanitat, monarquia i catolicisme.
CATOLICISME
Durant la història catalana, l'Església ha desenvolupat dos principis bàsics: amor a Déu i amor al proïsme.
I. AMOR A DÉU
Dels fets pràctis de la política del Tripartit es pot deduir el desig d'imposar un principi polític de laicisme bel.ligerant d'exclusió, oposició i marginació de l'Església.
Això no havia passat mai a la història de Catalunya: una autoritat plenament catalana, adversària de l'Església.
Si la religió és un dret humà i fonamental, que té la seva empara en l'article 16 de la Constitució espanyola, les relacions entre Administració i Església han de ser de cooperació, no d'hostilitat.
II. AMOR AL PROÏSME
Aquest principi es desdobla en dos: justícia social i amistat entre persones i pobles.
A. JUSTÍCIA SOCIAL.
L'actual agenda social del Tripartit, anomenat gir social, no té res de novetat en la història de Catalunya.
La justícia social ja l'havia practicat l'Església, a través de les seves institucions socials: escoles, hospitals, assils, orfanats, cura de vídues, atenció a pobres, menjadors, dormitoris, robers, alliberadors d'esclaus (Mercedaris)...
Catalunya ha donat molts sants i santes que han tingut la seva santificació precisament en el camp social.
Avui en dia, no té sentit un eix de confrontació dreta-esquerra, perquè Espanya es defineix com a Estat del benestar: la justícia social és un imperatiu legal.
B. AMISTAT ENTRE POBLES I PERSONES.
Tampoc té sentit un segon eix de confrontació entre Espanya-Catalunya:
1. Hi ha el principi d'estimar l'altre.
2. Hi ha el valor constitucional i internacional de fomentar les bones relacions i la cooperació entre els pobles.
3. Espanya és un bon instrument de resolució de problemes per a Catalunya.
3. La societat catalana no demana pas enfrontaments.
El castellà s'ha establert com a la segona llengua patrimonial i cultural de Catalunya per una série de motius històrics i d'utilitat pràctica:
I. MODERNITAT
CASTELLÀ. En 1492 Nebrija publicà la cèlebre Gramática castellana, primera gramática d'una llengua vulgar escrita a Europa.
CATALÀ. En 1932 Pompeu Fabra publicà el Diccionari General de la llengua catalana.
FUNCIONALITAT. Per tant, per a Espanya, el castellà tenia una funcionalitat práctica:
1. Era la llengua amb més parlants, tant a Espanya com a Amèrica.
2. Tenia un instrument científic fet per Nebrija, mentre que les altres llengües, com el català, no el tenien i estaven, a més, fragmentades en diversitat de dialectes.
El català va tardar, doncs, més de 440 anys en ser una llengua normalitzada universalment acceptada per tots.
3. Una sola llengua simplifica les comunicacions.
II. POLITITZACIÓ
Superat el primer problema després de 440 anys (la normalització de la llengua), encara estem en el segon problema de la llengua, la seva politització.
NEUTRALITAT. El català encara ha de ser una llengua neutral, despolititzada, tal com ho es el castellà, llengua oficial d'Espanya i de molts països
De veritat, Pere : viatja una mica . L'anglès és la llengua franca universal i l'economia ja fa anys que treballa a Jaén igual que a Bristol. Estem a l'inici del que molts anomenen una nova Era, i tu vas amb clixés d'una època superada. Viatjar t'ajudarà a entendre que els Estats actuals han de cedir encara molt més poder polític a Europa i una administració ben propera. Europa serà el nostre futur referent, l'anglès la nostra llengua global i els actuals Estats i Nacions una entelèquia que no aguantaran masses generacions. Obre't al Món i passa dels intermediaris .
He observat que el meu comentari sobre el castellà ha sigut repetit diverses vegades. Disculpeu.
Aquesta repetició no ha sigut volguda, sembla que ha sigut un problema informàtic de la pàgina. Gràcies.
El castellà s'ha establert com a la segona llengua patrimonial i cultural de Catalunya per una série de motius històrics i d'utilitat pràctica:
I. MODERNITAT
CASTELLÀ. En 1492 Nebrija publicà la cèlebre Gramática castellana, primera gramática d'una llengua vulgar escrita a Europa.
CATALÀ. En 1932 Pompeu Fabra publicà el Diccionari General de la llengua catalana.
FUNCIONALITAT. Per tant, per a Espanya, el castellà tenia una funcionalitat práctica:
1. Era la llengua amb més parlants, tant a Espanya com a Amèrica.
2. Tenia un instrument científic fet per Nebrija, mentre que les altres llengües, com el català, no el tenien i estaven, a més, fragmentades en diversitat de dialectes.
El català va tardar, doncs, més de 440 anys en ser una llengua normalitzada universalment acceptada per tots.
3. Una sola llengua simplifica les comunicacions.
II. POLITITZACIÓ
Superat el primer problema després de 440 anys (la normalització de la llengua), encara estem en el segon problema de la llengua, la seva politització.
NEUTRALITAT. El català encara ha de ser una llengua neutral, despolititzada, tal com ho es el castellà, llengua oficial d'Espanya i de molts
El castellà s'ha establert com a la segona llengua patrimonial i cultural de Catalunya per una série de motius històrics i d'utilitat pràctica:
I. MODERNITAT
CASTELLÀ. En 1492 Nebrija publicà la cèlebre Gramática castellana, primera gramática d'una llengua vulgar escrita a Europa.
CATALÀ. En 1932 Pompeu Fabra publicà el Diccionari General de la llengua catalana.
FUNCIONALITAT. Per tant, per a Espanya, el castellà tenia una funcionalitat práctica:
1. Era la llengua amb més parlants, tant a Espanya com a Amèrica.
2. Tenia un instrument científic fet per Nebrija, mentre que les altres llengües, com el català, no el tenien i estaven, a més, fragmentades en diversitat de dialectes.
El català va tardar, doncs, més de 440 anys en ser una llengua normalitzada universalment acceptada per tots.
3. Una sola llengua simplifica les comunicacions.
II. POLITITZACIÓ
Superat el primer problema després de 440 anys (la normalització de la llengua), encara estem en el segon problema de la llengua, la seva politització.
NEUTRALITAT. El català encara ha de ser una llengua neutral, despolititzada, tal com ho es el castellà, llengua oficial d'Espanya i de
El castellà s'ha establert com a la segona llengua patrimonial i cultural de Catalunya per una série de motius històrics i d'utilitat pràctica:
I. MODERNITAT
CASTELLÀ. En 1492 Nebrija publicà la cèlebre Gramática castellana, primera gramática d'una llengua vulgar escrita a Europa.
CATALÀ. En 1932 Pompeu Fabra publicà el Diccionari General de la llengua catalana.
FUNCIONALITAT. Per tant, per a Espanya, el castellà tenia una funcionalitat práctica:
1. Era la llengua amb més parlants, tant a Espanya com a Amèrica.
2. Tenia un instrument científic fet per Nebrija, mentre que les altres llengües, com el català, no el tenien i estaven, a més, fragmentades en diversitat de dialectes.
El català va tardar, doncs, més de 440 anys en ser una llengua normalitzada universalment acceptada per tots.
3. Una sola llengua simplifica les comunicacions.
II. POLITITZACIÓ
Superat el primer problema després de 440 anys (la normalització de la llengua), encara estem en el segon problema de la llengua, la seva politització.
NEUTRALITAT. El català encara ha de ser una llengua neutral, despolititzada, tal com ho es el castellà, llengua oficial d'Espanya
El castellà s'ha establert com a la segona llengua patrimonial i cultural de Catalunya per una série de motius històrics i d'utilitat pràctica:
I. MODERNITAT
CASTELLÀ. En 1492 Nebrija publicà la cèlebre Gramática castellana, primera gramática d'una llengua vulgar escrita a Europa.
CATALÀ. En 1932 Pompeu Fabra publicà el Diccionari General de la llengua catalana.
FUNCIONALITAT. Per tant, per a Espanya, el castellà tenia una funcionalitat práctica:
1. Era la llengua amb més parlants, tant a Espanya com a Amèrica.
2. Tenia un instrument científic fet per Nebrija, mentre que les altres llengües, com el català, no el tenien i estaven, a més, fragmentades en diversitat de dialectes.
El català va tardar, doncs, més de 440 anys en ser una llengua normalitzada universalment acceptada per tots.
3. Una sola llengua simplifica les comunicacions.
II. POLITITZACIÓ
Superat el primer problema després de 440 anys (la normalització de la llengua), encara estem en el segon problema de la llengua, la seva politització.
NEUTRALITAT. El català encara ha de ser una llengua neutral, despolititzada, tal com ho es el castellà, llengua oficial
El castellà s'ha establert com a la segona llengua patrimonial i cultural de Catalunya per una série de motius històrics i d'utilitat pràctica:
I. MODERNITAT
CASTELLÀ. En 1492 Nebrija publicà la cèlebre Gramática castellana, primera gramática d'una llengua vulgar escrita a Europa.
CATALÀ. En 1932 Pompeu Fabra publicà el Diccionari General de la llengua catalana.
FUNCIONALITAT. Per tant, per a Espanya, el castellà tenia una funcionalitat práctica:
1. Era la llengua amb més parlants, tant a Espanya com a Amèrica.
2. Tenia un instrument científic fet per Nebrija, mentre que les altres llengües, com el català, no el tenien i estaven, a més, fragmentades en diversitat de dialectes.
El català va tardar, doncs, més de 440 anys en ser una llengua normalitzada universalment acceptada per tots.
3. Una sola llengua simplifica les comunicacions.
II. POLITITZACIÓ
Superat el primer problema després de 440 anys (la normalització de la llengua), encara estem en el segon problema de la llengua, la seva politització.
NEUTRALITAT. El català encara ha de ser una llengua neutral, despolititzada, tal com ho es el
El castellà s'ha establert com a la segona llengua patrimonial i cultural de Catalunya per una série de motius històrics i d'utilitat pràctica:
I. MODERNITAT
CASTELLÀ. En 1492 Nebrija publicà la cèlebre Gramática castellana, primera gramática d'una llengua vulgar escrita a Europa.
CATALÀ. En 1932 Pompeu Fabra publicà el Diccionari General de la llengua catalana.
FUNCIONALITAT. Per tant, per a Espanya, el castellà tenia una funcionalitat práctica:
1. Era la llengua amb més parlants, tant a Espanya com a Amèrica.
2. Tenia un instrument científic fet per Nebrija, mentre que les altres llengües, com el català, no el tenien i estaven, a més, fragmentades en diversitat de dialectes.
El català va tardar, doncs, més de 440 anys en ser una llengua normalitzada universalment acceptada per tots.
3. Una sola llengua simplifica les comunicacions.
II. POLITITZACIÓ
Superat el primer problema després de 440 anys (la normalització de la llengua), encara estem en el segon problema de la llengua, la seva politització.
NEUTRALITAT. El català encara ha de ser una llengua neutral, despolititzada.
El castellà s'ha establert com a la segona llengua patrimonial i cultural de Catalunya per una série de motius històrics i d'utilitat pràctica:
I. MODERNITAT
CASTELLÀ. En 1492 Nebrija publicà la cèlebre Gramática castellana, primera gramática d'una llengua vulgar escrita a Europa.
CATALÀ. En 1932 Pompeu Fabra publicà el Diccionari General de la llengua catalana.
FUNCIONALITAT. Per tant, per a Espanya, el castellà tenia una funcionalitat práctica:
1. Era la llengua amb més parlants, tant a Espanya com a Amèrica.
2. Tenia un instrument científic fet per Nebrija, mentre que les altres llengües, com el català, no el tenien i estaven, a més, fragmentades en diversitat de dialectes.
El català va tardar, doncs, més de 440 anys en ser una llengua normalitzada universalment acceptada per tots.
3. Una sola llengua simplifica les comunicacions.
II. POLITITZACIÓ
Superat el primer problema després de 440 anys (la normalització de la llengua), encara estem en el segon problema de la llengua, la seva politització.
NEUTRALITAT. El català encara ha de ser una
El castellà s'ha establert com a la segona llengua patrimonial i cultural de Catalunya per una série de motius històrics i d'utilitat pràctica:
I. MODERNITAT
CASTELLÀ. En 1492 Nebrija publicà la cèlebre Gramática castellana, primera gramática d'una llengua vulgar escrita a Europa.
CATALÀ. En 1932 Pompeu Fabra publicà el Diccionari General de la llengua catalana.
FUNCIONALITAT. Per tant, per a Espanya, el castellà tenia una funcionalitat práctica:
1. Era la llengua amb més parlants, tant a Espanya com a Amèrica.
2. Tenia un instrument científic fet per Nebrija, mentre que les altres llengües, com el català, no el tenien i estaven, a més, fragmentades en diversitat de dialectes.
El català va tardar, doncs, més de 440 anys en ser una llengua normalitzada universalment acceptada per tots.
3. Una sola llengua simplifica les comunicacions.
II. POLITITZACIÓ
Superat el primer problema després de 440 anys (la normalització de la llengua), encara estem en el segon problema de la llengua, la seva politització.
NEUTRALITAT. El català encara ha de ser
El castellà s'ha establert com a la segona llengua patrimonial i cultural de Catalunya per una série de motius històrics i d'utilitat pràctica:
I. MODERNITAT
CASTELLÀ. En 1492 Nebrija publicà la cèlebre Gramática castellana, primera gramática d'una llengua vulgar escrita a Europa.
CATALÀ. En 1932 Pompeu Fabra publicà el Diccionari General de la llengua catalana.
FUNCIONALITAT. Per tant, per a Espanya, el castellà tenia una funcionalitat práctica:
1. Era la llengua amb més parlants, tant a Espanya com a Amèrica.
2. Tenia un instrument científic fet per Nebrija, mentre que les altres llengües, com el català, no el tenien i estaven, a més, fragmentades en diversitat de dialectes.
El català va tardar, doncs, més de 440 anys en ser una llengua normalitzada universalment acceptada per tots.
3. Una sola llengua simplifica les comunicacions.
II. POLITITZACIÓ
Superat el primer problema després de 440 anys (la normalització de la llengua), encara estem en el segon problema de la llengua, la seva politització.
NEUTRALITAT. El català
El castellà s'ha establert com a la segona llengua patrimonial i cultural de Catalunya per una série de motius històrics i d'utilitat pràctica:
I. MODERNITAT
CASTELLÀ. En 1492 Nebrija publicà la cèlebre Gramática castellana, primera gramática d'una llengua vulgar escrita a Europa.
CATALÀ. En 1932 Pompeu Fabra publicà el Diccionari General de la llengua catalana.
FUNCIONALITAT. Per tant, per a Espanya, el castellà tenia una funcionalitat práctica:
1. Era la llengua amb més parlants, tant a Espanya com a Amèrica.
2. Tenia un instrument científic fet per Nebrija, mentre que les altres llengües, com el català, no el tenien i estaven, a més, fragmentades en diversitat de dialectes.
El català va tardar, doncs, més de 440 anys en ser una llengua normalitzada universalment acceptada per tots.
3. Una sola llengua simplifica les comunicacions.
II. POLITITZACIÓ
Superat el primer problema després de 440 anys (la normalització de la llengua), encara estem en el segon problema de la llengua, la seva politització.
NEUTRALITAT. El
El castellà s'ha establert com a la segona llengua patrimonial i cultural de Catalunya per una série de motius històrics i d'utilitat pràctica:
I. MODERNITAT
CASTELLÀ. En 1492 Nebrija publicà la cèlebre Gramática castellana, primera gramática d'una llengua vulgar escrita a Europa.
CATALÀ. En 1932 Pompeu Fabra publicà el Diccionari General de la llengua catalana.
FUNCIONALITAT. Per tant, per a Espanya, el castellà tenia una funcionalitat práctica:
1. Era la llengua amb més parlants, tant a Espanya com a Amèrica.
2. Tenia un instrument científic fet per Nebrija, mentre que les altres llengües, com el català, no el tenien i estaven, a més, fragmentades en diversitat de dialectes.
El català va tardar, doncs, més de 440 anys en ser una llengua normalitzada universalment acceptada per tots.
3. Una sola llengua simplifica les comunicacions.
II. POLITITZACIÓ
Superat el primer problema després de 440 anys (la normalització de la llengua), encara estem en el segon problema de la llengua, la seva politització.
NEUTRALITAT.
De veritat que t'ho creus? Quan hagis descobert qui són els reis mags de l'orient, te'n duràs una sorpresa. Però,mentrestant,agafa un Ryanair i descobreix que hi ha vida intel.ligent més enllà dels Pirineus
Per a Santiago, Avorrit i Quel:
I. BONES RELACIONS AMB ESPANYA
Catalunya, terra de seny, té tradició de practicar la tolerància i a conviure en pau amb Espanya com a bons veïns.
La unió Catalunya-Espanya només porta que avantatges: progrés econòmic i social, cooperació en interès comú, relacions d'amistat, progrés en la justícia..
El món necessita de l'exemple de la unió i bona relació Espanya-Catalunya com a signe de pau en un món convuls.
II. UN ÚS INTEL.LIGENT D'ESPANYA
A. ESPANYA COM A NODE DE PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE CATALUNYA:
1. Espanya ens projecta a 45.000.000 d'espanyols.
2. Espanya ens projecta a més de 400.000.000 d'europeus.
3. Espanya ens projecta a més de 400.000.000 d'hispanoparlants.
Espanya és, des d'aquest punt de vista, vital per als interessos económics, polítics i culturals de Catalunya: Espanya és un triple aparador de Catalunya: cultura espanyola, hispana i europea.
B. ESPANYA COM A FACTOR DE SEGURETAT.- Espanya dóna previsibilitat i estabilitat en l'acció de professionals, treballadors i empresaris: hi ha unes lleis i recursos estatals únics i iguals per a tots els espanyols, catalans inclosos, sense que ningú sigui discriminat per raó del territori de residència.
III. L'APROFITAMENT INTEL.LIGENT D'ESPANYA
A. INSTITUCIONS.- Amb Espanya, Catalunya pot aprofitar l'important patrimoni institucional espanyol, gràcies al qual es pot estalviar exèrcit, ambaixades i organismes públics, tot evitant la duplicació de costos i, d'aquesta manera, poder-los centrar en justícia social: educació, hospitals, pensions, dependència...
B. PATRIMONI JURÍDIC.- A més, Espanya ja té tot un valuós patrimoni jurídic, consolidat en el temps, de tractats i convenis internacionals i de dret europeu adaptat, a més del propi dret i jurisprudència espanyoles, importants pel dia a dia quotidià de ciutadans, empreses i administracions.
C. MERCAT.- El mercat espanyol és bàsic i fonamental per a Catalunya: forma part de l'estructura econòmica íntima i pròpia.
IV. REALPOLITIK SOCIOLÒGICA
VINCLES SOCIALS.- Catalunya té vincles històrics, socials i sentimentals amb Espanya.
Per a uns, Espanya és útil, per a altres, Espanya és estimada. I són majoria.
En un moment en que es trenquen fronteres, i ni els mars ni les muntanyes són obstacle per a res ni ningú, la unió és la millor opció.
V. L'ESFORÇ EN COMÚ DONA MÉS PROFIT
La unió Espanya-Catalunya és bona per raons tant utilitàries i pragmàtiques (seny) com per raons sentimentals i afectives.
Posar les forces en comú multiplica el pas. Som en una cruïlla: entre "la unió fa la força" i el "divide et impera".
Arguments del segle XIX en ple segle XXI Canviar Espanya per Europa és una necessitat des de qualsevol punt de vista. Malament anem si el mercat espanyol és indispensable. Per a qui? Per pastes Barilla? Per a Panasonic? Per a Samsung? Hi ha una dita nova que diu pensa globalment i actúa localment. Aplica-ho a la lògica econòmica i pensa amb els beneficis de projecció exterior en qualsevol àmbit que representa estar pel món amb marca pròpia sota el paraigües d'Europa. Trencar fronteres és justament el que volem els independentistes. Ser bons veïns d'Espanya...i de la resta d'Europa. Volem un edifici europeu ,amb els espanyols inclosos, i no pas una casa vella que ens tanca el camí del nord i ens obliga a anar al sud per poder anar al nord..
Ens podries fer un bonic article sobre la conveniència que Mallorca esdevingui un lander Alemany? Has pensat que l'alemany és una llengua global que es parla a quasi tota l'Europa de l'Est com a tercera llengua? Potser a Eivissa li convindria més ser una província italiana. I probablement les Illes Medes podrien moure molts de calés si fossin un territori d'ultramar de la Gran França. Fins i tot Andorra si fos un Estat Associat als EEUU com Puerto Rico,tindria una identitat respectada. Sisplau...comença per Mallorca i explica'ns un conte de la lletera..
Ets el guionista de La Escopeta Nacional de Berlanga? Enhorabona. Em va agradar molt la pelicula i ara entenc com es podia retratar a un personatge amb tanta exactitud.
Espanya no ha reconegut mai entitats diferenciades
Europa es la nostra alternativa d obertura al mon
Catalans a Europa i Europeus al Mon
La Llengua anglesa es la llengua global
Per a Josep Blesa:
A. ESPANYA, INVERSORA DE CATALUNYA
Els diners privats catalans són convertits per l'Agència Tributaria espanyola en diners públics espanyols, els quals són reinvertits en els llocs d'Espanya on hi ha més necessitat.
Els diners així invertits són recuperats per Catalunya de manera directa o indirecta, al comptat o a terminis:
Supòsit: inversions espanyoles amb diners catalans en noves carreteres andaluses.
Recuperació catalana: es fa a través de les empreses o inversors catalans que construeixen la carretera i també a través de l'increment de les comandes dels nous consumidors andalusos enriquits a les empreses catalanes.
l. RETORN DIRECTE
1. Empreses constructores catalanes
2. Subcontractistes catalans
3. Accionistes catalans d'empreses no catalanes
II. RETORN INDIRECTE
1. Les noves carreteres andaluses abarateixen els costos de transport i dinamitzen la lliure circulació de mercaderies i persones.
Per tant, les empreses catalanes tenen obert un nou mercat emergent amb consumidors enriquits i transports barats (cas del transport de cava i vins catalans)
Catalunya surt doblement beneficiada: més beneficis per a les empreses ja establertes i noves inversions per a l'expansió de les empreses.
2. Espanya constitueix un potent inversor intel.ligent del diners catalans, ja que els pot col.locar en llocs on hi ha possibilitat de recuperar el capital invertit i d'obtenir-ne els rèdits, és a dir, més contractes i comandes per a les nostres empreses catalanes d'aquests llocs antigament deprimits i empobrits
A més, els transports més ràpids i barats faciliten el lliure trànsit de turistes, emigrants, estudiants, professionals i empresaris.
B. ESPANYA ÉS NECESSARIA
Catalunya necessita Espanya per simples raons d'economia d'escala: lleis i recursos únics i iguals a tot Espanya fan la força de Catalunya.
Els empresaris i treballadors catalans saben que hi ha una llei única i igual a tota Espanya, sense importar el territori de pas o d'establiment de les persones, mercaderies i inversions.
.
Tu ja saps que vivim a l'any 2007 segons el nostre còmput de temps? Ets conscient que el teu discurs podia ser vàlid ja fa més de cent anys? De debò et creus que el fluxe de persones i capitals comença a Andalusia i s'acaba a La Jonquera? Viatjar -com diuen- és un remei a les visions estretes del món i de la vida. A Polònia els promotors immobiliaris catalans i espanyols es fan la competència i surts tu a dir-nos que es quedin a Espanya....Penso que veus massa les televisions de l'Estat i no saps massa del que passa més enllà de La Jonquera on hi ha un mercat de Cinc Cents milions de consumidors sense traves econòmiques i amb unes lleis que CAL que siguin comunes però que els Estatalistes espanyols,entre d'altres,bloquejen per mantenir els privilegis de les grans corporacions locals.
Atreveix-te a dmostrar-ho amb números. Sembla que els economistes, inclosos els socialistes, tampoc estan d'acord.
Vinga, més matemàtiques i comptabilitat i menys literatura fantasiosa.
Números canten. Et propose la mateixa mesura i propostas per a que s'unisca Espanya a Anglaterra, ja t'hi pots caure d'esquena, amb la que s'incrementa TOT això. Pobres desgraciats i ignorants els alemanys, portuguesos russos, xinesos mandarins, etc....que no han descobert el Dorado, com tu.
Cordialment.
A mi dels tres llibres que ha publicat Edicions Dau és el que m'ha agradat més. No només pel personatge retratat sinó per la manera com està escrit.
En parlo a: http://tintaxinesa.blogspot.com/
Salut!