Fa un any que el procés de ratificació del Tractat pel quan s'institueix una Constitució per a Europa, la Constitució Europea [enllaç], està aturat. El 20 de febrer de 2005 a l'estat espanyol es celebrava el primer
referèndum sobre del Tractat que era aprovat amb una participació ridícula.
Mesos després era rebutjada en alguns estats europeus per uns ciutadans
que, farts del teatret europeu, desconfiaven d'un procés d'integració
europea antidemocràtic i que només ens ha portat precarietat i pèrdua de
sobirania. En aquell moment va quedar aturat el procés de ratificació
del tractat que tenia com a límit l'octubre de 2006. (segueix)
Davant l'aturada del procés i els entrebancs imprevistos que això suposava a la integració europea diversos els estats que havien ratificat el tractat es trobaren a Madrid per mirar de donar un impuls al text i mirar d'aprovar-lo malgrat la ciutadania havia dit clarament que el volia. De nou la imposició de grups de pressió empresarials i de la pesant dreta europea (amb al vist-i-plau cofoi de la socialdemocràcia) sembla que venç; les presses per accelerar l'euro-exèrcit i la privatització dels serveis públics i universals tornen a fer sonar les alarmes a Brussel·les. D'altra banda Angela Merkel, cancellera alemanya i presidenta del partit de dreta neoliberal CDU, assegurava que la seva presidència de torn de la Unió [veure web] donaria un impuls a la ratificació del tractat i, de fet, així ho ha pactat amb la següent presidència de Portugal i va camí de fer-ho amb la eslovena [notícia al portal de la UE].
D'altra banda, avui s'ha celebrat la Cimera italo-espanyola a Eivissa [notícia], tota una provocació colonial de nou. Zapatero i Prodi han abordat també l'impuls a la ratificació malgrat milions de ciutadans han bloquejat amb els referèndums l'aprovació. Però atenció, una nova alerta que ja ha sonat altres vegades i que haurem de tenir prou present: el Procés Euromediterrani de Barcelona [explicació cimera Barcelona + 10] [crònica cimera Barcelona + 10]. El resultat de la cimera va ser ben clar i senzill: crear un espai de lliure mercat a la mediterrània. Com si la riba nord no hagués ofegat prou la riba sud, que ara vol lliure accés per inundar de productes i obrir nous mercats de misèria, explotar els seus treballadors a l'estil nike o inditex i sobretot garantir la pressió i control colonial assegurant que el desenvolupament econòmic de la mediterrània es fa sempre amb dependència del capital europeu i transnacional.
Una abraçada i molta revolta, company!