Un diumenge que semblava avorrit de sobte ha pegat un gir radical. Al tornar de comprar la premsa m’he adonat que a la bústia hi havia un paperet. En obrir-la, la fulleta ha deixat de ser misteriosa. Es tractava d’un requeriment de correus per a passar-me per les seues oficines a retirar una carta certificada. Remetia l’escrit els jutjats de Llíria i el termini de retirar-la és d’una setmana, fins el proper divendres 23 de febrer (collons quina data). Com és un assumpte que no m’excita gaire, deixarem passar tranquil·lament els dies. Pel cap tan sols en ve un regidor del psoe de Llíria (un dels negociadors del pacte amb el Bloc) i les seues intencions de demandar a la desapareguda edeta.org, tapant d’aquesta manera les seues mancances polítiques tant quan eren al govern com a l’oposició. O tal vegada algun amic nou que, amb retard, vol felicitar-me l’any i necessita un jutge com a testimoni. Meres especulacions que m’impedeixen momentàniament llegir els diaris. Per tant anote la visita pendent a correus a l’agenda per a no oblidar-me, no siga cosa que m’envien a la policia municipal, i continue assaborint el cafenet mentre rememore, aquesta vegada amb satisfacció, la victòria d’ahir del bàsquet Llíria davant el Peñas d’Osca. Gaudir del que realment importa oblidant als ineptes. Quan isca jo de dubtes ja us ho comentaré. Salut.
Quan algú pren la iniciativa i el camí que ha agafat el senyor Toni Adrià està perllongant el rastre del dubte sobre la seua actuació. Si tant tranquila té la seua conciència, llavors...deixa-ho estar, home. Què vols, esborrar qualsevol rastre de crítica a l'actuació pública? Podria haver fet servir els mateixos arguments que edeta.org, la paraula, el verb, la contestació, el contrast, la comprovació. Inclús li quedava el dret legal a demanar una rectificació pública del mitjà. Però no. Ha optat pel camí judicial, sabent que no té res a fer, que qualsevol actuació judicial amb trellat primarà el dret a la informació i l'expressió de l'opinió lliure davant la desviació caciquil de voler reprimir-la. Aquest senyor ha estat una vergonya per a la política, per al poble i ho és també per a la seua família. Espere que aquest lamentable episodi acabe prompte, ara que també sabem que ha acabat la seua vida política.
Sempre he pensat que aquest tema no era del tot personal. Els polítics (de tots el colors) saben molt bé que moltes les persones que enviàvem els nostres escrit a edeta.org no anàvem a deixar de "denunciar" les males actuacions de qualsevol partit polític que regira el nostre ajuntament. I açò que vol dir? quelcom mol senzill, que aquest tipus de mitjà de comunicació "no interessa als polítics", perquè és dur vore com els ciutadans "fan la mà" (amb perdó per l'expressió) durant tota una legislatura "denunciant i criticant". Els ciutadans sols estem per a col·locar el vot ens les urnes cada quatre anys i pagar els nostres impostos cada any, i la resta del temps "la boqueta ben calladeta".
Realment allò del carrer tort no se si es recordarà molt més, però el que no oblidarem molta gent serà que, Toni, el regidor del PSOE, feu possible que un mitjà de comunicació,on tots els ciutadans teniem accés, desaparega. I tot, per no saber afrontar les crítiques. Al menys, ja sabem que no va en la propera llista del PSOE-BLOC
Fa cinquanta anys per primer vegada una colla de nacionalistes valencians es van trobar a les Fonts de Llíria. El Camp de Túria agraeix d’aquesta manera el compromís vitalici d'aquests homes que iniciaren el reviscolament del País.
Recull d’escrits del concert al Pla de l’Arc el 21 de novembre del 2009 amb Miquel Gil, Pep Gimeno ‘Botifarra’, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria dins dels actes commemoratius de la campanya ‘400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria’ organitzada pe l’Institut d’Estudis del Camp de Túria
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
"València necessita una cançó" és un documental que s'endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps.
A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l'ús de programari en valencià (el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana)
Realment allò del carrer tort no se si es recordarà molt més, però el que no oblidarem molta gent serà que, Toni, el regidor del PSOE, feu possible que un mitjà de comunicació,on tots els ciutadans teniem accés, desaparega. I tot, per no saber afrontar les crítiques. Al menys, ja sabem que no va en la propera llista del PSOE-BLOC