Dijous passat, 15 de febrer, assistíem a la sala Luz de Gas per veure una de les actuacions més esperades del festival BarnaSants. Alejandro Filio arribava des de Mèxic per compartir amb nosaltres el nou cant de la trova mexicana.
Moltes són les vegades que l'han equiparat amb el gran Silvio Rodríguez, si bé és cert que l'artista mexicà n'accepta la comparació i deixa ben clar, en tot moment, que la cançó d'autor actual al seu país és filla directa de la cançó del cantautor cubà. Però més enllà de les comparacions, Alejandro Filio es desmarca de la resta amb un discurs proper, crític i intel·ligent.
Moltes són les vegades que l'han equiparat amb el gran Silvio Rodríguez, si bé és cert que l'artista mexicà n'accepta la comparació i deixa ben clar, en tot moment, que la cançó d'autor actual al seu país és filla directa de la cançó del cantautor cubà. Però més enllà de les comparacions, Alejandro Filio es desmarca de la resta amb un discurs proper, crític i intel·ligent.
Passades les deu de la nit, Filio apareixia a l'escenari. Acompanyat
només de la seva guitarra, l'actuació començava vint minuts més tard
del previst. El metre i mig d'alçada i la mirada tímida abraçant
l'infinit van arrancar els primers aplaudiments d'uns espectadors que
omplien de dalt a baix la sala Luz de Gas. Alguns problemes tècnics amb
el so --que el mateix Filio va solucionar-- i un silenci respectuós amb
el concert van donar pas a les primeres cançons.
Temes dels quinze treballs discogràfics que porta editats van omplir un repertori molt proper a "Canto a los cuatro vientos", un disc gravat en directe al seu país natal. Amb una forta presència de la veu, i un domini de la guitarra espectacular, Alejandro Filio va captivar les persones presents amb cançons molt ben arranjades i acabades, a mig camí entre la poesia, la protesta i l'amor. Estrofes senceres cantades en català i discursos carregats d'ironia i humor entre cançó i cançó van facilitar el contacte entre artista i públic, que va derivar en un ambient molt més familiar i íntim.
Entre peticions, aplaudiments i un únic bis, el petit Filio agraïa el compromís cap a la cançó d'autor i l'interès, a nivell internacional, que s'ha despertat cap al seu projecte.
Una nova oportunitat per gaudir i escoltar aquest grandíssim compositor la tenim el proper mes de maig, quan el dijous dia 3, a les nou del vespre, tornarà a trepitjar la nostra terra per oferir-nos una nova actuació a la Sala Vivaldi de Barcelona (carrer Llançà, 5).
més informació: www.alejandrofilio.com
http://www.bibiloni.net/blog/archives/00000091.html
Sí que es interessant, i prou argumentat, però jo feia servir els termes bloc i blocaire abans que el normalitzes el termcat. Crec que la "culpa" la tenia Vilaweb - tot s'ha de dir -. Lògicament em va semblar correcte la decisió que varen prendre.
Veig que tu has optat per "ni per tu ni per mi", racó i ha corre.. hehehe! :P
Salut!
No pots canviar de plantilla, a la secció de preferències generals?