És d'allò més absurd i contradictòri voler crear un nou símbol nacional i després anar al jutjat a reivindicar-ne els drets d'autor. Però per sort, la batalla judicial per determinar la seva paternitat ha acabat, finalment, en taules. Bé!
El burro català em cau simpàtic. I trobo que al cotxe s'hi escau d'allò més bé; els cotxes són els burros i els ases d'aquest segle. Però tampoc cal magnificar-ho.
Aquest país nostre, fortament regionalitzat, en corren més d'animals simbòlics que han esdevingut, o estan en procés de ser-ho, ensenya territorial més o menys modesta i treballada; el caragol, la sargantana, el rat penat, el gall del Prat o la cabra hispànica... I també els bous.
Perquè el que ja no m'agrada és pensar que el burro és l'anti-bou. Perquè si és així, és tan com dir que les terres de l'Ebre no són catalanes. I el País valencià tampoc. El bou a Catalunya pateix la mateixa sort que la jota i les falles; el catalanisme noucentista (encara tan present ), va decidir que no tocaven i calia fer veure que la cosa no anava amb nosaltres. Quin disbarat!!!
Tornant al burro i els nous "símbols". Aquestes campanyes estan molt bé si no traspassen la línia més enllà de la qual les coses resten i es giren en contra. I també si no es prenen massa seriosament.
Només repetir i insistir en l'absurd que representa voler crear un símbol popular i després anar reclamant-ne els royalties.
Tot i que el catigat encetava una estratègia de paròdia i humor "subversivo-barrilaire", i les seves virtuts van molt més enllà del burrisme (el gat és independent, territorial, insubmís i no sap de races), cal reconèixer que el símbol del burru és adequat per a un país de burrus. Segons l'anàlisi de la Llliga Anticolonial -inventors de catigat- la major part del país està en un estat de "burrisme" profund. El burru -recordem'ho- treballa sense queixar-se, i entoma les fuetades de l'amo espanyol o francès. És doncs, efectivament burru. I com bona part del país respon a aquestes característiques, mal que e pesi, cal reconèixer que és un molt bon símbol que identifica aquests sector de catalalans colonitzats. El que es tracta, des d'una perspectiva anticolonial, és d'anar mutant de burrus a gats. Potser amb el temps serem mes gats que burrus. Tant de bó.
Si ho volem podem deixar de ser un país de burrus!
Visca el catisme i la lluita anticolonial!
Jo el que penso es que si per crear un simbol de catalunya, ens hem de basar en un brau espanyol (mamifer de quatre potes en un silueta negra) i n'ha de sortir un altre mamifer de quatre potes en un silueta negra... ja podem plegar. Som una riota a les seves terres.
Jo no imito l'enemic. Jo l'ignoro.
El dia que ells es posin barretines de color blau ja me'n riure d'ells.
Altra qüestió és que hi ha qui vullgen apropiar-s'en.
Ara les corregudes de bou sí què són espanyoles.
Visca la gallina catalana!!!