Però de veritat aquesta gent s’han llegit l’article d’Oleguer?
Senzillament és més còmode fer soroll. És una tècnica antiga reutilitzada per Goebels amb escreix. Al final una mentida de tant repetida acaba convertint-se en una veritat, en una veritat, absoluta.
El dia 2 de febrer de 1980 anys la jove Yolanda Gomez va ser assassinada. Dos feixistes, Hellin i Abad, van emportar-se aquesta noia de 19 anys a un descampat i van “omplir-li el cap de plom”. El seu delicte esser una jove compromesa en defensa dels drets dels treballadors. Avui tindria 45 anys.
Els seus assassins ja fa anys que van complir la condemna i ara son ciutadans lliures en una societat en la que no van creure mai. La construcció d’aquesta societat en convivència amb un feixisme consentit va costar-li la vida a Iolanda i malauradament a d’altres. Malauradament a d’altres.
Si com a ciutadà m’he creuat amb ells algun cop al carrer no he estat capaç de reconèixer el seu rostre, ni la seva mirada freda que vaig copsar en alguns mitjans.
Qui sap si circulen de les mans dels seus fills o nets com podria circular de Juana Chaos acabant de complir la seva condemna. No em consta que Abad i Hellin estiguin penedits, tampoc que ho estigui Chaos o els milers de delinqüents amb delicte de sang que estan en llibertat.
No tenim el millor sistema possible, segur, però és el que ens hem dotat per poder viure en una relativa pau i equilibri. El sistema pel que alguns van donar la vida i la salut. Manipular o utilitzar aquest estat de dret en funció dels interessos propis és fer trampes.
I quan un fa trampes en un partida d’una manera tant evident algú podria pensar que tot val.
El problema real em diu un col·lega és que el govern, sabedor d’aquesta situació està sotmès a una pressió tan brutal per l’extrema dreta política i mediatica que es veu incapaç de moure fitxa sense témer un cop d’estat civil o d’un altre tipus. M’espanta aquesta reflexió, em prendré una cervesa amb ell i ho parlarem.
Entretant afageixo un altre nom a la meva galeria d’amics mediatics Oleguer.
Si a un futbolista per estrenar mitjons i calçotets cada dia o per fotre un cop de cap en un altre i deixar el seu equip en clara inferioritat en un final els hi donen un premi a ningú ha de sorprendre que jo li doni un, no?
L'Oleguer va fer el que tocava, el que passa es que amb el ressó que té, doncs dóna més impacte, però crec que va fer el correcte, i més si ell n'està segur.