TV3 en el punt de mira. Tres articles imprescindibles, publicats els últims dies a l'Avui i La Vanguardia, mereixen la nostra lectura. Conviden a una reflexió que no és nova a la catosfera, convertida en escenari d'un debat encès que cal afrontar sense segones intencions partidistes. Que la televisió pública preocupi sectors de la població a la qual va adreçada és un bon símptoma. Però aquesta saludable incomoditat i inconformisme no han de dur-nos pas al pessimisme ni la renúncia.
El repte no és fàcil. Resistir l'impacte de la competència en la lluita descarnada per l'audiència sense abandonar els principis d'emissora pública, en el context d'una societat cada cop més condicionada per les noves tecnologies i que, inevitablement, varia els seus hàbits de consum mediàtic i coneixement. Seguir jugant, i potser incrementar, el seu paper en la difusió de la llengua i cultura pròpies del país, creant un imaginari col·lectiu que no és cap foto fixa. La realitat és cada dia més complexa i requereix d'un sobreesforç que -almenys això és bo- compta amb moltes complicitats que TV3 ha de saber detectar i explotar.
El pitjor que li podria passar als canals públics d'aquest país és el menyspreu o la indiferència. No és el cas. Les tres peces que segueixen són la prova que la salut de TV3 i la resta de mitjans de la CCRTV no generen indiferència.
Josep Gifreu: TV3, llums i ombres
Salvador Cardús: Una TV3 "low cost"?
Quim Monzó: Tengo la solución, Escribano
[Bono a TV3: la dutxa escocesa de la televisió pública]
[Caçadors de paraules. Alguna cosa es mou a TV3?]
[L'informatiu de TV3 silencia el President Maragall]
[TV3, el cor dividit]
Apunts recents d'altres blocs:
Carles Agustí (CDC): Sobre TV3, la seva
Víctor Alexandre: TV3 a traïció
Més de mil persones a la manifestació de Girona i TV3 ni piu!