Me’n vaig anar a dormir espantat. Després de veure a en House curar l’enèsima malaltia estrambòtica, m’endollo a la ràdio i sento parlar de l’Oleguer a totes les tertúlies. Ostia! serà que un futbolista ha dit alguna cosa diferent a “no hi ha enemic petit” o “anem partit a partit”. Doncs sí, ho ha fet. I en comptes de cridar al·leluia, resulta que a alguns no els ha semblat bé.
Per alguns, les opinions dels futbolistes tenen com a límit l'actuació arbitral del diumenge. Tot el que quedi més enllà dels límits del terreny de joc no els pertoca. Noi, calla, dóna puntades a la pilota i deixa que siguin els polítics els qui opinin sobre la merda de món on ens fan viure. Futbolista, dedica’t a entrenar, anar de festa i conduir Ferraris. I davant de micròfon, tira sempre de tòpics.
I així ens va. Ja ho deia en Barnils que la poltica és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics.
Però pitjors que els censors són aquells que volen que la gent s’autocensuri. Són els de l’ai, ai, ai, que diran ara. Els que s’embruten la roba interior quan pensen en l'estirabot del PP, del Losantos o del fatxa de torn. Ui, l’Oleguer! No, si ja està bé que pugui opinar i tingui idees pròpies, però clar, ara no és el millor moment, ens fotran molta canya des de Madrid, més val callar... Un exponent de caquetes és el president Laporta, que deu considerar que fer-se fotografies amb candidats és gratuït i que un jugador respongui preguntes dels periodistes en una roda de premsa està mal fet. No deu voler 'polititzar' el club precisament ell -i el seu cunyat- que van obligar als jugador a posar per la premsa amb guàrdies civils amb el tricorni al camp de la Masia.
I així ens va. Que mentre ens tapem la boca amb les mans per no molestar a ningú ens cauen clatellots per totes bandes.
Però per sort, aquest matí, he tingut la sensació que hi ha hagut més calma de la que pronosticaven les tertúlies nocturnes. I seria bo que comencéssim a acceptar amb naturalitat les opinions i deixéssim de viure un daltabaix cada cop que l’Oleguer mostra el seu compromís. Perquè n’hi ha que es queixen del poc que es mulla la gent de l’esport -o d’altres àmbits no habituals- però, no deixa de ser comprensible que sigui així si tots plegats convertim cada opinió en una polèmica.
Per cert, el text de l’article és impecable. Ben escrit, ben argumentat i ben documentat. A alguns caldria cridar-los: que n’aprenguin!
Avui el que anirà a dormir espantat sóc jo, després d'escoltar un munt de comentaris.
Sembla que només haiguin d'opinar els de sempre,... un estat de dret oi? doncs tal i com molt be dius, desde la llibertat i sense vergonya!
Bona nit ;o)