El Consell Consultiu ha posat en evidència que la Llei de la dependència promulgada pel Govern espanyol vulnera de manera escandalosa l'Estatut.
La Llei és la bandera de les virtuts del PSOE al poder i aquell la redactà com si el món fos seu, com si a l'Estat només existís un Govern i com si l'Estatut català fos un paper ratllat sense substància. Els Governs de les Comunitats Autònomes governades pel PSOE acatarien el que el Sr. Presidente ordenés. I així ha estat.
PNB i CiU, els dos partits nacionalistes no espanyols, advertiren que el text envaïa les competències estatutàries de la Generalitat, l'advertència era supèrflua, la lectura de la llei és transparent.
El Govern català ha decidit no presentar recurs d'inconstitucionalitat a la Llei , no defensar les competències pròpies i ,com a conseqüència indirecta, afeblir l'Estatut. Les raons que pretexta per a defensar tan insòlita actitud són vergonyants i risibles : "si el Tribunal Constitucional atura l'aplicació de la Llei es perjudicarà els ciutadans catalans dependents" (perquè hauria de fer-ho el TC si amb això es perjudica l'interès general i deixa en entredit el vot favorable del PP?), "si el Govern espanyol la congela ..."( no s'anomenaria això xantatge?).
El diputat portaveu d'ERC, Sr. Ridao, en comentar la separació d'un magistrat del Tribunal Constitucional, recusat pel PP, del debat del recurs presentat pel mateix PP contra l'Estatut ha dit : "L'Estatut queda en via morta". I és ben cert , tan com que el Govern català l' ha convertit en un text subsidiari.
L'article 166 de l'Estatut estableix que "correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de serveis socials".
El Consell Consultiu ha fet públic que un 70% de l'articulat de la Llei espanyola de la dependència vulnera les competències de la Generalitat. Però al Govern català no l'importa, no en fa cas, la seva prioritat és acatar una ordre : Montilla ha d'ajudar el seu President, el President del Govern espanyol. L'Estatut és un paper mullat..
I ara comença el gran "carrossello" napolità a la catalana, el canvi de cromos de quan érem xiquets : "tu me dai una cosa a me, io te do una cosa a te", jo et retorno una horeta de castellà, tu oblides els 30 articles i 6 disposicions invasores i segueixes proclamant que"si Zapatero gana, Catalunya guanya "( sic ).
"Tu me dai una cosa a me, io te do una cosa a te", la barata entre Governs ...
De mal pagador per no tenir cales, és clar!
No serà que prefereixen que la cosa aquesta de la dependència (apa que quin nom!) és millor que la gestionin des de Madrid ja que tot i que aquí tenim les competencies no hi ha mitjans per a tirar-la endavant? I si no hi ha diners és per que se'ls endu Madrid...per tal de retornar un petita part en serveis com aquests. Em sembla que tenen molta por de reconèixer- ho això.I