Si ens pregunten què cal fer amb la nova immigració tots respondrem, sense pensar-nos-ho massa, que integrar-los. Que s'integrin, vaja! Però si rasquem una mica més no queda tan clar el que s'entén per integrar i la diferència que hi ha amb assimilar.
He anat a buscar respostes al diccionari. El Gran Diccionari de la llengua Catalana diu al respecte:
Integrar: Formar, diferents parts, un tot.
Assimilar: Fer semblant alguna cosa a una altra.
Si ho portem al tema de la immigració m'atreveixo a interpretar-ho de la següent manera:
Integrar: Les noves immigracions han d'esdevenir part del tot que se suposa no pre-establert. És a dir, el resultat de la integració per força ha de comportar-nos un canvi essencial.
Assimilar: Les noves immigracions han de fer-se semblants, idèntiques, al tot que se suposa pre-establert i no canviant. És a dir, el resultat de l'assimilació no ens comporta un canvi essencial.
Aquí d'opinions cadascú té la seva, però al meu entendre, quan es planteja el tema de l'integració, s'ha d'estar disposat a perdre o canviar alguna cosa pròpia. El contrari és assimilació.
Crec que seríem il·lusos si creguéssim que al segle XXI tenim alguna possibilitat d'assimilar massa cosa. Hem d' integrar i exigir que els nous veïns s'integrin. I per tan, hem d'estar disposat, també, a canviar.
Renovar-se o morir!
No sé per què fa menció a la nova immigració, quan la darrera no s'ha integrat-assimilat en una gran proporció. Jo també he buscat al GDLC una entrada:
Xarnego: 2 Persona de llengua castellana resident a Catalunya i no adaptada lingüísticament al seu nou país.
Quan hi vaig arribar des d'Extremadura l'any 1971, i després d'estudiar cinc anys a Sevilla, em preguntaven a la feina si era castellà o català. Al cap d'un any ja havia comprès molt bé el seu significat. Ara sóc un assimilat (o integrat?) a Catalunya. Assimilat a la seva llengua, perquè ara és la meva familiar i de comunicació oral i escrita (encara que al Baix Llobregat és molt difícil ser catalanoparlant), i a la seva cultura. De manera molt conscient i per respecte a la terra d'acollida, vaig sofrir la meva catarsi particular, i estic molt orgullós de ser nacionalista com a pas previ per la llibertat de la meva nació. Per descomptat, i segons la definició anterior, no sóc xarnego.
Què vol dir que hem d'estar disposat a canviar? abraçar allò tan pseudo-progressista de multi-culti? Perdoni, però amb cinquanta-nou anys tinc les idees molt clares.
No m'estava referint a la llengua ni a res en concret. Més aviat del que es tracta és de ser conscients que la integració és un procés on també hi haurem de posar de la nostra part.
´L'integració és fa assimilant al temps.
Altra qüestió és ser assimilats i desintegrats alhora engolits per l'imperi.